Forn: “Cal crear les condicions per al diàleg”
L’exconseller d’Interior lamenta en el llibre que publicarà “l’error” que van cometre per “no haver parlat clar” El polític pres considera que no és dolent “treure el peu de l’accelerador i parar-se a reflexionar”
Fa gairebé onze mesos que l’exconseller Joaquim Forn està en presó provisional. A la cel·la d’Estremera o a Lledoners, Forn escriu un dietari que ara s’ha convertit en llibre.
Escrits de presó (Enciclopèdia) és un recull de vivències a partir de la declaració davant la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre. En aquesta entrevista, a partir d’un qüestionari enviat a la presó, l’exconseller també fixa la seva posició sobre l’actual moment polític.
En tots aquests mesos d’empresonament, ha tingut moments de dubte sobre la seva actuació política. Ha valgut la pena l’enorme sacrifici personal? No em penedeixo de res. Sé que per canviar les coses cal sacrifici. Ningú no ens va dir que fos fàcil, que la llibertat seria regalada. Per a mi és important haver completat un mandat democràtic, un compromís amb els votants, i haver mantingut una coherència amb el que sempre he defensat.
Va manifestar la seva intenció d’abandonar la política. Al llibre hi diu: “He acabat esgotat i necessito fer coses diferents”. Renuncio a l’escó perquè considero que és impossible fer la feina des de la presó. Continuo tenint vocació política. Puc servir als meus ideals sense ser diputat ni tenir un càrrec públic. No tot s’acaba en la política.
Què és el que l’ha colpit més a la presó?
He après molt. De seguida que vam trepitjar la presó, alguns reclusos ens van oferir el seu ajut. No deixem de ser uns privilegiats. Tenim família, amics que ens visiten, reconeixement social. Aquí hi ha gent que està sola i, malgrat les diferències, he trobat humanitat i solidaritat.
Manté la idea que després de les eleccions s’havia de fer govern al més aviat possible? El nostre compromís era investir Carles Puigdemont. Un cop constatem que això no serà possible pels impediments judicials, la prioritat la situava a recuperar la institució i posar fi al 155. El mal que va fer en pocs mesos només es podia aturar investint un nou president.
Vostè s’expressa contrari a la via unilateral. Diu textualment: “Els resultats electorals, malgrat ser bons, no la fan possible”. Dirigents independentistes mantenen oberta aquesta via cercant el momentum. Els resultats del 21-D són extraordinàriament bons. Ara els hem de gestionar bé, continuar avançant, intentant ampliar la majoria parlamentària i social.
Quim Torra és un president autonòmic malgrat el discurs d’implantació de la república. Aquest exercici dialèctic no els fa perdre seriositat i els allunya de ciutadans més moderats que sí que defensaven el dret a decidir? El que ens fa perdre seriositat i ens allunya dels ciutadans és no complir els programes electorals i de Govern. Això no vol dir que en cada moment no haguem de mesurar bé les nostres forces. Com que el dret a decidir té un amplíssim consens, el president Torra ho ha traslladat a Pedro Sánchez. Veurem si segueix la mateixa línia que Rajoy o si és valent per encarar aquesta demanda majoritària a Catalunya.
L’independentisme només disposa del suport de la meitat de la població. No creuen que ha arribat el moment de fer un pas enrere i mirar d’ampliar la base social? Per què el president Torra ha de tenir menys legitimitat que Rajoy o Sánchez? Quan ells parlen representen el sentiment de tots els ciutadans espanyols? És evident que cal construir majories al Parlament, ampliar la base social, però no té cap sentit renunciar als objectius pragmàtics.
Vostè és contrari a la política de confrontació. “No entenc quina necessitat tenim de regalar a l’Estat més imputats i més presos”, diu al llibre. Sempre m’he manifestat a favor del diàleg i el consens. A part de ser una enorme injustícia, la presó només comporta patiment per a les famílies.
Si el Govern central no permet un referèndum, acceptaria votar un nou estatut amb més finançament, inversions i garantir l’ús del català? Seria un error molt gran que el Govern espanyol no permetés un referèndum. Per a qualsevol demòcrata les urnes no representen un problema, sinó que són la solució. Es pot resoldre aquesta situació sense passar per les urnes, sense exercir el dret a l’autodeterminació?
Al llibre expressa dubtes que Pedro Sánchez sigui capaç d’asseure’s a parlar de tot. És hora de donar-nos un temps per al diàleg. Hem de crear unes condicions favorables per fer-ho possible. Quan Sánchez era a l’oposició afirmava que Catalunya necessitava solucions polítiques. A hores d’ara no sabem en què es concreten. Sánchez no pot obviar una gran majoria de catalans que són favorables al dret a decidir, ni el que va passar l’1-O i el 21-D. Qualsevol procés de diàleg ha d’estar obert a parlar de totes aquestes qüestions. No podem posar límits al diàleg.
Creu possible una entesa futura amb el PSC a Catalunya o no s’oblidarà el seu suport al 155 i la posició durant el procés? No amagaré que em va costar molt d’entendre el paper del PSC. Però tenir capacitat d’entesa amb altres grups no em semblaria un senyal de feblesa, al contrari. Ho necessitem. Estic segur que hi ha marge per aquest acord en determinats àmbits.
Quina sentència espera?
Absolutòria. No hem comés cap delicte. Organitzar una consulta no està tipificat al Codi Penal i mai no hem fet servir ni hem avalat la violència. Fa gairebé onze mesos que soc a la presó sense haver estat jutjat. No puc deixar de creure que això respon més a una voluntat d’escarment que al desig d’impartir justícia.
Si la sentència és condemnatòria, convocar eleccions seria una sortida? Només preveig l’absolució. Si això no fos així no podem descartar cap escenari. També li dic que avui jo soc partidari d’esgotar la legislatura.
Té una trajectòria política lligada a la ciutat de Barcelona. No sembla inviable un procés d’independència sense tenir la capital? Les municipals seran molt importants per mesurar la força del nostre projecte. Després del 21-D hem de reblar el clau i Barcelona serà determinant. És a les mans dels partits sobiranistes saber construir una alternativa al model Colau.
ERC es resisteix a la llista conjunta. Els podrien oferir que triïn el cap de llista per sumar-los? Fa temps que m’he manifestat favorable a una llista conjunta. Crec que vivim un moment excepcional, i sense generositat ni renúncies a plantejaments partidistes serà difícil aconseguir-ho. Si compartim l’objectiu, hem d’estar disposats a parlar de tot.
Quin seria un mal menor, Barcelona amb Colau o amb Manuel Valls d’alcalde? Triar un mal menor em sembla conformista i poc ambiciós. Hem de ser capaços de construir una alternativa pròpia que superi models obsolets com els que representen Colau i Valls.
L’ESTRATÈGIA
“Hem de gestionar bé el resultat del 21-D; ampliar la majoria parlamentària i social”
LES MUNICIPALS
“Les eleccions a Barcelona seran determinants: hem de reblar el clau”