Andrzej Duda PRESIDENT DE POLÒNIA
La deriva antieuropea del Govern nacionalista causa enrenou entre els polonesos, que temen un possible intent de sortida de la UE
Duda s’ha convertit en un líder populista i nacionalista, fins a l’extrem que és capaç de negar els beneficis que ha reportat a Polònia haver ingressat a la UE, tant en l’àmbit econòmic com en el de les llibertats i la seguretat.
Les declaracions de menyspreu envers la UE i les mostres d’afecció al nacionalisme obtús del president Andrzej Duda, unides a les repetides proclames de rebuig dels principis rectors de la UE en matèria de independència judicial i l’Estat de dret per part del Govern nacionalista, comencen a preocupar seriosament els polonesos i a agitar l’espectre d’un possible Polexit. En un país on l’aclaparadora majoria de ciutadans es continua mostrant euroentusiasta, els recents exabruptes antieuropeus de Duda van provocar un ferm rebuig no només dels líders de la variada oposició, sinó també de l’anterior president polonès, Aleksander Kwasniewski.
El president Duda va indignar l’oposició en diversos mítings, que va celebrar per recuperar el seu minvat prestigi. Aquest president independent del partit nacionalista Llei i Justícia, que el va impulsar al poder fa tres anys i el va convertir en notari de les seves polítiques, va mostrar una cara obertament hostil a Europa. Duda es va referir a la Unió Europea com una “comunitat imaginària que aporta poca cosa a Polònia” i va exhortar els polonesos a governar-se sense fer cas de les institucions comunitàries.
“Que ens deixin governar-nos com volem. Ens hem de cuidar de la nostra comunitat nacional primer i només després ens ocuparem d’Europa”, va assegurar Duda a la ciutat de Lezajsk, al sud de Polònia, dimarts passat, el mateix dia que el Parlament europeu debatia afegir Hongria al duo de països censurats per la UE pel seu menyspreu a l’Estat de dret i a les institucions de la democràcia liberal.
El primer país a enfrontar el procediment de control del seu respecte a l’Estat de dret és precisament Polònia. Els motius de les accions empreses per la UE contra Polònia són, entre altres coses, la presa del poder judicial pel Govern, incloent-hi la supressió d’un Tribunal Constitucional independent i una purga del Tribunal Suprem, ratificades pel president.
Les paraules d’Andrzej Duda van provocar un immediat rebuig dels líders de l’oposició, des de la liberal Plataforma Cívica, passant pels dirigents agraris i l’esquerra.
“El president Duda està dient disbarats i ximpleries. Una cosa greu li està passant”, van declarar a l’uníson diversos portaveus parlamentaris de l’oposició, que van qualificar la seva arenga antieuropea de “nefasta”, “nociva”, “irresponsable” i “contrària als interessos de Polònia”.
Però la més ferma refutació del president va venir del seu antecessor, Kwasniewski, que havia ocupat el càrrec durant els deu anys (1995-2005) decisius per a l’entrada de Polònia a la UE. En una carta oberta, publicada pels més importants mitjans independents, l’expresident es va mostrar “molt preocupat” per les “falses i perilloses” afirmacions del seu successor.
Va recordar al president en funcions no només les obvietats, com que la UE ha estat la gran empresa internacional que ha aportat dècades de pau, prosperitat, concòrdia i cooperació a una Europa que va sortir de la Segona Guerra Mundial arruïnada, esquinçada i dividida en dos blocs hostils, sinó també la no menys evident veritat que la Polònia democràtica que va sorgir després de 45 anys de règim comunista, va fer precisament de l’adhesió a la Unió Europea la seva màxima aspiració com a país i com a poble.
Kwasniewski va rebatre l’absurda afirmació que la UE aporta poc als polonesos, i recorda a l’actual president que Polònia només entre els anys 2007-2013 ha percebut uns 68.000 milions d’euros d’ajuda. Aquesta quantitat s’incrementarà en 83.000 milions d’euros més el 2020.
Polònia, que va ingressar a la UE el 2004, forma part d’un mercat i espai comú únic, en què els seus ciutadans gaudeixen de llibertats i possibilitats impensables com la lliure circulació, educació, estudi, inversió i feina a tot el continent. La UE, així mateix, com va recordar Kwaniewski, és una garantia de seguretat i estabilitat. Al president Duda li va recordar que la pertinença a la UE era una raó d’Estat. Els polonesos, per exemple, van aprovar l’ingrés per una majoria aclaparadora en un plebiscit el 2003 (13.5 milions hi van votar a favor i 3.9 milions en contra). “Aquesta voluntat continua sent vinculant. Cap partit no té mandat polític o moral per emprendre el camí antieuropeu”, afirma l’expresident.
Les declaracions de menyspreu a Europa en boca de dubte són “perilloses i irresponsables” –escriu Kwasniewski–, sobretot en una època de tensió i crisi, quan Europa té rivals i enemics externs que pretenen debilitarla, dividir-la i destruir-la.
Entre les potències que desafien la integritat d’Europa, l’expresident va citar no només Rússia, sinó també els Estats Units governats per Donald Trump i la Xina. “No podem sumar-nos a aquesta perillosa conjuntura i corrent”, diu Kwasniewski.
Molts polonesos es pregunten a què obeeix el sobtat antieuropeisme del màxim mandatari polonès. És tant menys comprensible que la “traïció de Ialta”; és a dir, la decisió de dividir Europa després de la Segona Guerra Mundial, consumada pels aliats vencedors el 1945, i que constitueix una de les primeres pedres del nacionalisme polonès. Els seus líders, com el propi Duda, es queixen de la traïció de Ialta contínuament, per ben reparada que hagués hagut de quedar amb l’admissió de Polònia i altres països de l’Europa de l’Est a la UE.
L’oposició arremet contra el discurs “irresponsable” del president Duda, que menysté Brussel·les