Els temes del dia
El diari aborda la fortalesa econòmica de Catalunya, amb un creixement que supera el del conjunt d’Espanya, però diu que no hi ha lloc per a la complaença, sinó per a la feina per aprofitar el seu potencial. En un segon editorial, comenta, arran d’alguns episodis, la ingratitud de diversos països de l’Est cap a la UE.
L’economia catalana ha aconseguit mantenir una encomiable taxa de creixement tenint en compte el context general de desacceleració. En el segon trimestre, el producte interior brut (PIB) ha augmentat un 3,1%, i el del primer trimestre ha estat revisat a la baixa dues dècimes, fins al 3,2%. Aquests creixements, malgrat ser importants i trobar-se entre els més alts de la Unió Europea, contrasten amb els màxims del 3,5% dels últims tres mesos del 2017.
Tots els indicadors apunten que aquesta contenció del creixement prosseguirà en el tercer i el quart trimestre, en línia amb la tendència que es registra en el conjunt de l’Estat, que va desaccelerar el seu augment del PIB fins al 2,7% en el segon trimestre, i de la resta d’Europa.
La moderació del consum domèstic, que és el principal motor de l’activitat, i de les exportacions explica l’esmentat canvi de tendència. El consum de les llars catalanes havia crescut molt en els últims anys, a causa de la gran reducció de l’atur, ja que la taxa a Catalunya ha baixat fins a l’11,4%, molt a prop dels nivells d’abans de la crisi. Però en el segon trimestre, segons les dades facilitades aquesta setmana per l’Idescat, el consum ha registrat una reducció de vuit dècimes, fins al 2% interanual. Això s’atribueix a un menor dinamisme en el ritme d’augment de l’ocupació, a la caiguda de la taxa d’estalvi de les famílies, que les incita a gastar menys, i a la pèrdua de poder adquisitiu registrada. Cal tenir en compte que la inflació va arribar fins al 2,4% al juny, en taxa interanual, a causa de l’augment del preu del petroli i al seu impacte en la gasolina i l’electricitat, sense que els salaris i les pensions gairebé no haguessin pujat. D’aquí la importància dels acords assolits recentment perquè puguin millorar el seu poder adquisitiu a partir d’ara.
En el descens del consum també influeix la caiguda del turisme que es registra aquest any, i que es notarà especialment aquest trimestre, com a conseqüència de la recuperació d’altres mercats afectats per problemes geopolítics, com és el cas de Tunísia i Turquia, cap als quals s’ha desviat part dels visitants que venien a Catalunya.
Les exportacions, per la seva banda, que són un factor clau per a l’economia catalana, han registrat una significativa reducció en el segon trimestre, ja que han augmentat només l’1,6% davant el 4,9% de l’anterior. Això es deu a la moderació del creixement que registren els principals socis comercials de Catalunya, que són Alemanya, França i Itàlia, cap a on es dirigeix el 36% de les exportacions. En aquest marc, un augment de les tensions comercials podria tenir més efectes negatius.
Entre els grans factors positius del segon trimestre de l’economia catalana destaca una millora de la inversió (un 4,8% més), gràcies especialment als béns d’equipament industrials i la construcció. L’activitat d’aquest últim sector és la que més ha augmentat entre l’abril i el juny, amb un 6,3%, seguida dels serveis i la indústria, que s’ha moderat lleugerament respecte als anteriors trimestres.
El creixement econòmic a Catalunya acumula ja cinc anys d’intensa expansió i, malgrat les tensions polítiques que viu el país, no s’ha produït la inflexió a la baixa que es temia, tot i que els efectes sobre la inversió a llarg termini encara no es poden mesurar. Són altres factors, com s’ha explicat, els que provoquen ara una lleugera contenció del creixement. En qualsevol cas, es fa necessari col·locar l’economia com a prioritat, per augmentar la productivitat, la innovació i la internacionalització, de manera que es pugui sostenir la creació d’ocupació, ja que el nivell d’atur i de desigualtat encara és molt elevat.