L’oració d’Ucraïna
Kíev maniobra per aconseguir la independència de la seva Església i allunyar-se de la poderosa òrbita d’influència religiosa de Moscou
Kíev maniobra per aconseguir la independència de la seva Església ortodoxa i allunyar-se de la poderosa òrbita d’influència de Moscou. Després de la independència política arriba el cisma de la fe.
No podem dir que calgui témer un cisma en sentit estricte, perquè les principals esglésies ortodoxes són independents (autocèfales) i no deuen obediència, com en el cas de la catòlica, a un sol líder. Però l’enfrontament entre l’Església Ortodoxa Russa, de lluny la que té més fidels, i l’Església Ortodoxa de Constantinoble, que manté l’autoritat moral, augura ruptura. L’origen de la disputa no és religiós, sinó polític, i es va començar a gestar quan el president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, va posar en marxa la seva campanya per independitzar l’Església Ortodoxa Ucraïnesa, que sí que depèn del Patriarcat de Moscou.
Després del sínode de divendres passat a Moscou, l’Església Ortodoxa Russa va decidir tallar de manera efectiva les seves relacions amb els seus germans d’Istanbul (antiga Constantinoble). La decisió té lloc després que el patriarca constantinopolità, Bartomeu I, hagi donat els últims mesos signes clars que reconeixerà l’Església d’Ucraïna com a independent del patriarca de Moscou, Kiril I.
D’ençà que Rússia es va annexionar la península de Crimea, el març del 2014, i la insurgència prorussa es va aixecar a l’est d’Ucraïna, les autoritats prooccidentals de Kíev intenten pas a pas anar sortint de l’òrbita d’influència de Moscou. Segons el president ucraïnès, Petró Poroixenko, una de les formes que té el Kremlin per influir en el seu país és a través de la fe. Per això impulsa un nou intent per tallar els lligams religiosos amb Moscou.
A més del seu missatge polític, a l’abril Poroixenko va demanar a Bartomeu I que concedeixi a l’Església Ucraïnesa estatus d’“autocèfala”.
Aquest tema s’observa amb preocupació a Moscou, on el president rus Vladímir Putin ha conreat els últims anys una forta relació amb l’Església Ortodoxa Russa, que creu que és l’única església ortodoxa legítima a Ucraïna.
A Rússia la iniciativa de Poroixenko es va rebre amb preocupació, i en un primer moment es va creure que no prosperaria. Després dels últims esdeveniments i amb l’enfrontament religiós a sobre de la taula, el Kremlin afirma que no vol intervenir. “Per descomptat, per a Moscou i per a tot el món ortodox l’únic escenari preferible és la preservació de la unitat”, ha dit Dmitri Peskov, portaveu de Putin.
El portaveu del Patriarcat de Moscou, Vladímir Legoida, va anunciar que el sínode va decidir suspendre la participació en totes les estructures presidides o copresidides pel Patriarcat de Constantinoble. Això significa que no hi haurà més cerimònies religioses conjuntes i que Kiril I deixarà d’esmentar Bartomeu I en les seves pregàries, segons la decisió del sínode, perquè “en una situació crítica, la part constantinopolitana pràcticament s’ha negat a resoldre aquesta qüestió pel camí del diàleg”.
“Es pot dir que és una llum groga, d’advertència, l’última mesura preventiva. No tanquem les portes i deixem la possibilitat a una reobertura del diàleg”, ha dit, per la seva banda a l’agència Tass Aleksandr Vólkov, secretari de premsa del patriarca Kiril.
“Per prendre un exemple de la vida secular, la decisió és més o menys equivalent a tallar relacions diplomàtiques”, va assegurar, citat per
L’Església russa trenca relacions amb la de Constantinoble per acceptar la petició del president Poroixenko
A Kíev es creu que Poroixenko se sortirà amb la seva; l’oposició ucraïnesa parla de maniobra electoral
Ria Nóvosti, el metropolità de Volokolamsk Hilarió, que dirigeix el departament de Relacions Exteriors del Patriarcat de Moscou. La proposta russa, va afegir, és reunir a tot el món ortodox i tractar aquesta qüestió.
El passat 31 d’agost Kiril I va visitar Bartomeu I a Istanbul, i aquest el va informar dels avenços en les aspiracions ucraïneses. El 2 de setembre el patriarca de Moscou va recordar que al segle XV l’Església ucraïnesa va intentar vincular-se a Roma. “No és nou que ara parlin d’esqueixar la Ucraïna ortodoxa de l’Església russa. Però llavors no va passar! I no és que les forces polítiques no s’ho proposessin: no va passar perquè la unitat espiritual de la Santa Rússia no es pot trencar”.
A Kíev es dona per fet que Poroixenko aconseguirà el seu propòsit, i fins i tot es creu que la proclamació (Volums d’autocefàlia) ja està redactada i que només falta la firma del patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I.
El metropolità de França, Emmanuel, que va ser present a la reunió entre els dos patriarques, va dir després de la trobada que Bertolomé I va informar Kiril I que ja es va decidir “explorar les formes per concedir l’autocefàlia a l’Església Ortodoxa d’Ucraïna” a l’abril. El que s’està fent ara és “implementar aquesta decisió”.
Segons va dir Emmanuel a l’agència AP, l’últim pas per a la independència eclesiàstica total encara no s’ha aconseguit, però “ja no hi ha marxa enrere”. El 6 de setembre Istanbul va enviar una delegació a Ucraïna, cosa que no deixava cap mena de dubte.
En la fe ortodoxa ucraïnesa tampoc no hi ha una unitat clara. Avui en aquesta exrepública soviètica hi ha tres esglésies ortodoxes. L’Església Ortodoxa Ucraïnesa del Patriarcat de Moscou, que obeeix l’Església Ortodoxa Russa, és fins al moment l’única reconeguda pel Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. Les altres dues, l’Església Ortodoxa Autocèfala Ucraïnesa i l’Església Ortodoxa Ucraïnesa del Patriarcat de Kíev són fruit de cismes a l’interior de la primera.
Per donar més força a la seva idea, el president Poroixenko la va convertir en iniciativa legislativa a l’abril, i la Rada Suprema (Parlament) va aprovar un decret que li donava suport, cosa que ja va fer el 2016, però sense resultats pràctics. “La unitat és l’arma principal en la lluita contra l’agressor rus”, va asseverar a la Cambra Poroixenko, que sol comparar tenir una església autocèfala nacional amb les aspiracions d’unir-se a la UE i l’OTAN.
El Bloc d’Oposició, la fracció hereva del partit que abans del 2014 dirigia el president prorús Víktor Ianukóvitx, va votar en contra de la resolució de la Rada Suprema. Segons aquest grup, la iniciativa de Poroixenko només respon a una estratègia electoral. El seu líder, Yuri Boiko, va acusar el govern de començar així la campanya per a les presidencials, previstes per al març de l’any que ve. “L’Estat no té dret a interferir en temes religiosos”, va assegurar.
La independència de l’Església Ortodoxa Ucraïnesa també va ser tema del discurs del president el 24 d’agost, Dia de la Independència d’Ucraïna. Segons Poroixenko, l’Església Ortodoxa Russa “beneeix la guerra híbrida” del Kremlin contra Ucraïna. “Estem trencant tots els lligams que ens uneixen amb l’imperi rus i amb la Unió Soviètica”, va asseverar en presència dels líders religiosos de totes les esglésies ucraïneses.