L’examen de Sánchez
La Moncloa dona per superada la crisi de la tesi i adverteix: “El que no et mata, et fa més fort” Rivera va sorprendre, malgrat l’alerta que després de Montón l’ofensiva es dirigiria al president El cap del Govern central busca recobrar el pols amb un a
La polèmica sobre la tesi doctoral del president del Govern espanyol ha centrat l’actualitat política. Pedro Sánchez mira de resistir els atacs.
“Ha estat un cop de mar important”, admeten a la Moncloa. No endebades, la primera onada es va endur Carmen Montón, la ministra que acabava de culminar una de les prioritats del mandat: recuperar la universalitat de la sanitat pública. La segona onada va provar d’engolir el mateix president del Govern central. Però va resistir l’envestida. I els seus assessors adverteixen de l’aforisme nietzschià: “El que no et mata, et fa més fort”.
Diumenge passat, Pedro Sánchez va protagonitzar un acte del PSOE a Oviedo per celebrar els seus primers cent dies de mandat. Va assegurar que no era un simple “accident” que aviat se solucionarà. Al contrari, va fixar l’horitzó del seu projecte polític el 2030. Ja sabia el que li cauria a sobre l’endemà. I podia intuir el que vindria després.
A primera hora del dilluns, Sánchez va reunir a la Moncloa el seu nucli dur. Els matines són un costum que va heretar dels seus predecessors, però en aquests cent dies ha adoptat, més d’un cop, l’emergència d’un gabinet de crisi. Hi solen fer cap la vicepresidenta, Carmen Calvo; la vicesecretària general del PSOE i portaveu al Congrés, Adriana Lastra; el ministre de Foment i secretari d’organització de Ferraz, José Luis Ábalos; el cap de gabinet del president, Iván Redondo; i el secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver. Ja no era una sorpresa per a cap d’ells la notícia bomba amb què va encetar la setmana eldiario.es, tot informant de presumptes irregularitats en el màster que va realitzar Montón a la Universitat Rey Juan Carlos en el curs 2010-2011, al mateix Institut de Dret Públic que va guanyar una trista fama amb el cas de Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, que va dimitir a l’abril enmig d’un enorme escàndol.
Quan va esclatar el cas Cifuentes, Montón –llavors consellera de Sanitat a la Generalitat Valenciana– ja es va preparar. Va fer memòria, va aplegar documentació i expedients de notes, va revisar els papers. I es va quedar “tranquil·la”: no hi havia cap altre cas Cifuentes. Al mateix abril va rebre una interpel·lació a les Corts a què va respondre que no havia incomplert mai els requisits exigits per la universitat.
Així que, quan fa un parell de setmanes va rebre al seu despatx la visita dels periodistes d’eldiario.es , va pensar que tota la documentació de què disposava posaria fi a la qüestió. Però no va ser així. Montón havia posat al corrent la Moncloa de les indagacions periodístiques, i se li va recomanar màxima transparència. El cap de setmana passat va arribar l’advertiment que es publicaria la notícia, i dilluns als matines es va engegar l’estratègia de reacció.
Sánchez va voler defensar Montón, no creia que hagués actuat amb malícia. A més, tenia una “proximitat i connexió molt gran, se sentia humanament vinculat” a la ministra. I tenia un “deute moral”. Montón va donar la cara per Sánchez i va resistir tota la pressió que va rebre quan, el setembre del 2016, va dimitir la meitat de l’executiva del PSOE per forçar la seva caiguda com a líder del partit, cosa que finalment va passar, tanmateix, en el convuls comitè federal de l’1 d’octubre d’aquell any.
Calvo també s’hi sentia molt pròxima. Iván Redondo, un dels assessors més propers al president, es va posar als comandaments de la gestió de la crisi. Oliver va assessorar Montón en les compareixences i entrevistes amb què es va voler aturar la polèmica.
La mateixa ministra va comparèixer aquell mateix matí davant de la premsa per donar explicacions i exhibir la documentació del màster. Però la tempesta no va escampar. Molts dirigents del PSOE reclamaven ja una dimissió fulminant, que a més serviria per “posar davant el mirall” el líder del PP, Pablo Casado, amb un màster al mateix Institut de Dret Públic que s’investiga judicialment.
Dimarts, i vistes les proporcions polítiques i mediàtiques que adquiria la polèmica, tant Lastra com Ábalos ja van transmetre públicament el suport del Govern central i del PSOE a la ministra. I, finalment, el mateix Sánchez va voler contenir la pressió i indignació al PSOE i va defensar expressament Montón: “Està fent una feina extraordinària com a ministra de Sanitat i la continua fent”.
Tot just tres hores després, La Sexta va confirmar el plagi en el seu treball de final de màster. “Ja va veure impossible frenar aquella escalada i va presentar la seva dimissió; allò no s’aturaria i hauria estat un viacrucis, seria més beneficiós dir adéu i no entorpir l’acció del Govern. Va caldre triar entre una cosa dolenta i una de pitjor”.
Dirigents del PSOE van alertar que la determinació de Sánchez i el seu equip per defensar Montón fins a l’últim sospir tenia, a més de la justificació personal, un altre objectiu: protegir un bé més important. Molts ja pensaven que, després de caure Montón, la nova diana seria el mateix president del Govern, ja que es podria desempolsegar una antiga polèmica sobre la tesi doctoral que Sánchez va defensar, i va aprovar cum laude, a la Universitat Camilo José Cela l’any 2012. Ja va rondar, encara que sense èxit, durant les lluites caïnites del PSOE de l’any passat. I a la Moncloa n’eren molt conscients. “La política són uns escacs, i quan un mou una peça ja està pensant en els moviments següents”. A més, els bons equips d’assessorament han de tenir prevista qualsevol escalada d’una crisi.
Però a Sánchez li va arribar el tret per on i quan no s’esperava. Dimecres, a la sessió de control al Govern al Congrés, i després que Pablo Casado ni esmentés la dimissió de Montón el dia abans –ja donava per
Iván Redondo es va posar al capdavant de la gestió de la crisi i el control de danys en la cita de dilluns al matí
fet que no ho faria, atesa la pròpia investigació que té en curs el líder del PP–, va ser el president de Ciutadans, Albert Rivera, que va aprofitar l’ocasió de “treure pit”, va canviar la pregunta que tenia registrada i va disparar el míssil. “Va ser un cop a la mandíbula de manera frontal, que va propiciar una envestida brutal de la dreta contra la dignitat i l’honor del president”.
Iván Redondo, altre cop, es va posar als comandaments de l’estratègia i el control de danys. “No era imprevisible que, després de Montón, l’ofensiva es dirigís contra el president, però sí que va ser una sorpresa absoluta allò de Rivera”. Dijous, Sánchez va firmar un text en el seu compte de Facebook: “Em sento orgullós de la meva tesi, no embrutaran el que tant d’esforç em va costar”. I divendres, com havia anunciat, es va difondre el contingut íntegre del treball universitàri. La mateixa Universitat, i els programaris antiplagi van confirmar que no hi havia cap irregularitat. I a la Moncloa donen per tancada la crisi: “No té més recorregut”. L’estratègia es dirigeix ara contra Casado i Rivera.
Sánchez intentarà recuperar la iniciativa des d’avui mateix. I demà protagonitzarà un acte, a la Casa d’Amèrica a Madrid, per exhibir les “senyes d’identitat” que ha desplegat aquests primers cent dies, i per anunciar els seus projectes a llarg termini. Un president ferit, debilitat? “No. Té tantes cicatrius que ja està molt enfortit”.