HISTÒRIES DEL CLUB DE POLO
Un cavall i un llinatge de genets il·lustren la història del Club de Polo i de la competició internacional més antiga d’Espanya
Un cavall i un llinatge de genets reflecteixen la història del club i de la competició internacional més antiga d’Espanya.
Va néixer fa set anys a Bèlgica. És un futur esportista d’elit, que ara competeix en l’equivalent a la fórmula 3. Aviat farà el salt –mai més ben dit– a l’F-1. Una força de la natura amb 600 quilos de potència i elasticitat. Músculs de gimnasta i agilitat de ballarí. La seva preparació exigeix una dieta, un entrenament i cures sanitàries meticuloses. En Full Options, el nostre protagonista, és un cavall de concursos de salt. S’entrena en un centre d’alt rendiment esportiu i viu en les millors cavallerisses urbanes de Barcelona.
Avui sabrem com és la vida d’aquest atleta, però abans...
Mathias Enard té una novel·la meravellosa, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants. I això ha fet aquest diari. Anar al Reial Club de Polo, amb més d’un segle d’història, per sentir relats de batalles i de reis. Batalles esportives i reis de la natura. Zeus va ennoblir Pegàs amb ales i el Bucèfal d’Alexandre el Gran va demostrar que els cavalls poden derrotar fins i tot els elefants de guerra, com van fer els genets macedonis en la campanya de l’Índia.
El propietari d’en Full Options és un interlocutor immillorable. Francisco Goyoaga, Curro ,de60 anys, va aprendre a muntar gairebé abans que a caminar. Net i fill de genets il·lustres, és al seu torn pare d’una ferma promesa de l’hípica, de 21 anys. Aquest jove també es diu Francisco Goyoaga, com el pare, a qui al circuit es coneix com a Curro, o com l’avi, que era en Paco (amb el besavi no hi ha problema perquè el seu nom de pila era Pedro). Els Goyoaga són, a més, història viva d’una de les proves esportives amb més tradició de tot Espanya: el Concurs de Salts Internacional de Barcelona, que organitza el Reial Club de Polo des del 1902.
L’hípica de competició és com l’F-1: de pilotar solament ho poden fer els millors. Si no ets Fernando Alonso, però, també pots viure de l’automobilisme. Amb els cavalls passa el mateix. “Vaig competir –diu en Curro– fins als 40 anys, però no vaig tenir ni la projecció del fill ni la qualitat de l’avi, que va guanyar deu Copes del Rei, i encara menys la del pare, que va ser un cop campió del món i tres campió d’Espanya, a més d’esportista olímpic a Melbourne’56, Roma’60 i Tokio’64”. En Curro s’ha fet entrenador (fa classes a una quinzena d’aspirants a genets professionals espanyols, però també ucraïnesos i suïssos) i de tractant i preparador de cavalls.
Comprar un poltre i revendre’l convertit en un exemplar de salts és com que et toqui la loteria. A ell li va tocar amb en Gamo, el cavall amb què ha obtingut més diners venent-lo, i que amb els seus nous amos va guanyar el Campionat d’Europa i tres grans premis de la Copa del Món, inclòs el de Calgary, un dels més ben dotats econòmicament.
Mentre l’estrijola i el raspalla, sembla que Marcial Parra faci una pregunta a Full Options amb la mirada. “I tu, seràs mai un campió així?”. El mosso de quadra, en Marcial, treballa al Club de Polo des de fa més de 13 anys. Ell i els companys són els virreis de les cavallerisses, on reparteixen tota mena de moixaines. La capa fosca del cavall i pèl blanc i negre de la Juna, una euga de 9 anys i amb un osset de peluix al box, necessiten una neteja extra. Acaben d’arribar de vacances. Han passat un mes en llibertat per descansar i carregar piles als prats de la finca Heras, a Cardedeu. Allà encara hi ha tres poltres més d’en Curro, inclòs en Nick Nack, el fill d’un campió i un dels millors sementals del món, en Clinton (una coincidència que de ben segur no fa gaire gràcia al president número 42 dels EUA).
En funció de la categoria en què competeixin, el període més intens d’entrenaments va del maig al setembre per a les muntures
que corrin la Copa del Món –en argot sempre es diu córrer, mai saltar, encara que no siguin cavalls de curses de velocitat– o de l’octubre al juny per als exemplars que estiguin en un esglaó inferior. En Full Options començarà la posada a punt aquest mes, amb el Campionat de Catalunya.
Ara corre en proves amb obstacles d’1,50 o 1,55. Aquesta és l’F-3, és a dir, l’avantsala de la categoria reina, l’F-1 de l’hípica, amb tanques d’1,60. El problema no és l’alçària, com tampoc no ho és per a Alonso anar a 350 km/h o més. En Full Options ja podria saltar folgadament tanques més altes, però la veritable dificultat és fer un recorregut amb onze obstacles i saber quan cal forçar el ritme o quan cal frenar en sec en encara no dues gambades, de la mateixa manera que els pilots han de reduir en segons la velocitat punta per traçar un revolt i aprofitar al màxim el motor.
Els cavalls de competició són l’aristocràcia equina. Per mantenir el seu estatus van al dentista dues o tres vegades a l’any (més que els éssers humans!). Tenen entrenaments personalitzats i reben atenció veterinària periòdicament, a més de les visites de quiromassatgistes i fisioterapeutes. Els fan radiografies i ecografies davant el més petit dubte. Les lesions es poden curar amb làser o talassoteràpia.
Els dolors articulars es tracten amb ones de xoc electrohidràuliques i infiltracions d’antiinflamatoris. Els pacients disposen d’una infinitat de productes de bellesa. Sabons, cremes hidratants i per desenredar la cua i la crinera... Fins i tot les ferradures són especials. Per mirar d’evitar els impactes, els cascos d’exemplars especialment delicats es protegeixen amb cuir o silicona, en comptes de peülles de ferro.
Quant valen les millors cavalcadures? ¿Recordeu l’acudit d’un home que s’interessa pel preu d’un Lamborghini? “Si pregunta pel preu és que no el pot pagar”, li responen. El taló d’Aquil·les d’aquestes meravelles és l’estómac. L’intestí supera els 20 metres. Això, afegit a una impossibilitat física (els cavalls no poden vomitar) fa que la paraula còlic sigui la més temuda a les quadres. A les del Club de Polo s’expliquen autèntics casos de malson.
Animals que estaven ben bé es desperten un dia sense poder-se aixecar. Les operacions són a vida o mort i, encara que s’acabin bé, els cavalls no tornen a ser mai els mateixos. En els exemples més afortunats, se’ls fica un tub pels narius fins a l’estómac per introduir-hi vaselina. També se’ls obliga a aixecar-se, de vegades entre quatre o més persones per evitar que caiguin, i se’ls fa caminar, estar en moviment constant, amb l’esperança que arribi un miracle i que l’intestí es recol·loqui de manera natural.
L’alimentació és clau, no només per prevenir sorpreses, sinó també per cobrir les necessitats especials d’aquests atletes. El seu pinso és molt ric en hidrats de carboni, proteïnes, fibra i minerals, amb recuperadors de l’esforç, com el seleni. Les civaderes i els sarrons tenen granulats d’ordi i de blat de moro, civada, soja o melassa, entre una llarga llista de productes triats amb cura.
No tots els cavalls tenen el mateix menú, però. L’ordi engreixa amb facilitat. Això fa que la proporció d’aquest menjar disminueixi durant els períodes de competició o en casos d’animals amb sobrepès. La civada té propietats excitants. És la cafeïna dels cavalls i no és recomanable per a exemplars fogosos. En Full Options, a la mirada del qual hi brilla un mustang, un cavall salvatge, en menja poc, d’ordi. No en necessita. En canvi, a la Juna, que no és tan esverada, li va molt bé.
Els cavalls que passen moltes hores tancats o que no fan gaires activitats solen desenvolupar un tic nerviós, conegut com a ball de
l’ós. Mouen constantment el cap de dreta a esquerra, o el fiquen i treuen repetidament per la finestra de l’estable.
Sens dubte, aquest no és el cas d’en Full Options ni de la Juna, que tenen una agenda atapeïda. Recorreguts, salts, roda d’entrenaments i passejos amb la brida, entre descans i descans. Cada 30 dies passen una setmana al seu aire en un prat, i a l’agost, tot el mes. “I tu, seràs mai un campió?”, sembla que li demana altra vegada amb la mirada Marcial Parra. I en Curro, d’una família amb quatre generacions de genets de llegenda, diu com si l’hagués sentit: “Encara no sé fins on podrà arribar, però fixa-t’hi, Marcial, oi que és una criatura preciosa?”.
Van al dentista més que les persones; tenen cuidadors, massatgistes, terapeutes i aliments personalitzats