Una enquesta a les enquestes
Els experts en sondejos revisen tècniques després dels fracassos del 2016
Què llunyans i plàcids, aquells anys que les empreses de sondejos en tenien prou de passar per les convencions, trepitjar una mica el carrer i fer unes trucades una setmana abans de les eleccions per predir qui guanyaria, recorda Larry Sabato... “No era gaire científic, però solia sortir bé”, recorda aquest expert en enquestes, fundador del Center for Politics de la Universitat de Virgínia.
“Va funcionar bastant bé durant molt de temps, fins al 2016”. L’onada de contestació global que va esclatar aquell any no els va deixar preveure ni la victòria de Donald Trump ni el Brexit ni altres referèndums o eleccions. El sector, admet, estava “borratxo” d’enquestes. “Les mitjanes de sondejos havien estat tan precises en eleccions nacionals, estatals i fins i tot locals que vam assumir que n’hi havia prou. Va ser un gran error”, reconeix Sabato, que fa anàlisis electorals des dels anys setanta.
Les principals empreses de sondejos van ser incapaces de predir la victòria de Trump, que es petava de riure quan deia que també les derrotaria a elles, tal com va passar. A escala nacional no es van allunyar gaire del resultat final, però en l’àmbit estatal van fallar. Hillary Clinton va guanyar el vot popular però va perdre el que importa, el del col·legi electoral. “Una setmana després semblava que tots havíem encertat o que tot era culpa de la premsa, però va quedar clar que havíem de fer alguna cosa”, admet Sabato, un dels molts experts que va vaticinar una gran victòria de Hillary Clinton.
El resultat d’aquelles reflexions és una nova eina, Political Atlas 2018, un senzill web desenvolupat en col·laboració amb l’empresa Ipsos, on es feien reflexions similars després del 2016. L’augment del sentiment antiestablishment i el clima de descontentament general amb el sistema, dibuixa “un escenari d’incertesa i canvi” en què “tots hem de qüestionar els mètodes que fem servir”, reconeix Clifford Young, president d’Ipsos Public Affairs.
Primera lliçó: “No confiar en un sol mètode”, com es va fer en les eleccions del 2016 amb els sondejos. “Cal utilitzar més indicadors, triangular-los per minimitzar la incertesa”. Segona: cal treure a la llum les dades i les premisses sobre les quals es treballa. I tercera lliçó: no sortir amb una única xifra que exageri falsament la precisió de l’anàlisi.
El nou Political Atlas 2018 permet seguir i predir les tendències electorals a les eleccions de meitat de mandat (midterm) que els Estats Units celebraran el 6 de novembre. L’eina permet consultar, d’una banda, informació quantitativa, els sondejos tradicionals que Ipsos fa cada setmana. Les dades es comparen amb les que resulten de l’anàlisi qualitativa que ofereix el Center for Politics de la UVA i amb l’activitat de les xarxes socials. Un algoritme, ja utilitzat per Ipsos en altres eleccions a escala més baixa, permet enfrontar quins temes mobilitzen la gent, el tipus de comentaris que es fa sobre cada candidat, la velocitat a què avança una campanya i si la mouen robots, influencers o simples usuaris. “És un instrument imperfecte però important per entendre el context i les tendències”, afirma Mark Polyak, d’Ipsos.
El que Atlas ofereix són múltiples fonts independents “perquè cadascú arribi a les seves pròpies conclusions” sobre què passarà al novembre. El resultat és una foto més complexa i matisada de les tendències electorals, no pas una previsió tancada, rodona, com la que els gurus de les enquestes llancen de vegades amb arrogància i els mitjans reprodueixen sense recordar sempre la lletra petita, el marge d’error de cada sondeig.
El nou Political Atlas 2018 combina dades de sondejos d’Ipsos, anàlisi política i dades de xarxes socials