Marx és ben viu a La Courneuve
Els comunistes francesos atreuen mig milió de persones a la festa de ‘L’Humanité’, que celebren des del 1930
Karl Marx nega que estigui mort. Ho fa, amb un gest divertit, des de l’esfera d’un rellotge de polsera que es ven bé aquest any, per 50 euros, a la festa de L’Humanité. L’autor d’El capital també serveix de reclam per a uns aparells de recàrrega de telèfons mòbils, a 25 euros. El comprador pot triar, com a alternativa, les efígies de Lenin o el Che Guevara. La festa de L’Humanité ,o Fête
de l’Huma, és la gran kermesse anual que organitza el Partit Comunista Francès (PCF) des del 1930. Porta el nom del diari homònim. La reunió dura tres dies i es fa a La Courneuve, un municipi de la perifèria del nord de París. Va començar divendres i acaba avui. S’espera l’assistència de mig milió de persones, una previsió gens exagerada veient les riuades de gent que arriben a peu des de l’estació de tren.
La festa inclou concerts, atraccions per a nens i debats polítics. Ahir al migdia, al gran envelat batejat com a “àgora”, desenes de persones seguien una saberuda discussió filosòfica sobre “el sentit de la història amb Marx”.
Un dels participants deia que el pare del comunisme “és un pensador del que és possible” i alertava de “no cometre l’error de tallar les seves idees com si fos una llonganissa”, ja que cal entendreles com un tot.
A la Fête de l’Huma assisteix un públic variat i intergeneracional. Als més joves els sol interessar més la música i la marxa nocturna. Es pot acampar els tres dies en un càmping proper. Entre el públic veterà predominen els més conscienciats, els nostàlgics de velles batalles de l’esquerra. Aquest és el cas d’en Khodja, sindicalista jubilat, de 66 anys i origen algerià, que va anar a La Courneuve des de Calais. En Khodja es va mostrar molt crític amb Macron: “Com a vell militant, el que em provoca mal de panxa és veure com es van perdent conquestes socials, pam a pam, avui els pensionistes, demà els assalariats. Desapareixerà l’especificitat francesa”.
La protesta contra l’estratègia del president actual és un leitmotiv dels congregats. “No hi ha una majoria que aprovi una política ultraliberal ni una concentració de poders per dur-la a terme”, va afirmar el director de L’Humanité i eurodiputat, Patrick Le Hyaric. El periodista va constatar “el context geopolític totalment nou” –en al·lusió als governs actuals a Hongria, Polònia, Itàlia i altres països–, amb “forces fosques, que crèiem arraconades a la perifèria del debat i del poder, que guanyen terreny fins al cim dels estats”.
Tampoc els plans anunciats recentment per Macron per combatre la pobresa no convencen, òbviament, els vells comunistes. Consideren que són una cerimònia de distracció, una manera de dissimular, un gest de bona voluntat que no canviarà gens la lí- nia econòmica del president.
La festa de La Courneuve està concebuda per endinsar-se en la consciència política dels participants. És una fira ideològica d’esquerra, amb elements gairebé de caricatura, com els rellotges de Marx. Segurament no podria existir, amb aquesta mida, a cap altre país que no fos França. Però, alhora, té calat històric. Hi ha fins i tot un estand bastant gran, amb profusió de llibres, dedicat a reivindicar la Comuna de París, la insurrecció del 1871, sufocada a matadegolla.
Les seccions del PCF de tots els departaments francesos disposen del seu espai. A la carpa de l’Alta Garona (Tolosa de Llenguadoc) es recorda el drama dels republicans espanyols exiliats després de la Guerra Civil. A la dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya francesa, on serveixen pa amb tomàquet, truita de patates i pebrots de Padrón, han col·locat alguns llaços grocs de solidaritat amb els líders catalans presos. Nicolás García Benaiges, secretari comunista a Perpinyà i exalcalde d’Elna, fa pocs dies va anar a la presó de Lledoners i va visitar els interns. “La independència és un afer dels catalans, però la democràcia és un afer de tots”, va comentar García Benaiges. “No hi haurà solució sense un referèndum que integri totes les opcions”, va agregar.
A La Courneuve, la reflexió intel·lectual i política no està renyida amb el bon menjar. Davant l’envelat del departament de la Gironda (Bordeus), un grup d’amics es cruspien, a l’hora del dinar, unes ostres amb vi blanc.
“Amb tot el respecte, no els sembla una mica contradictori ser d’esquerres i, en una ocasió com aquesta, menjar ostres?”, els preguntem, amb una barreja d’ingenuïtat i provocació.
“No hi ha res gaire bonic per a la classe obrera!”, va contestar, de bon humor, Katrine Ballester, que va recordar que manllevava la frase d’una cèlebre vinyeta de Georges Wolinksi, un dels membres de la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo assassinats en l’atemptat gihadista de gener del 2015.
Va ser un record tràgic en una kermesse que sap conciliar la consciència crítica i l’epicureisme, un còctel molt francès.
“No hi ha res gaire bonic per a la classe obrera”, es justifica una assistent mentre es cruspeix unes ostres
A l’envelat dels comunistes de la Catalunya francesa hi han col·locat alguns llaços grocs