LLIBRE DES DE LA PRESÓ

“He passat una nit horrible”. El dietari de Joaquim Forn Escrits de presó, que surt a la venda el 22 de setembre, recull aquest lament en

més d’una ocasió. L’exconseller relata la relació amb altres presos, els dubtes sobre l’estratègia política i el suport de la seva família.

11 de desembre. El company de cel·la.

“M’adono que encara no he dit gairebé res de la convivència amb l’Oriol. És bona, però em sobta que poc parlador que és. És capaç d’estar-se llargues estones sense pronunciar cap paraula. L’hi respecto, lògicament. És curiós que ho digui jo, que també tinc fama d’introvertit”.

22 de gener. No callar.

“Alguns errors que hem comès en el passat s’haurien pogut evitar si tots haguéssim parlat clar, si ens haguéssim explicat les coses tal com són, tot evitant creure’ns (i fer veure als altres) coses absolutament allunyades de tota realitat”.

12 de març. Formar govern.

“¿De veritat ens creiem que, en la conducció del dia a dia, és necessàriament dolent aixecar el peu de l’accelerador? ¿De veritat ens creiem que sempre és negatiu fer una aturada en el camí per agafar forces, descansar, observar l’entorn i reflexionar una mica? ¿Realment ens creiem que el govern que hem tingut fins ara no ens serveix per a res? ¿Que no ens ha servit mai per a res? De veritat que no ho puc entendre, i em sap molt greu, moltíssim. Cal que formem govern, i ho penso honestament. Ja és gairebé una obsessió que se

m’agreuja i em persegueix amb el pas dels dies i, alhora, lògicament, no tinc cap dubte que soc i seguiré sent independentista”.

23 de març. Marta Rovira marxa a Suïssa.

“M’he despertat molt neguitós per la compareixença davant el jutge Llarena de sis diputats (...) De fet, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa i la Marta Rovira ja no són diputades (...) Ens ho ha dit, a primera hora del matí en Pere Soler, l’exdirector dels Mossos, que també ens ha explicat que la Marta Rovira no s’ha presentat al Suprem i que se n’ha anat a l’estranger. Respecto la seva decisió, no vull emetre judicis, però alhora és evident que això no ens ajuda gaire als que som a la presó: abona la possibilitat del risc de fuga, com si tinguéssim la intenció de convertir l’exili en el terreny de joc de la política catalana”.