Es dialoga, i molt
El PDECat retirava aquesta setmana una moció pel diàleg pactada amb el PSOE després que ERC se’n despengés. Amb tot, el diàleg institucional s’ha recuperat. Vuit ministres s’han vist amb consellers. Una altra cosa és parlar del conflicte de fons.
Una tempesta política d’inici de curs va descarregar aquesta setmana al Congrés quan el PDECat va retirar una moció que havia pactat amb el PSOE sobre el diàleg. Va ser una tempesta en un got d’aigua perquè els seus efectes són nuls, però revela l’extrema sensibilitat amb què és rebut qualsevol intent d’acostament entre el Govern de Pedro Sánchez i els partits independentistes que dirigeixen la Generalitat. També fins a quin punt aquests es continuen mirant de reüll entre ells i cada un en el seu si.
El text de la moció deia així: “El Congrés insta el Govern a obrir un procés de diàleg polític amb el Govern de Catalunya en el qual tots puguin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments. L’esmentat procés ha d’aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l’ordenament jurídic vigent”. Qualsevol observador aliè a les susceptibilitats que aquest conflicte arrossega des de fa anys llegiria aquelles frases, s’encongiria d’espatlles i, considerant-les una obvietat, resoldria: Quin és el problema?
Doncs resulta que la sortosa moció és com unes puntes de coixí parlamentàries. Primer pel simple fet d’intentar la seva aprovació, que s’interpreta pel PP i Ciutadans com una nova concessió “als qui volen trencar Espanya”. I després, perquè cada paraula enclou un tabú. “Defensar totes les idees” inclou la independència, per descomptat. “Sense impediments” pot ser llegit amb una infinitat de matisos. “Les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur” poden ser un referèndum d’independència o un per ratificar un Estatut. I “en el marc de l’ordenament jurídic vigent”, depèn de si ho interpreta un jurista que determina que un referèndum d’independència és possible dins de la Constitució o no.
La moció arriba al ple del Congrés el dia després de la gran mobilització de la Diada i ERC, amb el seu portaveu Joan
Tardà en el punt de mira de les bases més radicalitzades i partidàries de la desobediència, decideix rebutjar-la. L’excusa és una dura intervenció del socialista que defensa el text, José Zaragoza, encara que al Congrés solen pactar-se mocions mentre a la tribuna es critiquen sense massa miraments. Quan el PDECat veu que ERC no la votarà, i tenint en compte que en el seu si també hi ha fortes desavinences, opta per retirar-la amb l’argument que al Senat els socialistes s’han aliat amb el PP i Cs a favor de la unitat d’Espanya.
Després d’aquesta seqüència, seria fàcil concloure que el diàleg està molt verd. Tot i així, s’ha produït un canvi important des del relleu a la Moncloa. S’ha recuperat el diàleg institucional, i amb una intensitat que no es veia en bastants anys. Les visites a Madrid de la consellera
Elsa Artadi i d’altres membres del Govern són molt freqüents. Les trucades a Barcelona dels diferents escalafons de l’Executiu de Sánchez, des de la vicepresidenta Carmen
Calvo fins als secretaris d’Estat, són habituals. Almenys vuit ministres ja han mantingut trobades amb consellers. I algun ha repetit. Es dialoga, i molt, sobre inversions i lleis, sobre competències i recursos. I es comencen a conjuminar acords.
Alhora, el llenguatge de l’independentisme adquireix nous matisos. S’escolten menys apel·lacions a aplicar el resultat de l’1-O i, en canvi, és constant la reclamació d’un referèndum acordat. I encara que les contradiccions en les declaracions dels dirigents independentistes són de vegades desconcertants les referències a la unilateralitat, ara menys recurrents, se situen en un horitzó temporal indeterminat que s’intueix llunyà.
Els governs central i català dialoguen. Però encara no sobre el conflicte de fons i com resoldre’l. Totes dues parts saben que, per arribar a aquest estadi, abans hauran d’aclarir nuvolots, el més dens, el del judici i la sentència als dirigents empresonats. I també l’intens període electoral que s’acosta.