Se li exigeix massa, a la classe política?
I si els polítics s’estiguessin quedant sense marge de maniobra? La transparència ha emergit com un valor tan potent, hi ha tanta exigència ètica als governants que es corre el risc de ser massa rigorosos amb aquest col·lectiu i demanar-los una puresa que potser no estigui a l’altura dels humans. Per molt que administrin diners i recursos públics. És una reflexió que plantegen els experts en ètica Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, i la professora d’Ètica de la Universitat de Barcelona Begoña Román.
“Hi ha hagut un canvi de paradigma, de l’opacitat a la transparència, i ara som molt exigents. Els comitès d’ètica que vetllen pel funcionament íntegre de les institucions es multipliquen i no només n’hi ha en les administracions públiques, sinó també en universitats, hospitals o en clubs de futbol”, apunta Torralba, que subratlla la importància que aquests òrgans de control tinguin capacitat sancionadora.
Begoña Román coincideix. “Cada vegada fem més codis d’ètica per a alts càrrecs. A Espanya no hi havia tradició en l’exigència pública de comptes a la classe política per part de la ciutadania o dels periodistes, però això ha canviat. I les administracions mostren un desig de recuperar el capital social de la confiança mitjançant l’ètica i l’exemplaritat. No és només la reputació personal d’un governant el que hi ha en joc, és la credibilitat de les institucions. I això és greu”.
La classe política té molta feina al davant. La desafecció dels ciutadans està molt arrelada. “La crisi de confiança en les administracions és tan oceànica que em pregunto com podran remuntar”, alerta Francesc Torralba. “Jo dic als polítics: ‘ho teniu molt difícil per recuperar la confiança’. Tots els casos que van sortint acaben esquitxant el col·lectiu”, subratlla.
El primer pas pot ser assumir la quota de responsabilitat, però l’acció correctora ha de ser adequada en el temps i en l’exigència, subratlla Begoña Román. Cal rectificar, i si la confiança està completament truncada, dimitir. “Però no siguem radicals –apunta–. La política de vegades és gestió de la complexitat; cal tenir en compte si un polític pot donar explicacions sòlides i no hi ha hagut una falta d’ètica personal”.
La professora de la UB insisteix, sobre aquest punt de l’escrutini als governants i les administracions públiques, que de vegades cal actuar amb prudència. “Som molt inquisidors. Si continuem així, ningú no voldrà ser polític. I em pregunto fins a quin punt estem convertint
“És un col·lectiu sobre el qual posem la lupa, i els tenim martiritzats”, assegura Francesc Torralba
“El que hi ha en joc no és només la reputació personal d’un polític, sinó de la institució”, alerta Begoña Román
l’ètica en una exigència massa gran de puresa –apunta la professora de la UB–. Els humans som fal·libles i cal tenir en compte que la política també és qüestió d’estratègia; de vegades cal dosificar la veritat, s’han de prendre decisions molt complexes i ponderar danys i beneficis. Un determinat nivell d’exigència de transparència pot ser una mica impedidor de la política”.
Francesc Torralba subratlla també aquest risc. “Hi ha una sèrie de col·lectius sobre els quals tenim la lupa i els tenim martiritzats –adverteix–. La societat és molt maniquea i pensa que el que fa males pràctiques és l’altre, però també incorre en tota mena de corrupteles, encara que més ocultes”. En aquest sentit, apunta que hi ha determinats grups sobre els quals no es posa el focus, com alguns jugadors de futbol o artistes que reben tracte de divinitats i se’ls disculpa fins i tot que defraudin la hisenda pública. “Però si se sospita que un polític ha defraudat, li cau la cavalleria a sobre”, assegura.