EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 2: Època de llibres, com els de Meritxell Borràs i Sergi Pàmies. Viatgem a Madrid per valorar la Diada amb la ministra Batet i plorem de riure al costat d’Àngel Llàcer i de pena per la mort de Jean Laplace

DILLUNS

Meritxell Borràs

Arriba l’exconsellera de Governació a l’estudi per presentar el dietari de quan va estar a la presó 34 dies de tardor i

un de primavera. No vol parlar de política. Tampoc ho pretenem. S’emociona quan recorda la seva amiga Dolors Bassa, amb qui va compartir cel·la i confessions a AlcaláMeco. Parla dels seus fills, diu ella, de 17 i 21 anys. Rebem un tuit al programa: “Em sap greu, mare, però l’Eudald i jo en tenim 18 i 22”. És el seu altre fill, en Bernat, que corregeix l’edat que ha dit la seva mare. I de cop, enmig d’una conversa dura i trista, Borràs explica que a l’Audiència els van obligar a treure’s el rellotge, el cinturó i els cèrcols dels sostenidors. Pilar Rahola, sempre a l’aguait, salta: “Ostres. jo tindria un problema”. Rialles generals.

DIMARTS

Sergi Pàmies

En Sergi és ordenat i ho prepara tot. Tinc la sensació que fins i tot prepara les entrevistes a partir de l’estudi que, em temo, ha de fer de qui les hi fa. Avui presenta el que, a parer meu i com a fan seu, és el seu millor llibre: L’art de portar gavardina, una autobiografia no autoritzada ni per ell mateix on barreja la realitat i la ficció, més a les entrevistes que al text. Els contes són una delícia i és el primer cas, almenys que conegui, en què la teràpia l’hi paguem els lectors. I amb molt de gust. Coincideixo amb Guillem Terribas i Marc Artigau, col·laboradors d’El món a RAC1, que el defineixen “com una meravella”, o el tertulià Xavier Fina, que no coneix a Pàmies però espera que li firmi el seu exemplar, que assegura que “és un dels millors llibres de la narrativa catalana dels últims anys”.

DIMECRES

Jean Laplace

Llegeixo a Twitter la mort de Laplace i a la nit, a la presentació del llibre de la periodista Lola García El naufragio, m’acosto al director de La Vanguardia, Màrius Carol, que coneix la meva afinitat per les vuit diferències de Laplace que cada dia s’imprimeixen. Màrius em tranquil·litza: “Hi ha diferències per estona”. Soc devot de Laplace. Cada matí a les 6.15 h, des de fa dotze anys, m’imposo que haig de trobar les vuit diferències. Deixo la feina uns minuts per abocar-me a aquest exercici mental. Taco la vinyeta inferior amb petites circumferències que, a posteriori, comprovo amb les solucions a peu de pàgina. Som una legió els que plorem la mort de Laplace, els mateixos que demanem que, si s’acaben les que queden, es tornin a publicar totes. Segur que ja no les recordaríem.

DIJOUS

Meritxell Batet

A Madrid esperem l’arribada de la ministra Batet als estudis de RAC1 a María de Molina. Ens adverteixen que arribarà a les 9.10 h, just després de deixar la criatura a l’escola. A les 9.05 h ens diuen des del seu eficient departament de premsa que la ministra està arribant i que està esperant l’ascensor. El problema dels ascensors de la delegació del Grup Godó a Madrid és que són petits. Hi ha cua. És hora punta i s’aglomera la gent per arribar als diferents despatxos de l’edifici. RAC1 és a la quarta planta. La ministra continua fent cua per entrar als ascensors. Ja són les 9.10 h. I la ministra, sense cap complex, dona l’ordre: “Per les escales”. I tot el seguici puja, a pas ràpid, els quatre pisos. Arriba esbufegant. Al cap de dos minuts, ja està com si res.

DIVENDRES

Àngel Llàcer

Àngel Llàcer és genial: com a persona, com a actor, com a director, com a animador, com a cantant... És un superdotat artístic que pot muntar un Shakespeare musical per a un teatre públic, com actuar en un text de García Márquez amb Gutiérrez Caba, com fer de pare del monstre de Frankenstein, com fer de jurat d’un concurs televisiu, com ara vestir-se de dona, cantar i ballar a La jaula de las locas. Avui fem el programa des de l’escenari del teatre Tívoli. Com que a més és generós, es maquilla i es vesteix per a l’ocasió al costat del polifacètic Ivan Labanda. Canten i el públic present a la sala ovaciona. Sembla un gran èxit musical i me n’alegro per l’Àngel, una persona que si la tens a prop et proporciona felicitat. Un crac com a artista i com a amic.