La Vanguardia (Català)

UNA LLEGENDA INSPIRADOR­A

-

L’autoria d’El rapte de les sabines, que és a la sala de juntes de la UB, s’atribueix a l’artista italià Sebastiano Conca (1680-1764). Es tracta d’un oli sobre tela de grans dimensions (2,90 x 4,08 cm). Conca va ser un dels pintors del set-cents més cèlebres a Roma. Les seves obres a cavallet també van aconseguir fama internacio­nal i estan repartides per diferents col·leccions europees, com la de Manuel Godoy, el príncep de la pau del regnat de Carles IV, a què va pertànyer aquest quadre, que va passar a mans del Museu del Prado, que el va cedir a la Universita­t de Barcelona el 7 de febrer del 1882.

L’obra representa una llegenda de l’origen de Roma, quan Ròmul va organitzar uns jocs en honor a Posidó, el déu del mar, per celebrar la nova colònia llatina, i es va convocar els pobles veïns, entre els quals els del turó de Quirinal. Les sabines hi van anar amb els seus pares. Ròmul amagava una intenció perversa: raptar les dones per lliurar-les als seus homes i assegurar així la descendènc­ia a Roma. A la meitat del banquet les joves es van veure violentade­s i segrestade­s pels seus amfitrions. No es va poder fer res i els sabins van tornar al seu turó sense elles. Temps després, el rei Tit Tacio va declarar la guerra a Roma. Al camp de batalla les dones raptades van córrer a interposar-se entre els rivals. Si guanyaven uns, perdien els seus pares; si guanyaven els altres, els seus marits i fills. Passés el que passés el dolor de la pèrdua estava assegurat. La llegenda acaba bé: es va firmar la pau. En aquest relat s’han inspirat molts artistes com Jacques-Louis David (Louvre) o Giambologn­a a Florència, Rubens o Poussin. Amin Maaluf potser es va inspirar en les sabines per escriure una novel·la futurista basada en el naixement de més homes que dones al món

La llegenda està inspirada en robatoris que no eren infreqüent­s en el passat. Fins i tot en el present, com el segrest de nenes per Boko Haram per lliurar als combatents. L’obra de Maaluf El primer

segle després de Beatrice planteja la fúria dels joves homes que no troben dona i com rapten noies en altres zones del planeta. Maaluf ho va escriure fa 25 anys. Avui, a les estadístiq­ues de la població xinesa “falten” 100 milions de dones. Per lògica demogràfic­a hi haurien de ser, però no consta que hagin “nascut”. Igual a l’Índia. És a dir, uns 200 milions d’homes tindran dificultat­s per aparellar-se al seu país. Tot i així la població mundial, de 7.461 milions de persones, encara es divideix a parts iguals entre homes (50,4%) i dones (49,6%).

 ?? . ??
.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain