Som poble d’acollida
Al món hi ha 232 milions de persones migrades, de les quals 65 milions s’han vist forçades a deixar casa seva per un conflicte armat i 21 milions són refugiades per motius polítics. Tampoc podem oblidar els milers de persones que han perdut la vida al Mediterrani, quan intentaven creuar la barrera invisible entre el nord i el sud, entre Europa i l’Àfrica.
En aquests moments el Mediterrani és el cementiri de migrants més gran del món. Prop de 34.000 persones han perdut la vida intentant creuar-lo entre els anys 2000 i 2017. Sobretot, però, el Mediterrani s’ha convertit en una abominable tomba per a la consciència d’Europa. Com cada estiu, centenars de persones hi transiten pendents dels corrents marins, de la incertesa i d’unes màfies, davant les quals la Unió Europea sembla que estigui de braços plegats.
Aquest és el dia a dia a l’estret de Gibraltar i de la frontera de Ceuta i Melilla, per on milers de persones volen entrar al nostre país. Aquesta immigració prové d’un esclavatge moral vergonyós i humiliant, que remou les nostres consciències. Tenim un gran estrip en el teixit social que cal adobar amb urgència i, a través de Càritas Diocesana de Barcelona, hem posat fil a l’agulla per sargirlo. El setembre de 2015 vam posar en marxa el servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa que actualment n’atén 104, procedents de països que poden optar per asil o refugi. Aquestes persones són acollides en pisos de Càritas, de particulars, de parròquies o ordes religiosos.
Acollir, protegir, promoure i integrar són els quatre verbs que el papa Francesc ens proposa conjugar per orientar el nostre esforç a favor d’aquests col·lectius. “Els migrants i els refugiats són una ocasió que la Providència ens ofereix per contribuir a la construcció d’una societat més justa, una democràcia més plena, un país més solidari, un món més fratern i una comunitat cristiana més oberta, d’acord amb l’Evangeli” (missatge pontifici amb motiu del Dia Mundial del Migrant i del Refugiat, 2014).
Tal com vaig explicar en un acte celebrat al mes de juliol al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, ens hem d’esforçar més per acollir i integrar les persones migrants i refugiades a la nostra diòcesi. Però convé afrontar l’origen d’aquesta qüestió. Des d’Europa cal afavorir el desenvolupament econòmic de l’Àfrica i crear ocupació als països del continent més empobrit del món. Només així podrem reduir el drama de la migració forçada.
“Era foraster i em vau acollir” (Mt 25,35). Acollir el foraster implica ser receptiu a la crida de l’altre. La seva necessitat ens hauria de remoure, commoure i empènyer a considerar-la també com una de les nostres prioritats. Això no és fàcil. Sovint, els prejudicis, la por, la desconfiança, la comoditat... ens impedeixen una actitud d’acollida. Benvolguts germans, recordeu que la mobilitat humana és una oportunitat per al desenvolupament dels pobles en origen i en destí. Tinguem-ho en compte.
El Mediterrani s’ha convertit en una abominable tomba per a la consciència d’Europa