Picasso fins a la sopa; empatx?
Claude, el fill de l’artista, lamenta a la premsa “la dispersió d’obres mestres”
No és una onada d’exposicions Picasso el que s’estén per França i fins i tot l’estranger, de Londres a Malta: és un tsunami”. Ho deia el 26 de juny Le Figaro, sota el títol: Picasso sobreexposat? I és que després de les deu importants mostres del 2017 aquest any se n’han afegit 21 més. Picasso beneeix reobertures de museus com els de Perpinyà, Lodève i, el 20 d’octubre vinent, el Roubaix-La Piscina, que explorarà L’Homme au mouton, l’escultura del 1942, en el context de l’ocupació de París (període que Picasso va passar, per cert, al seu taller parisenc).
Tres dies després tanca, a Ais de Provença, la confrontació PicassoPicabia. Només un respir: el 25, el Carré d’Art, museu d’art contemporani de Nîmes, presenta El temps dels conflictes, amb 39 obres de rerefons bèl·lic, pintades per Picasso després de Guernica, durant la Segona Guerra Mundial. A més, comptarà amb l’emblemàtica Matança a Corea, del 1951.
Gairebé totes aquestes exposicions són tributàries del museu parisenc, algunes també del ric fons barceloní del Museu Picasso, en el marc de Picasso Méditerranée, un invent per al període 2017-2019 del museu de París. Això sí, és rendible: en conjunt havia mobilitzat, a començament d’estiu, més d’un milió de visitants.
I les ciutats en demanen més. Montpeller va arribar a batejar una plaça amb el nom de Pablo Picasso –sense cap gran excusa perquè no hi ha gairebé empremtes d’una estada del pintor– per emmarcar el Picasso. Donner à voir, del Musée Fabre.
I si Claude Picasso, fill de l’artista i Françoise Gillot, cap de la Picasso Administration i representant de la família al Musée Picasso, lamenta que els visitants del museu parisenc no trobin teles bàsiques, a causa de tants préstecs –parla
Segons Claude Picasso, s’alimenten mostres que no aporten res de nou al coneixement de l’artista
d’“una dispersió d’obres mestres”– , Laurent Le Bon, el director, li oposa “l’obligació democràtica de descentralitzar aquestes riqueses”.
Insuficient per convèncer Claude Picasso: “La circulació no només amenaça la integritat d’algunes obres sinó que alimenta exposicions que no aporten res de nou al coneixement de l’artista”.