Viatges messiànics, gestes humanes
Roger Crowley publica ‘El mar sin fin’, o com Portugal va voler destruir l’islam i forjar el primer gran imperi global
Amés d’un home afable i pacient, Crowley és un erudit a qui no li agrada que el considerin com a tal. Acaba de publicarse a Espanya El mar sin fin (Ático de los Libros), en què l’historiador ofereix claus per entendre com una de les nacions més petites d’Europa, Portugal, va aconseguir posar en marxa els engranatges de la globalització de la nostra societat actual. Les terribles lluites interines, la crueltat al mar i el somni de la ruta de la seda.
Al seu llibre –quatre anys aixecant-se a les cinc del matí i aprenent portuguès, mil pàgines de notes escrites a mà– Roger Crowley (Cambridge, 1951) esmicola les claus de l’enfrontament entre els portuguesos i els nadius de l’Atlàntic i l’Índic. Per ell desfilen personatges mítics, aventurers i agosarats viatgers i exploradors, de Vasco da Gama a Francisco de Almeida o Pedro Álvares Cabral.
Però qui més ha impressionat l’autor és Alfonso de Albuquerque. “Va ser algú que va entendre molt ràpidament la naturalesa de l’oceà Índic. Quaranta milions de quilòmetres quadrats! Va entendre el comportament dels monsons. Una carta que anés, per exemple, de Lisboa a l’Índia, podia trigar un any i mig a arribar per culpa dels problemes generats pels vents monsònics”.
Calia assolir punts estratègics com Goa, Malacca, Ormuz al golf Pèrsic i Alfonso de Albuquerque era l’home idoni, un home amb una desmesurada confiança en si mateix. “Creia que podia fer-ho tot ell sol. I era cert! Si el pilot de la nau no feia la seva feina, ell intervenia: ‘Ja em poso jo a dirigir’. Era, a més –continua Crowley–, un home honest. Per res un corrupte, només volia un imperi per al seu rei. Va ser un gran estrateg”. Una de les frases que se li atribueixen és la de “dona’m cinc-cents homes... i construiré un imperi que durarà mil anys!”.
A més de la seva perícia com a navegant. Eren homes interessats en altres disciplines? Ciència, tecnologia, matemàtiques, astronomia? “Per descomptat! Molts d’aquests coneixements els van arribar de la comunitat jueva. Hi va haver un botànic jueu interessantíssim, a Goa, que ho va escriure tot sobre les plantes. I Duarte Pacheco Pereira, que a més de ser un conqueridor, un home d’armes, va ser un home molt interessat en l’estudi de les marees. Va ser un dels primers en testimoniar que les mones utilitzaven eines. També els jesuïtes van jugar un paper molt important en l’ensenyament d’idiomes”. Alguns missioners –insisteix Crowley– a més d’evangelitzar van liderar molts descobriments científics.
El llibre arrenca l’any 1415, quan la flota portuguesa d’Enric el Navegant pren el port de Ceuta, motivada per un somni messiànic i la llegenda de les croades.
No sabrem mai si algunes d’aquestes coses són certes. Si van ocórrer exactament així. “En el cas que ens ocupa hi ha una cosa que ha dificultat molt la investigació. Part dels documents sobre l’època dels descobriments es van perdre amb el terratrèmol del 1755”. Molts han desaparegut. “He intentat analitzar els testimonis que ens han arribat fins ara. Sabent que de vegades diuen la veritat i de vegades, no; qualsevol historiador sap que tot és interpretable”.
Per a Crowley el paper que va jugar Portugal en aquell moment va comptar amb un element a favor. “Portugal gairebé sempre ha estat un país pobre. Però la seva gent tenia moltíssima habilitat! Eren gent de l’Atlàntic, acostumada a una vida duríssima, que es van veure obligats a explorar altres vies marítimes... per a ells la Mediterrània era una cosa que es podia menjar amb patates”. Així van construir un imperi naval pioner. Eren pocs però experts en navegació i cartografia. Van desenvolupar una tecnolo- gia especial –“uns canons molt efectius”– i van aconseguir el que ningú no hagués imaginat.
És veritat que l’objectiu final d’aquella conquesta era la destrucció de l’Islam? Més que l’explotació de la ruta de les espècies? “El rei Manuel I de Portugal tenia un somni: dur a terme una croada, recuperar Jerusalem per a la cristiandat. Creia que ell tenia una missió divina. Però la major part dels qui realitzaven la gesta tenien motivacions econòmiques, pensaven en la ruta de les espècies. Hi havia col·lisió entre els interessos dels qui van anar a l’Índia: cobdícia personal d’escapar de la missió del rei i ambició de guanyar diners”.
El llibre adverteix que volien utilitzar els cristians indis per eliminar “els infidels”. Aquest terme, infidels, el mateix que avui utilitzen grups islamistes radicals per justificar la seva persecució. “El fet d’acabar amb l’altre, amb l’enemic, amb l’infidel, a les croades, era essencial. Ho va ser fins i tot per a gent com Cristòfor Colom. Malgrat ser homes de l’edat moderna habitaven un cor medieval”.
Arribats a aquest punt, i malgrat l’aura mítica que encara ens arriba d’aquests conqueridors valerosos, molts d’ells es regien per una ambició sense escrúpols que justificava el saqueig. Enric el Navegant, per exemple. “O els actes més cruels que va dur a terme Vasco da Gama, que són un exemple d’això. Si vas a les fonts d’historiadors de l’Índia veuràs que per a ells aquests mites eren colonitzadors malvats i despietats”.
N’hi ha que han acusat Crowley de convulsar el terreny de la religió. “Tots els meus llibres tracten o de la cristiandat o del món islàmic. Han arribat a preguntar-me si m’he convertit a l’Islam!”. Alguns s’han molestat per com descriu figures com Solimà, i certes pàgines web portugueses de dretes li han fet arribar que se sentien molt ofesos perquè havia insultat l’era daurada del país. Però també li arriba l’afecte: “Em compensa la gent que m’escriu dient que de petits, a l’escola, no els agradava la història i amb mi han descobert aquest plaer”.
Crowley, el prestigiós estudiós, convidat habitual de la BBC, conferenciant al Centre d’Anàlisi Naval de Washington, entre d’altres, admet que la culpa que ell s’interessés per aquests temes va ser que el seu pare exercís d’oficial de la Marina britànica i ell l’acompanyés en molts dels seus viatges. “Vaig passar part de la meva infantesa en bases navals, a la Gran Bretanya, a Malta, a Singapur... vaig passar molt de temps en vaixells. Porto el mar a la sang i forma part de mi... però, vol que li expliqui un secret? Em marejo”.
ATACS DE LA DRETA Webs portuguesos es consideren ofesos perquè ha insultat l’era daurada del país ELS JESUÏTES Els missioners, a més d’evangelitzar, van liderar descobriments científics