Maluma, huracà hispà
El músic colombià va tornar a omplir ahir a la nit el Palau Sant Jordi
ESCENARIS
Esteban Linés
Barcelona
Tant si és estimat com detestat, Maluma és un superstar no només per aquestes latituds sinó a escala global, i ahir a la nit ho va tornar a demostrar al mateix escenari i a la mateixa ciutat, i segurament davant un públic molt semblant al que fa un any es va lliurar a ell ben convençut. Compte... i que fa menys de dos anys també havia pujat Montjuïc, havent de conformar-se de veure’l cantar al molt més reduït Sant Jordi Club. En menys de dos anys, doncs, un boom estratosfèric sustentat pràcticament en estereotipades melodies rítmicament enganxoses, romànticament estereotipades i d’explícita sexualitat dominant de mascle alfa.
A més, amb el detall significatius que si fa un any l’aforament –exhaurit– va ser oficialment de 12.500 localitats, al grisenc vespre d’ahir la xifra va ser de 14.000 entrades també esgotades, totes numerades i totes de seient, platea inclosa. Sembla, doncs, que la polèmica que envolta el vocalista colombià pel missatge transparent que desprenen bona part de les lletres de les seves cançons no només no provoca rebuig en forma de desercions sinó que l’efecte sembla el contrari. Xocant o no, el públic assistent novament va ser molt majoritàriament femení, de totes les edats i en combinacions diverses, famílies completes incloses.
Abans que aparegués sobre l’escenari Maluma, Juan Luis Londoño a la realitat civil, l’ambient ja l’havien escalfat les dj Natalia i Esther, la primera d’elles semblant de l’astre hispà, amb cançons com Vivir mi vida, Sin pijama i altres temes agitadors. Finalment, amb tres quarts d’hora de retard i quan sonava 23, va aparèixer abillat amb vestit fosc, camisa negra de lluentons, ulleres de sol i la seva habitual cua, i va posar fil a l’agulla amb un abundant suport de ballarines (vuit dones) i més aviat escarit suport instrumental i coral. Tot això en un escenari molt estàndard, amb una breu passarel·la al mig i dues pantalles laterals, a més d’una de central en forma de lletra M. La producció escènica i sonora, de primer nivell.
En un primer capítol també va donar vida a Corazón, i de seguida l’infal·lible Vente pa’ ca de Ricky Martin en versió no menys aclamada (també va oferir un altre cover, el no menys aclamat Chantaje de Shakira). Clandestino, Me llamas i Mala mía van completar una primera dosi que va donar pas a un format més acústic, que va despatxar amb El perdedor (després de saludar amb un “Estic boig per tu, Barcelona”, la va dedicar a la Montse, una jove amb síndrome de Down, sobre la falda de la qual es va asseure) i Marinero. El repertori de la nit es va sustentar sobre gairebé una vintena de cançons, amb algunes de les seves grans bombes reservades per a la conclusió d’una festa de ritmes hispans, invitació a la festa, a l’amor i al diàleg carnal, entre altres tòpics típics del gènere: estava previst, doncs, un metafòric final de còpula Maluma-públic amb Felices los 4, GPS i, només faltaria, Cuatro babys (sí, lade“siempre me dan lo que quiero, chingan cuando yo les digo”).
L’astre llatinoamericà aterrava ahir a la nit a Barcelona com una parada més del seu F.A.M.E. Tour 2018, que va atreure un públic incondicional que, poc després que comencés el concert, va obviar els seients i va optar pel ball ben dret... com fa un any. Maluma va fer anar al seu aire un repertori que tenia novetats i absències (La invitación, Vuelo hacia el olvido), no en va l’àlbum F.A.M.E. encara no havia aparegut, en relació amb el que va oferir fa un any. I malgrat que des d’aleshores han crescut les crítiques sobre les seves lletres i videoclips perquè, segons els seus detractors, fomenten el masclisme, les seves cançons van tornar a causar ahir a la nit el deliri en una audiència que entenia molt bé el que corejava. Ballant, això sí.