Ofrenes d’un viatger
Selecció d’obra pictòrica de l’artista tarragoní Albert Gonzalo, traspassat el 2014
Albert Gonzalo (Tarragona, 1954-Barcelona, 2014) era un cul inquiet en tots els sentits. De fet, acostumava a seure sobre els talons i no deixava d’observar tot el que l’envoltava. La seva curiositat infinita el va dur a recórrer mig món per conèixer de primera mà la cultura, l’art i la religió de països asiàtics i africans. Va viure fascinat per les tradicions espirituals que han marcat i marquen l’art i la cultura aquí i allà, com el cristianisme, l’islam, el budisme, el jainisme, l’hinduisme... Aquesta dimensió religiosa marca de manera vibrant el seu pensament i, conseqüentment, la seva prolífica obra pictòrica. Doctor en Belles Arts, Albert Gonzalo també es va dedicar a la docència a la facultat de la Universitat de Barcelona, on va formar una bona colla de deixebles.
En unes llibretes impol·lutes anotava les seves reflexions en forma de sentències, algunes de les quals, inèdites, van ser llegides per la seva filla, Livia Gonzalo, dijous a la inauguració: “En l’art no hi pot haver la crònica del món ni ser-ne un reflex”; “L’art no ha de contenir rancúnia ni ironia ni maldat. Que la perversió sigui la seva més exquisida voluntat de sinceritat”; “L’art ha
de ser una pregària i un cant a déu amb minúscula”; “La natura imitarà l’art. Com sempre”; “L’art s’ha de viure en el desterrament dels corrents i els fluxos”.
D’ençà que Albert Gonzalo va morir, la seva filla ha hagut de fer mans i mànigues per preservar i difondre l’obra del seu pare. Ara Arts Santa Mònica presenta una selecció dels seus quadres de gran format a l’exposició Ofrenes, i alguns quaderns de viatge en què copsava l’essència del que aprenia i observava. Oriol Pérez i Treviño és el comissari de l’exposició.