Un partit per reflexionar
Rotacions. S’entén que al futbol actual les rotacions són inevitables. Pensar que algú que vol guanyar tots els campionats en què participa ho faci simplement fent servir 13 o 14 jugadors és inviable. El desgast passa factura i el nivell de competitivitat disminueix en els grans esdeveniments. A partir d’aquí és necessari calibrar de quina manera es gestionen aquestes rotacions i de quina manera els jugadors poc habituals poden rendir al màxim quan salten al terreny de joc.
Ahir vam tenir un clar exemple en què algun dels pocs habituals no va rendir al nivell desitjat. Podríem establir que una manera de decidir les rotacions seria fer un Excel amb la base de dades sustentada en els minuts disputats, però crec que tots estarem d’acord que aquest sistema segurament és tan simple com ineficaç. Potser seria molt més efectiu tenir un control mèdic exhaustiu basat en paràmetres que ens mostrin el desgast d’un jugador i el nivell de molèsties que arrossega
per decidir si és al setembre o al novembre quan ha de desaparèixer uns minuts del terreny de joc.
Respecte al jugador entrant en substitució de l’habitual, s’ha de basar només en el fet que ocupa una mateixa demarcació i per això se li dona minuts a dit, o bé si la seva presència és fruit de la seva implicació als entrenaments. També podríem indicar, en defensa dels no habituals que no van rendir, que és molt diferent enfrontar-se als donostiarres a l’inici del matx que una vegada entrada la segona meitat. És cert que el Barcelona va remuntar amb Semedo ja fora de l’equip, però va ser en aquell mateix període quan la Reial va tenir tres un contra un davant Ter Stegen que haurien pogut acabar en gol. Aplicant de la mateixa manera una regla de tres no seria equivocat afirmar que amb Semedo al camp el Barcelona va defensar millor que quan se’n va anar el
portuguès cap a la banqueta.
Intensitat. Per mi, els dos millors jugadors al partit d’ahir van ser Ter Stegen i Piqué. El primer per aquelles accions que he escrit anteriorment, i el segon perquè segurament era el futbolista que tenia més interioritzada la importància de guanyar. Gràcies a la seva presència i a la d’Umtiti va arribar el gol de Luis Suárez. I tot i que són grans jugadors aquest no és un bon senyal per al Barcelona que aspira a tot.
És cert que per guanyar la Lliga cal superar partits com el d’ahir. Són molts partits per jugar i, per tant, hi pot haver matxs en què no surtin les coses. Però tan important és guanyar-los com fer les reflexions necessàries. També és cert que els equips que aconsegueixen complicar les coses als blaugrana sempre paguen la factura de l’esforç i del desgast i, per tant, el pas dels minuts anirà capacitant els barcelonistes per als un contra un i per als desmarcatges. Però la intensitat blaugrana ha de ser present des del primer minut.
La sala de màquines d’un equip és el centre del camp, però això ja ho sap qualsevol ser vivent i, per tant, els blaugrana no haurien de regalar minuts al rival.
La intensitat hi ha de ser des del primer instant; no s’han de regalar minuts