Autopistes incertes
La meitat de les vies de peatge que l’Estat acaba d’assumir perden trànsit
Nous dubtes sobre les autopistes que han fet fallida. El trànsit que tenen, que semblava haver entrat en el camí de la recuperació, torna a flaquejar, i això els resta atractiu de cara a tornar a la gestió privada. Això és així en quatre d’aquestes autopistes, la meitat de les assumides per l’Estat, que segons les últimes dades del Ministeri de Foment perden afluència. Són l’R-3 (Madrid-Arganda), l’R-5 (Madrid-Navalcarnero), l’AP-36 (Ocaña-La Roda) i la circumval·lació d’Alacant (AP-7). En canvi, l’R-2 (Madrid-Guadalajara), l’R-4 (Madrid-Ocaña), l’M-12 (eix aeroport de Madrid) i l’AP-7 entre Cartagena i Vera guanyen usuaris.
Després de la seva liquidació, les autopistes en crisi van passar a ser gestionades per l’empresa pública Seittsa, que és la que ara cobra els peatges. En queda una, l’AP-41 (Madrid-Toledo), que es preveu que s’hi afegeixi aviat. En l’etapa del popular Íñigo de la Serna al capdavant de Foment es va planejar portar-les a concurs en dos lots: un amb els corredors de Madrid (R-2, R-3, R-4, R-5, M-12, AP-36 i AP-41) i l’altre amb els dos trams de l’AP-7. L’RPA (responsabilitat patrimonial de l’Administració) que rebran les concessionàries per la rescissió anticipada dels contractes es va estimar en 1.800 milions d’euros, mentre que els ingressos perquè tornin al mercat s’acostarien als 1.000 milions. Tot s’havia de fer en el mateix exercici, 2018, per amortir l’impacte que tindria en el dèficit. L’actual ministre, el socialista José Luis Ábalos, ha anunciat que s’està reestudiant l’operació –la part econòmica també– perquè sigui atractiva, cosa que endarrerirà el procés fins havent entrat el 2019.
La més alarmant és l’R-5, que es queda amb una IMD (intensitat mitjana diària) de 8.291 vehicles entre gener i juliol després de deixar escapar un 16,09% dels que rebia un any abans. És la que perd més de la xarxa de concessions estatals. En canvi, tot el 2017 va ser la que va créixer més de les que van acabar fent fallida, un 33,6%, amb 10.696 automòbils. L’any passat, totes les vies en crisi van elevar el trànsit per sobre de la mitjana.
De les vuit vies acabades d’incorporar a Seitssa, els millors registres són els de l’M-12 (la d’accés a Barajas), que els set primers mesos del 2018 ha crescut un 5,13%, amb una IMD de 22.258 vehicles. L’increment encara és més gran a l’AP-41, pendent de passar a l’Estat. Va ser d’un 12,99% però amb un volum de trànsit molt petit, de només 1.137 usuaris al dia.
La circulació del conjunt d’autopistes de pagament de concessió estatal s’ha incrementat un 1,4%, amb una IMD de 18.953. La que ha crescut més és l’AP-68 (Bilbao-Saragossa), gestionada per Abertis, que amb 14.127 vehicles diaris ha guanyat un 10,2%. La que suporta més trànsit és el tram Montmelóel Papiol de l’AP-7, de la mateixa concessionària, amb 116.549 usuaris, que ha crescut un 0,76%. L’AP-1 (Burgos-Armiñón), la primera que passarà a mans de l’Estat, després de guanyar la concessió a Itínere el 30 de novembre i que suposarà en el seu cas la supressió del peatge, ha guanyat un 0,98% i se situa en 18.532.