L’espectre neonazi torna a planar sobre Alemanya
Les marxes racistes han reactivat els grups ultres
En un moment de la manifestació del diumenge 9 de setembre a la ciutat alemanya de Köthen, convocada per la mort d’un jove alemany després d’un aldarull amb dos coetanis afganesos, va agafar la paraula David Köckert, líder del grupuscle ultra Thügida. “És una guerra. El que passa aquí és una guerra racial contra el poble alemany –va començar Köckert–. Volem continuar sent ovelles o ens volem convertir en llops i destrossar-los?”
A Köthen, localitat de 26.000 habitants al land de Saxònia-Anhalt, van participar en aquella manifestació unes 2.500 persones, de les quals entre 400 i 500 eren extremistes d’ultradreta, segons el responsable d’Interior del land, Holger Stahlknecht. Als vídeos es veia files d’homes marxant pels carrers, i se’ls sentia cridar el lema: “Nationalsozialismus! Jetzt,
jetzt, jetz!” (Nacionalsocialisme, ara, ara, ara!). Aquests càntics neonazis van activar totes les alarmes al Govern i a la societat.
L’alcalde, el socialdemòcrata Bernd Hauschild, havia desaconsellat als veïns d’anar a la concentració alertant que, segons les seves informacions, “estan arribant molts grups violents de fora de Köthen”. La marxa havia estat convocada per un minúscul partit de la zona, Die Rechte, i els neonazis de les rodalies, com David Köckert i els seus, hi van anar en bloc. Se solen mobilitzar molt de pressa.
Una cosa semblant, per bé que amb xifres d’assistència més grans i amb més actors involucrats, va passar dues setmanes abans a Chemnitz, una ciutat de 245.000 habitants al land de Saxònia, fronterer amb el de Saxònia-Anhalt. L’apunyalament mortal d’un alemany per un sirià i un iraquià el diumenge 26 d’agost va desencadenar manifestacions que van derivar en aldarulls. A la primera, orquestrada ràpidament aquell mateix dia per grups neonazis via xarxes socials, hi van participar unes 800 persones i hi va haver assetjament d’estrangers als carrers.
L’endemà el partit ultra local Pro Chemnitz –que té representació a l’Ajuntament– va convocar una marxa a què van assistir 6.000 manifestants: molts eren veïns de la localitat, gent atemorida per la immigració i la seguretat ciutadana, però d’altres van arribar de més llocs, segons va asseent gurar el responsable d’Interior de Saxònia, Roland Wöller. Hi va haver aldarulls davant d’agents de policia clarament sobrepassats, i alguns homes van fer la salutació hitleriana, que a Alemanya està prohibida. Hi havia gent local, però també alguns d’arribats de fora.
Aquestes imatges van fer la volta al món i van horroritzar la cancellera democristiana Angela Merkel. També van advertir el partit ultradretà d’àmbit federal Alternativa per a Alemanya (AfD), que practica un dur discurs antiimmigració, però que, consci- de la mala imatge dels neonazis, va convocar una “marxa de dol” a Chemnitz el dissabte 1 de setembre per “tots els morts a causa de la multiculturalitat obligatòria a Alemanya”, i va demanar anar amb roba negra i roses blanques. Des del seu feu de Dresden s’hi va sumar el moviment islamòfob Pegida (Europeus Patriòtics contra la Islamització d’Occident). Hi van assistir 4.500 persones, i no hi va haver simbologia neonazi ni incidents de gravetat,
Hi ha 23.100 neonazis; alguns van anar a Chemnitz i Köthen per a les marxes
“Una franja d’extrema dreta petita fa servir pretextos per exportar la violència al carrer”