El TS preveu la sentència de l’1-O després de les municipals
Els recursos i la lentitud de la causa podrien endarrerir l’inici del judici al gener El tribunal vol evitar que la decisió incideixi en la campanya electoral
La progressió del cas 1-O no està sent tan ràpida com voldria el Tribunal Suprem (TS). Això explica que, molt probablement, aquesta lenta progressió del procés penal tingui repercussions en el calendari polític de l’any vinent. Cada vegada són més els que, dins l’Alt Tribunal, aposten per l’obertura del judici oral un cop començat el 2019. El fet és que, en vista de la marxa del procés rere el tancament del sumari, encara sense caràcter definitiu, les possibilitats que la vista comenci i s’acabi aquest any es van reduint.
L’actual fase intermèdia del procediment, en definitiva, s’està complicant. Els recursos i les peticions d’ajornament són continus. Com a conseqüència d’això, el criteri majoritari al TS és que la sentència no arribarà abans de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del mes de maig vinent.
L’Alt Tribunal no dona a conèixer decisions amb transcendència política en eleccions
El Suprem té per costum consolidat no donar a conèixer una sentència o resolució amb possible transcendència política a les portes d’una convocatòria electoral, i menys encara durant la campanya. Per això ja es pensa que la decisió de la Sala d’Enjudiciament no es farà pública fins al juny del 2019. Tot depèn, en qualsevol cas, del moment que arrenqui el judici.
El pronòstic que porta a situar l’inici de la vista a mitjans de desembre, o, cosa que pràcticament seria el mateix, el gener vinent, suposa situar el final de les sessions cap al març o l’abril. Dos o tres mesos és el termini que s’estima raonable a l’hora de calcular la possible durada del judici. Cal tenir en compte que aquest és el moment culminant del procés, en què s’han de substanciar totes les proves i formular-se les conclusions definitives de les parts.
A la Fiscalia s’afirma, a tall d’exemple, que els quatre fiscals encarregats del cas proposaran que declarin diverses desenes de testimonis. Per tant, si el judici queda vist per a sentència en el termini indicat, entre finals de març i començaments d’abril, resulta altament improbable que el Suprem faci pública la sentència fins que no hagi passat aquesta cita electoral. La qual cosa ens situa ja, com a mínim, al mes de juny.
Cal tenir en compte que el tribunal de set magistrats corresponent a la vista no trigarà menys de dos o tres mesos més a tenir llesta la seva resolució. Els jutges són conscients que tindran molta matèria sobre la qual deliberar. D’altra banda, encara que el Suprem tingués la sentència més o menys debatuda i redactada en les dates electorals, aquesta norma no escrita d’obrir un parèntesi durant aquests períodes permet assegurar que la decisió no es faria pública fins que no passés el dia de la votació.
Cal preguntar-se, en tot cas, per què la tramitació de la causa de l’1-O està sent més lenta del que es pensava. La justícia europea hi té molt a veure, en això. Si no estigués clar que l’última paraula d’aquest procés la tindrà el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tot aniria més ràpid. Tanmateix, en aquesta qüestió el Suprem vol extremar les cauteles i les garanties.
El propòsit del TS és mirar d’evitar que el Tribunal d’Estrasburg acabi considerant que s’han vulnerat els drets fonamentals dels processats per la convocatòria i desenvolupament del referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI), considerats fins ara per la Fiscalia com a fets constitutius
Els set magistrats són conscients que tindran molta matèria per deliberar
del delicte de rebel·lió. Ara mateix, per exemple, dues de les defenses han demanat que se’ls ampliï el termini per instruir-se sobre el contingut del sumari, una vegada conclòs, i poder oposarse al seu tancament proposant noves proves.
El més probable és que, en condicions normals, el Tribunal Suprem aplicaria criteris restrictius davant aquest tipus de peticions. Ara bé, aquest cas és diferent. La preocupació principal de l’Alt Tribunal és que no pugui dir-se que en aquest procés s’ha menyscabat el dret de defensa.
En tot cas, un cop s’hagi tancat definitivament el sumari –amb o sense pràctica de noves diligències– ve una altra fase complicada. Les parts hauran de formular les seves conclusions, i és molt probable que les defenses aprofitin l’oportunitat per plantejar un article de previ pronunciament. És l’expressió tècnica per qüestionar la competència del tribunal.
El Suprem, per tant, haurà de debatre i resoldre novament si és la instància judicial competent per jutjar el cas 1-O, tenint en compte que els fets van tenir lloc a Catalunya i el seu coneixement podria correspondre al seu Tribunal Superior de Justícia (TSJC). L’incident processal s’haurà de plantejar i discutir en una vista que serà prèvia –d’aquí ve el nom de la iniciativa– al judici oral.
Aleshores, la Fiscalia ja haurà fet públic si manté o no, i amb quins possibles matisos, l’acusació de rebel·lió, un delicte per al qual poden correspondre fins a 30 anys de presó. No hi ha cap dubte –vegeu La Vanguardia del 13 d’agost– que la mantindrà. Fins al final del judici, en la fase de conclusions definitives, els fiscals no es replantejaran les seves acusacions.
En tot cas, l’última paraula és del Tribunal Suprem, i sempre cal recordar que ja en la seva primera interlocutòria sobre el cas 1-O, quan va admetre la querella inicial, l’Alt Tribunal preveia altres hipòtesis, com ara el delicte de sedició o la conspiració per a la rebel·lió, amb penes molt inferiors.