Mojitos ben poc caribenys

EL mojito és un dels grans clàssics de la cocteleria. El seu origen sembla que és cubà –com el del daiquiri–, i la seva base és el rom –meitat blanc, meitat reserva–, al qual s’afegeix un cop d’angostura, fulles de menta, dues culleradetes de sucre i soda. És probable que provingui dels esclaus de l’Àfrica que treballaven a les plantacions cubanes, però el cert és que la seva recepta va ser rescatada per un hotel de l’Havana als anys trenta i la va popularitzar després Ernest Hemingway, quan els prenia de dos en dos a La Bodeguita del Medio. El cinema va contribuir a fer-ne difusió quan James Bond (Pierce Brosnan), a Mor un altre dia (2002), sedueix Halle Berry amb aquest còctel en una ciutat que vol ser la capital cubana i, en realitat, és Cadis.

La imatge del mojito en una platja del Carib és una postal mental de moments de felicitat –viscuts o somiats–, de manera que no és estranya la seva venda il·legal a les platges de la Barceloneta. El negoci és pròsper i no paga impostos. I, com que no ha existit una pressió real per part del Consistori, s’ha enquistat. Tot i això, en les últimes hores s’ha sabut que la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana han intervingut ingredients per a la preparació de mojitos, amagats a les clavegueres de la Vila Olímpica i als contenidors d’escombraries dels espigons. Durant dues setmanes s’ha dut a terme una operació de detecció d’aquestes xarxes de venedors, en què s’ha identificat 18 persones i s’ha confiscat abundant material.

En analitzar els ingredients s’hi ha detectat la presència del bacteri E. coli, que causa diarrees, gastroenteritis i desordres digestius. A més, encara falta precisar la composició d’unes substàncies verdes per acolorir els mojitos. Estem davant un cas greu de salut pública, que no ha estat abordat seriosament i que és la metàfora d’una ciutat que es degrada sense que ningú hi posi remei. Amb potingues així Bond no hauria lligat mai, però sí que podria haver deixat els seus rivals fora de combat.