Simon Yates
CICLISTA
Simon Yates (26) és el nou campió de la Vuelta després de demostrar un gran domini en tots els terrenys. El ciclista del Mitchelton confirma l’hegemonia dels britànics després que Geraint Thomas guanyés el Tour i Chris Froome el Giro.
Calma i dosificació. Simon Yates, vencedor de la Vuelta 2018, diu que aquestes han estat les claus de la seva victòria. I una forma excepcional, evidentment. Però és innegable que Yates, com comenta, ha mantingut una tranquil·litat absoluta en tots els moments complicats d’una cursa que ha sabut fer seva amb superioritat. Va agafar el mallot vermell potser massa d’hora, a la serralada de Béjar (La Covatilla, novena etapa), el va cedir temporalment a Jesús Herrada i el va recuperar al mur asturià de Les Praeres (catorzena). Ha hagut de lluitar durant més de mitja cursa amb la pinça del Movistar (Valverde-Quintana). Però el colombià va cedir clarament a la contrarellotge de Torrelavega i el murcià s’ha enfonsat en el cap de setmana andorrà. Yates no. A diferència del que li va passar al Giro, no ha patit cap enfonsada. Després de semblar que corria sense col·laboració del seu equip, a la part determinant van treure el cap el seu germà bessó Adam i Jack Haig i van controlar les estratègies dels rivals. Amb calma i dosificació. I una gran autoritat. En els moments més difícils el guanyador de la Vuelta ha mostrat un canvi de ritme que ningú no podia replicar. Com si tingués una marxa més al seu motor. “És cert que vinc d’un lloc, Gran Bretanya, on s’ha fet una gran inversió en el ciclisme i que jo he format part d’aquest procés de formació”, reconeix. Yates prové de l’escola britànica que estableix els seus sòlids fonaments a la pista, com ha estat el cas de Bradley Wiggins o Geraint Thomas. Simon ha estat campió del món júnior de madison (2010) i absolut de puntuació (2013), l’especialitat que va dominar Joan Llaneras.
La Vuelta ha estat la cirereta del pastís que han devorat els britànics. Per tercera vegada de tots els temps un mateix país s’endú les tres grans per etapes del mateix any. I per primer cop, algú ho fa amb tres ciclistes diferents.
La Vuelta, que ahir va acabar a Madrid amb victòria a l’esprint de l'italià Elia Viviani, ha estat, a més, un brillant anunci del relleu generacional que arriba.
Hi ha nous campions que van fent forat. Yates té 26 anys (Thomas va guanyar el Tour amb 32 i
Ha mostrat una calma absoluta i una marxa més quan li ha calgut fer un cop d’autoritat
Froome, el Giro amb 33). Al podi de Madrid han pujat també el mallorquí Enric Mas (23) i el colombià Miguel Ángel López (24). Entre tots tres formen el segon podi més jove de la història de la Vuelta, superat només pels dominadors prehistòrics del 1936...
El cas de Mas és especialment notable. Amb Valverde (38) fent les seves últimes aparicions i amb Contador i el Purito Rodríguez ja retirats, el ciclisme espanyol demana oxigen. I gent com el vilanoví Marc Soler (24), el navarrès Óscar Rodríguez (23), brillant vencedor a La Camperona en aquesta Vuelta, o Enric Mas són finestres obertes per on entra la nova llum. Mas ha mantingut una cursa regular, amb actuacions destacades com la de dissabte al Coll de la Gallina o la de la contrarellotge, quan va aconseguir gairebé mig minut sobre Simon Yates. I tampoc ha semblat que tingués un equip sòlid al seu voltant o si més no algú que l’ajudés en moments difícils, com el dia de la primera etapa andorrana, camí de La Rabassa, quan Yates el va deixar enrere i li va agafar 47 segons més 6 de bonificació.
El Quick Step, amb qui té signat un any més, ha acabat 17è de 22 per equips, amb un bloc més pensat per als esprints. Després del mallorquí, el company millor situat a la classificació final apareix prop del lloc 90, a gairebé 3 hores del vencedor.
Sense Contador i Purito i aviat també sense Valverde, el ciclisme espanyol busca nous ídols