Alts vols periquitos
Els blanc-i-blaus derroten el Llevant amb un gol de Sergio García i se situen en la zona de Champions
L’Espanyol doblega el Llevant al fortí de Cornellà (1-0) i s’enfila a la part alta de la classificació. L’equip que dirigeix Juan Francesc Ferrer, Rubi, recull el premi merescut a la seva vocació ofensiva.
Diu la saviesa popular que de vegades cal fer un pas enrere per avançar i equivocar-se per aprendre. L’Espanyol ha fet bones les dues sentències. Va assumir la seva derrota contra l’Alabès i va convertir el seu propòsit d’esmena en una proposta millorada del seu joc i en tres punts que el llancen cap a la zona Champions de la taula. Tot abans de visitar el Bernabeu amb la ferma intenció de “fer-la grossa”, tal com va assenyalar el mateix Rubi a la prèvia de la visita del Llevant d’ahir.
Sense necessitat de fer cap ostentació, els blanc-i-blaus simplement van mirar de fer-ho fàcil. Van aplicar la seva proposta superant totes les traves que li va plantejar el rival i es van acabar emportant el partit amb un solitari gol de Sergio García, que va inaugurar el seu marcador aquesta temporada. No en van necessitar més per aconseguir tres punts d’or i enganxar definitivament la seva afició.
El tècnic espanyolista no va enganyar ningú i va sortir amb l’onze previst, el mateix que va derrotar amb brillantor el València, però també el mateix que va perdre per la seva falta d’ofici a Mendizorrotza. Això sí, fent-li un altre gir de femella i apostant definitivament per un 4-3-3 en lloc del 4-1-4-1 més prudent que va improvisar al seu debut de Lliga contra el Celta. Ahir, Baptistão i Sergio García van acompanyar decididament a l’atac Borja Iglesias i van exhibir, a més, una perfecta coordinació tant en les accions ofensives com als ajuts amb els laterals, Javi López i Dídac. Aquest va ser, probablement, el millor fruit d’aquestes dues setmanes dedicades als reajustaments.
Més novetats va presentar Paco López al seu equip. A la baixa obligada per sanció del lateral Coke hi va sumar les del central Postigo, a qui finalment va haver de recórrer, i la del migcampista bosnià Prcic. Morales, com preveia Rubi, va jugar a la banda, i el tècnic valencià va apostar d’entrada per la força de Boateng per acompanyar Roger a l’atac. El míster del Llevant, que no havia aconseguit mai derrotar Rubi als enfrontaments que tots dos havien mantingut a Segona B, va apostar per col·locar bé el seu equip i pressionar molt a dalt el rival amb l’únic objectiu de destruirli el joc i mirar de treure petroli de qualsevol robatori de pilota. Una fórmula que li va funcionar bé els primers minuts de joc, quan l’Espanyol estava una mica perdut i el seu domini es demostrava estèril.
Però amb el pas dels minuts, els locals van començar a jugar amb més comoditat i van trobar tant la verticalitat com les primeres ocasions. La més clara, de Borja Iglesias en un mà a mà amb Oier a la mitja hora de joc que el porter granota va resoldre amb sang freda. La resta, xuts exteriors desviats. Una manera com una altra d’acabar les accions d’atac, com demanava el tècnic blanc-i-blau, tot i que el seu equip potser hi va recórrer amb tant excés com escàs encert.
El partit va arribar al descans sense trencar-se per cap costat i els dos tècnic van optar per deixar-ho tot igual. Però el segon temps sí que va començar amb moviment. No s’havien disputat ni cinc minuts de joc quan Bardhi ja va disposar d’un lliure directe enverinat. Llunyà, però centrat. I Diego López, que fins aquell moment pràcticament no havia hagut d’entrar en acció més enllà de jugar amb els peus, va estar a l’altura per salvar el seu equip amb una gran aturada. I tal faràs, tal trobaràs, just a la següent acció d’atac local sí que va arribar el gol. Administrat amb la recepta del Llevant: Granero va robar una pilota a Campaña al centre del camp, Borja Iglesias la va controlar i va cedir els honors a Sergio García, que després d’una gran acció personal va marcar el seu primer gol d’aquesta temporada amb un cacau per tot l’escaire.
Conscient que el seu rival no se n’aniria enrere, al tècnic granota no n’hi va quedar cap altra que reaccionar movent la banqueta per assegurar la seva defensa amb Postigo i provant sort a dalt amb Borja Mayoral, la jove promesa del Reial Madrid que també havia pretès l’Espanyol. Però tot i així van continuar sent els locals els que van dominar el matx i van disposar d’ocasions clares per encarrilar-lo. Claríssima la doble de Baptistão i Sergio García que va acabar en exhibició d’Oier i la pilota fregant el pal dret del porter visitant.
El Llevant, és de justícia dir-ho, es va esforçar per construir quan va veure que el partit se li escapava. I Morales –qui si no– va aparèixer per liderar els seus a la recerca de l’empat. Però ja va ser massa tard i l’Espanyol i un gran Diego López van respondre i van posar les coses al seu lloc.
Rubi va repetir el mateix onze del dia del València i l’Alabès i va apostar per un clar 4-3-3 abocat a l’atac
Els blanc-i-blaus van saber adaptar la seva proposta a les traves d’un rival que volia viure de l’error