Diana Álvarez
INVESTIGADORA (ICRA)
Un equip de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ha trobat en mostres de peix i marisc d’11 països europeus presències de disruptors endocrins, unes substàncies químiques capaces d’alterar l’equilibri hormonal i el sistema reproductiu.
Si algú rellisca i es fa una esgarrinxada, li podem aplicar un apòsit a la ferida. Si la relliscada ja no és relliscada sinó una bona castanya, potser la persona ha quedat prou malmesa perquè calgui arreglar algun os i aplicar-li algun tractament per evitar infeccions o mals més grossos.
El verb aplicar també és el que es fa servir en casos com aplicar una pressió en un punt determinat, aplicar un mètode a una investigació, aplicar les matemàtiques a la música i fins i tot aplicar un càstig a una persona. A la meva època escolar als mestres els agradava “aplicar un correctiu”.
Als estudiants que treballen de manera perseverant no cal que els apliquin cap correctiu perquè són alumnes aplicats. “Ets una alumna molt aplicada”, li diu el professor. “T’has d’aplicar més”, li diu a un altre alumne que no estudia prou. I les universitàries del grau de Lingüística Aplicada sempre són lingüistes aplicades.
Però ara resulta que el verb aplicar no en té prou amb tots aquests significats, en vol més. I com ho està aconseguint, a poc a poc però sense aturarse? Doncs per la via del fals amic de l’anglès to apply. Aquest verb també té alguns sentits coincidents amb el nostre aplicar, però en té uns altres que s’estan adoptant amb total impunitat.
Els estudiants estan deixant de presentar sol·licituds i comencen a ‘aplicar-se’ malament
¿És bo que els estudiants es moguin cada vegada amb més facilitat pels països europeus? ¿És bo que puguin estudiar en qualsevol universitat gràcies als seus coneixements d’anglès? Evidentment que sí. Però com que l’anglès és la llengua franca, encara que el Regne Unit se’n vagi del club europeu, ara resulta que quan un estudiant vol presentar una sol·licitud per estudiar en algun d’aquests centres, diu que “aplicarà a aquesta universitat” o “aplicarà per fer aquest màster”.
El doctor Enrique Gargallo, de la facultat de Filologia de la UB, m’explica que als anys vuitanta alguns estudiants estrangers ja el feien servir, i ell els corregia, comprensiu de l’error perquè traduïen mentre parlaven. En canvi als anys noranta es va adonar que també alguns estudiants d’aquí el començaven a fer servir, sobretot quan volien fer estudis en universitats estrangeres.
Jo demanaria a aquesta gent tan aplicada, amb tants d’estudis i tan viatjada, que fes el favor de vigilar també la llengua. De la mateixa manera que s’apliquen a parlar un bon anglès, que ho facin també quan parlen la seva llengua. Perquè aquest ús d’aplicar amb el sentit d’enviar una sol·licitud es fa servir sobretot en l’àmbit acadèmic. I són els mateixos estudiants que, si no els ve la feina donada atesa l’alta preparació, aplicaran per a un lloc de treball.