Vladímir Kolokóltsev

MINISTRE DE L’INTERIOR DE RÚSSIA

Nou cas d’enverinament a Rússia. Aquesta vegada la víctima és un membre de Pussy Riot, Piotr Verzilov, que protestava per la brutalitat de la policia. La seva família ha aconseguit traslladar-lo a un hospital de Berlín.

tot i que coincidia amb una contramarxa de partits i entitats cíviques en defensa de la diversitat, que va tenir 4.000 seguidors.

Més arrelats al territori que la ultradretana AfD –que pels seus 92 escons al Bundestag es veu impel·lida a guardar més les formes, i que va criticar les salutacions hitlerianes–, els neonazis corrents ara aprofiten per sintonitzar amb les pors migratòries d’una part de la població. D’ençà que la cancellera Merkel va obrir les fronteres als refugiats ara fa tres anys, i malgrat la reducció de les arribades i l’augment de les deportacions, a Alemanya –que suma 82,8 milions d’habitants– hi viuen uns 1,6 milions de sol·licitants d’asil i refugiats.

“Al nostre país hi ha una petita franja d’extrema dreta que fa servir tots els pretextos per exportar al carrer els seus somnis de violència i d’ambient de guerra civil”, va declarar el diputat socialdemòcrata Burkhard Lischka al diari Rheinische Post. Passa sobretot en ciutats petites i mitjanes dels lands de l’antiga RDA comunista com Saxònia o Saxònia-Anhalt, però també ha passat al land occidental de Rin del Nord-Westfàlia.

Segons dades del desembre del 2016 (les últims disponibles) de l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV, els serveis secrets d’Interior), uns 23.100 alemanys es mouen en l’espectre ideològic neonazi, i d’aquests 12.100 són considerats violents per la policia. L’espectre, molt actiu als anys noranta i als tristament recordats assalts racistes als albergs de Rostock (land de Mecklenburg-Pomerània Occidental), o en els aniversaris del bombardeig aliat de Dresden, resisteix al pas del temps.

Les xifres de neonazis estimades per la BfV –que també monitora els extremistes d’esquerres i els islamistes radicals– es mantenen relativament estables, amb una lleu tendència a l’alça. L’any 2011 els neonazis eren 22.400; el 2014 se’n van computar menys, 21.000, i el 2015 van recuperar posicions, amb 22.600, fins a la xifra més recent, que els situa en els esmentats 23.100.

Part d’aquest personal es va apuntar amb entusiasme a les manifestacions de Chemnitz i Köthen, convocades per la ultradreta local o per la federal AfD. “A Chemnitz hi va haver una barreja de brètols, neonazis, seguidors de l’AfD i gent de Pegida; la violència va mostrar que, malgrat que són grups diferents, d’alguna manera comparteixen un sentiment extremadament hostil cap als refugiats”, afirma Anetta Kahane, presidenta de la Fundació Amadeu Antonio, anomenada així en record d’un immigrant angolès assassinat per neonazis el 1990.

La multitud a Chemnitz, però, era heterogènia, ja que al costat dels extremistes violents “també hi havia moltes persones de classe mitjana que no són violentes però que almenys parcialment expressen actituds que s’han de classificar clarament com d’ultradreta”, assenyala Eric Linhart, politòleg de la Universitat Tècnica de Chemnitz. “Crida l’atenció que no sembla que aquestes persones posin objecció al fet de participar d’una manifestació amb neonazis violents”, diu Linhart.

Format molt majoritàriament per homes joves o de mitjana edat, el magma neonazi té la seva pròpia varietat (vegeu el gràfic). De fet, alguns dels membres pertanyen a més d’una categoria, entre consumidors de subcultura d’extrema dreta (música, pàgines web i Facebook, fanzines, roba i calçat); neonazis vinculats als Kameradschaften (grups informals de camarades); membres d’altres organitzacions d’extrema dreta com els Reichsbürger (literalment ciutadans del Reich, que consideren il·legítima la República Federal i es reclamen o seguidors de l’Imperi Alemany unificat per Bismarck o seguidors del III Reich de Hitler); i també afiliats a petits partits polítics que la BfV cataloga com d’extrema dreta.

Dels 6.550 alemanys afiliats a partits d’aquesta mena, la majoria (5.000) són a l’NPD (Partit Nacional-democràtic d’Alemanya), que lidera Frank Franz. El segueix en nombre (amb 700 afiliats) Die Rechte, el convocant de les marxes de Köthen. Sigui com sigui, l’extrema dreta més dura d’Alemanya veu que ha arribat el moment de sortir al carrer.

Els neonazis, més arrelats al territori que la federal AfD, es mobilitzen més ràpid

A Köthen hi va haver càntics nazis, i a Chemnitz es va fer la salutació hitleriana