Cirurgia robòtica
Una nova generació de robots més petits, barats i flexibles estendrà aquesta tècnica a més pacients i hospitals
Una nova generació de robots més petits, barats i flexibles portarà aquesta tècnica a més pacients i hospitals.
Una nova generació de robots quirúrgics està a punt de rebre la certificació de la Unió Europea per competir amb el Da Vinci, que fa quinze anys que monopolitza (amb resultats excel·lents) totes les cirurgies robòtiques que es fan. Cirurgians de tot el món es mostren expectants davant el que consideren que serà l’explosió i democratització de la cirurgia robòtica.
I no només perquè el Da Vinci (que costa uns dos milions d’euros) tindrà competència, sinó també perquè aquesta nova generació la integren màquines més petites, barates i flexibles que podran integrar-se en centres hospitalaris més modestos, passar d’un quiròfan a un altre per rendibilitzar-los i, en definitiva, permetran que molts més pacients es beneficiïn de les intervencions fetes per un robot, que s’ha demostrat que són el mitjà més segur i menys invasiu per a una infinitat de procediments quirúrgics.
Juan Antonio Hueto, coordinador del bloc quirúrgic de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, explica que els dos darrers anys ja s’ha produït un canvi vertiginós en la implantació dels robots als quiròfans, en l’ús d’aquests per a procediments quirúrgics de moltes especialitats mèdiques diferents, i que aviat es convertirà en la cirurgia habitual per a totes les intervencions intraabdominals, a més d’aplicar-se en otorrinolaringologia, neurocirurgia, cirurgia maxil·lofacial o cardíaca. I ho exemplifica amb les xifres del Vall d’Hebron. Si el 2010 es va aplicar cirurgia robòtica a 160 pacients, el 2017 ja en van ser 315 els que es van beneficiar d’aquestes intervencions, i aquest any s’espera que en siguin 500.
En aquest complex hospitalari ja es duen a terme amb robot el 100% de les operacions per extirpar la pròstata, de les cirurgies bariàtriques (per tractar l’obesitat) i de les extirpacions parcials de ronyó (i un 60% de les totals). I s’utilitza en intervencions ginecològiques, en cirurgia de vesícula i melsa, en la de vies urinàries de nens, en la cirurgia de l’apnea del son, en la de tumors de boca i faringe, de pàncrees i fetge, de càncer de còlon i de pulmó, i s’està començant a fer servir en hèrnies de la paret abdominal. “Fins i tot els cirurgians que inicialment estaven en contra ara estan convençuts que el camí és la cirurgia robòtica, que acabarà sent l’estàndard”, emfatitza Hueto.
També Antonio Alcaraz, cap del servei d’urologia i trasplantament de ronyó de l’hospital Clínic de Barcelona, creu que el futur de la cirurgia és robòtic, entre moltes altres raons perquè el seu aprenentatge és més senzill i ràpid que el d’altres procediments poc invasius, com la cirurgia laparoscòpica. “I com que cada vegada tenim més pacients d’edats molt avançades i amb patologies associades es fa més necessari utilitzar tècniques mínimament invasives” per reduir la pèrdua de sang, les complicacions, i el temps d’hospitalització i recuperació, comenta Hueto.
Alcaraz explica que el Clínic va entrar tard en la cirurgia robòtica (el 2015) però ha apostat amb força per aquest tipus de cirurgia i, a més d’utilitzar-la en cirurgia del recte i en urologia, ja han fet 55 trasplantaments renals robòtics. “Aquest any esperem que la meitat dels trasplantaments de ronyó amb donant viu es facin ajudats del robot, perquè s’aconsegueixen resultats excel·lents amb incisions mínimes per al pacient”, diu. De fet, en el cas de tres dones han aconseguit col·locar el ronyó per via transvaginal, sense haver de tallar l’abdomen.
Afegeix que la cirurgia robòtica també està sent molt útil per als pacients amb càncer renal. “L’ideal en aquests casos és treure el tumor sense haver d’extirpar tot el ronyó, però amb la laparoscòpia manual resulta difícil i sovint s’optava per una nefrectomia total; en canvi, amb el robot el cirurgià es veu més capaç de treure’n només el tumor i es preserva el ronyó en molts més casos”, detalla.
“El robot és una eina que permet al cirurgià millorar la tècnica
i dur a terme cirurgies més complicades en espais molt reduïts, perquè ofereix una visibilitat i un grau de moviment més bons, i també més precisió”, argüeixen Anna Ureña, Pau Rodríguez i Gabriela Rosado, de l’equip de cirurgia toràcica de l’hospital Joan XIII de Tarragona.
En el seu cas, aquestes facilitats –com la precisió en les sutures– els van animar a plantejar-se fer reconstruccions bronquials i salvar part del pulmó sa a una pacient amb càncer en comptes de sacrificar tot el pulmó en una cirurgia radical.
“Treballant amb robots podem oferir un més bon tractament al pacient amb menys agressivitat i aconseguint una recuperació més ràpida i molt menys dolorosa”, emfatitzen. I subratllen que els beneficis per al pacient augmentaran perquè “actualment estem treballant amb robots que necessiten cinc miniincisions a la pell, però ja s’estan dissenyant robots per treballar amb una única incisió”.
Els que l’exerceixen no tenen cap dubte que el present i el futur de la cirurgia és robòtic –al Vall d’Hebron aquest any ja formaran amb aquesta tècnica tots els metges residents d’urologia, ginecologia i cirurgia toràcica– i asseguren que l’únic obstacle per a la seva generalització és econòmic. I d’aquí ve l’expectació que suscita l’arribada d’una nova generació de robots més flexibles i econòmics.
El doctor Alcaraz diu que confien no només que es redueixi el cost de les màquines, sinó també el dels estris i materials necessaris per a cada intervenció, que situen el cost de cada cirurgia robòtica en uns 2.500 o 3.000 euros. “Al Da Vinci l’instrumental té una utilitat molt limitada, mentre que en alguns dels robots que arribaran l’instrumental és d’ús il·limitat o de 100 usos, cosa que ja abaratirà molt el cost de cada intervenció”, detalla.
Un dels que més interès ha despertat, sobretot en el sistema de salut britànic (potser perquè l’empresa que el desenvolupa, CMR Surgical, té la seu a Cambridge), és Versius, que preveu presentar la certificació CE els pròxims sis mesos per començar a comercialitzar-se.
“Eliminarà moltes barreres tant per ser veritablement assequible com per la seva forma petita i modular, que permet muntar els braços modularment en carros per moure’s més fàcilment pel quiròfan, passar d’un quiròfan a un altre, o fins i tot d’un hospital a un altre, per ajudar a maximitzar el flux de treball quirúrgic i eliminar la necessitat de tenir un quiròfan específic per a cirurgia robòtica”, explica a La Vanguardia Luke Hares, director de tecnologia de CMR Surgical, a través del correu electrònic. Afegeix que l’objectiu de la companyia és que la destresa i flexibilitat de Versius permetin beneficiar-se de la cirurgia mínimament invasiva a milions de persones perquè tots els hospitals importants del món tinguin un robot quirúrgic.
Però Versius no és l’únic robot intel·ligent que desembarcarà als quiròfans. Verb Surgical, una empresa en què col·laboren Google i Johnson & Johnson, té previst comercialitzar un robot quirúrgic més econòmic i amb una tecnologia més avançada que el Da Vinci el 2020. El mateix any també hauria d’estar operant el sistema de cirurgia robòtica desenvolupat per Medtronic, que s’ha associat amb Mazor, que ja comercialitza un robot per a cirurgia espinal i cerebral. Hi ha altres dispositius d’Alemanya, Itàlia i de la nord-americana Stryker en tràmit de certificació europea, mentre que la fundació espanyola Tecnalia ha expressat la seva intenció de llançar el sistema Kirubotics el 2021.
Anna Ureña: “Amb el robot podem oferir un tractament millor i una recuperació més ràpida i menys dolorosa”