Eleccions incertes
Els sondejos suggereixen que el PSOE consolida el vot recuperat de Podem, però aquest progrés no li garanteix la victòria
Els sondejos suggereixen que el PSOE consolidarà el vot recuperat de Podem, però aquest progrés no li garanteix la victòria electoral.
El rellançament electoral del PSOE després del seu sobtat accés al poder aquest juny sembla que es consolida a costa d’Units Podem, però en uns termes limitats i que no li garanteixen la victòria en uns futurs comicis, en vista dels successius sondejos. A més, el pas dels dies i l’inevitable desgast de les il·lusions inicials suscitades pel nou Govern en l’electorat potencial d’esquerres fan pensar que la recuperació del vot socialista té un sostre de vidre que difícilment va més enllà d’un 30% dels sufragis (un percentatge pel qual fins avui només ha apostat el baròmetre electoral del CIS).
És a dir, per molt satisfactòria que sigui la gestió de Pedro Sánchez per al seu electorat natural, el seu competidor per l’esquerra, Units Podem, ha amarrat un vot generacional que li assegura una tendència molt per sobre de la històrica Esquerra Unida. En conseqüència, sembla impensable per al PSOE reeditar els suports de Rodríguez Zapatero (amb taxes de vot superiors a un 40%) o fins i tot del Felipe González de l’hora de la seva derrota (un 37% el 1996). En canvi, seria un veritable èxit per a Sánchez recuperar la taxa de vot que el Partit Socialista, juntament amb el PSP de Tierno Galván, aconseguia durant la transició (una mica més d’un 30%). Sobretot perquè llavors la competència del PCE només suposava un 11% del vot emès.
Paral·lelament, el PSOE s’enfronta a un bloc de centredreta que manté una extraordinària solidesa electoral, emmascarada per la lluita interna entre el PP i Ciutadans i a la qual es podrien afegir pel flanc dret els populistes de Vox. Això sí, alguns sondejos atorguen a aquest conjunt de forces una quota electoral que té un encaix difícil en la correlació habitual que es registra a Espanya entre els blocs de dreta i esquerra. És cert que el centredreta en els comicis del 2016 o del 2011 va sumar una taxa de vot per sobre d’un 45%. També és cert, però, que l’esquerra va superar un 46% del sufragi en els comicis del 2015 i, fins i tot, un 47% en els del 2008. I tret d’eleccions marcades per una sensible desmobilització de l’esquerra sociològica, el centredreta ha tingut grans dificultats per anar molt més enllà del llistó d’un 40%.
En conseqüència –i tret que temes amb gran càrrega emocional com el conflicte català o la immigració alterin més del que ja ho han fet en el passat recent la fisonomia electoral dels espanyols–, alguns pronòstics electorals suposen un còmput de vot del centredreta poc realista.
Tot i això, fins i tot amb unes expectatives del centre i la dreta entorn d’un 45% del vot conjunt (la mitjana de les dues últimes eleccions generals), el factor que condiciona les possibilitats de victòria del Partit Socialista és el desenllaç final de la pugna entre el PP i Ciutadans pel sufragi liberal i conservador. De fet, tot i que el Partit Popular podria haver extraviat gairebé vuit punts (i més d’un 20% dels vots del 2016) en benefici de Cs i Vox, encara mantindria un nivell de suport per sobre d’un 25%, un percentatge molt pròxim al del PSOE (vegeu el gràfic adjunt).
El principal avantatge de Pedro Sánchez, fins i tot en cas que no arribi primer a la meta, és que el dividit bloc de centredreta sembla que té molt difícil aconseguir la majoria absoluta, l’única correlació que li garanteix accedir al Govern central.
La primacia del PSOE també depèn del desenllaç de la pugna entre el PP i Ciutadans La divisió del centre i la dreta dificulta que sumi prou majoria per governar a Espanya