L’ONU alerta contra l’EI
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha alertat la comunitat internacional del potencial destructiu que manté l’Estat Islàmic (EI). Conscient de l’amenaça que representa el moviment fanàtic liderat per Al-Bagdadi, Guterres ha presentat al Consell de Seguretat el setè informe sobre gihadisme, pau i seguretat global, circumstància que va aprofitar per sol·licitar a les agències antiterroristes de tot el món una col·laboració més lleial que serveixi per aturar el desafiament gihadista.
Amb aquest informe l’ONU s’ha allunyat lleugerament del discurs que presenta l’EI com una organització a punt de ser derrotada i ha confirmat la mala salut de ferro del col·lectiu gihadista. Tot i això, Guterres no abandona el relat convencional –sempre tranquil·litzador– que obvia accentuar que darrere de l’EI hi ha una potentíssima ideologia fanàtica de caràcter universal, en què una, i només una, de les seves característiques és el terrorisme. Un terrorisme que l’EI utilitza com una arma més de la seva guerra global, restant ben entès que els ideòlegs d’aquest gihadisme consideren que els carrers d’Occident són una altra trinxera de la guerra i que els seus militants són soldats heroics del califat.
És habitual que en les descripcions formals de l’EI es prescindeixi de l’element essencial que justifica la seva raó de ser: la particular ideologia gihadista que es manté a les xarxes sense defallir, i que conserva intacte el que el filòsof francès, Philippe-Joseph Salazar, descriu com “un pensament tan meravellosament elaborat que perdurarà mentre existeixi la xarxa de xarxes” ja que presenta una idea “poderosa, atractiva, bonica i estètica, amb la particularitat de produir una retòrica que converteix en armes les paraules i les paraules en armes”.
L’informe de les Nacions Unides afirma que l’EI ha experimentat una transformació que el condueix a convertir-se en una xarxa clandestina (a Occident) i subratlla que la trama gihadista es va reforçant amb aportacions dels “més de 20.000 membres de l’EI que encara són a Síria i l’Iraq”. Aquestes afirmacions de Guterres suggereixen almenys dues consideracions: la primera, que la xifra de combatents que reconeix, malgrat que és un mica general, allunya qualsevol idea d’una imminent derrota definitiva del gihadisme en aquell territori; la segona, que la clandestinitat i el reforç amb combatents de fora de la xarxa de cèl·lules existent a Europa i Amèrica no és una novetat. De fet, el gihadisme de l’EI sempre ha considerat com el seu exèrcit invisible en territori infidel les cèl·lules autònomes que formen l’entramat terrorista horitzontal i clandestí que hi ha a Occident.
D’altra banda, és destacable que en aquesta anàlisi de la qüestió, Guterres al·ludís les mancances i mesquineries que experimenta la lluita contra el fanatisme gihadista i que també comentés les finances de l’Estat Islàmic. “Malgrat els continus esforços dels països que duen a terme les mesures encaminades a lluitar contra el terrorisme i prevenir l’extremisme violent que desemboca en el terrorisme, molts problemes continuen sense resoldre’s”, va assenyalar el secretari general de l’ONU, que, tot seguit, va demanar a tots els serveis d’intel·ligència i antiterroristes del món que sumin esforços d’una vegada per derrotar l’EI.
Quant a les reserves econòmiques de l’EI, no són el que van ser en el moment de més expansió territorial a Síria i l’Iraq però continuen sent saludables. Pel que fa a això, el secretari general va apuntar que l’EI ha recuperat diversos jaciments de petroli a l’oest de Síria, cosa que fa pensar que el cru (refinat per mètodes una mica primitius) continua sent una font d’ingressos. D’altres són l’extorsió en zones comercials controlades pels extremistes, el segrest i els beneficis que els reporten inversions fetes en algunes empreses ubicades a les regions que encara dominen o van dominar. Tot i això, no es comenta que les fluctuacions financeres
Guterres constata la mala salut de ferro de l’Estat Islàmic i demana més ajuda internacional
encara no són un element determinant per al desenvolupament de l’activitat terrorista de l’EI. Una particularitat excepcional que es deu al desenvolupament d’un model de terrorisme autofinançable, de baix cost, a còpia de ganivets, atropellaments amb vehicles de lloguer o bombes casolanes i, també, a l’extraordinària abundància d’armes barates o regalades procedents d’arsenals fora de control –com els libis– o de conflictes interminables d’Àsia i l’Àfrica.