Posi seny, senyor ministre
El Tribunal Suprem ens acaba de denegar de nou la llibertat. I ahir va fer 11 mesos, 335 dies, que dormo entre barrots. Tots ells saben que no hi ha delicte. El Codi Penal espanyol va despenalitzar tant la celebració d’un referèndum com fins i tot la secessió pacífica d’una part del territori. El primer va ser amb el govern Zapatero, el 2005, i el segon amb el president González i el ministre Belloch, l’any 1995. I són centenars els catedràtics i magistrats d’arreu de l’Estat que ja han dit que en cap cas es dona el supòsit de violència que la rebel·lió requereix. Malgrat tot, la presó persisteix.
Fa pocs dies el ministre Borrell s’ha afegit a les veus que busquen comprendre les decisions. Diu que preferiria la nostra llibertat, però afirma que compren els motius dels magistrats del Suprem. La qüestió, senyor Borrell, és que no és veritat que jo sigui a la presó perquè el president Puigdemont estigui a Waterloo. La presó em va ser decretada un dia com ahir de fa 11 mesos quan ningú no havia marxat a l’exili; ni tan sols cap membre del govern havia estat citat a declarar. Entenc perfectament que busqui raons per justificar la nostra presó. Les coses difícils d’explicar han de ser justificades una vegada i una altra, ho sabem tots. Tot i així, les coses injustificables mai no es podran explicar.
No és fàcil buscar raons davant aquest despropòsit des de la lògica d’un home demòcrata. Tampoc ho és fer-ho des de la coherència del dret penal. És un gran professional de la política i reconegut com una persona amb molts recursos al seu abast per sortir-se’n dels combats dialèctics. Però, davant d’un gran escàndol d’aquesta magnitud, fins i tot els més brillants oradors s’ennueguen.
Entenc que els costi justificar la presó, però li demano modestament que no menteixi. No digui mai més que som a la presó per culpa dels que estan a Bèlgica, Escòcia o Suïssa. Perquè vostè sap que no és veritat. Els fets cronològics desmenteixen aquesta afirmació, i, des de la perspectiva de l’aplicació del dret penal, vostè ha de saber que la privació de llibertat no es pot aplicar contra una persona pel suposat comportament d’una tercera.
Tots els que estem a la presó, absolutament tots, ens vàrem presentar voluntàriament davant el jutge quan vàrem ser cridats. La majoria ho vàrem fer dues vegades, com en Cuixart i jo mateix, que vàrem comparèixer el 6 d’octubre i novament deu dies després, el 16 d’octubre, responent sempre als requeriments de la jutgessa Lamela. En Jordi Turull, la Carme Forcadell, en Raül Romeva, la Dolors Bassa i en Josep Rull també. Ho varen fer la primera setmana de novembre i posteriorment el 23 de març, i estic convençut que l’Oriol Junqueras i en Joaquim Forn haurien fet exactament el mateix que van fer el 2 de novembre (presentar-se voluntàriament) si haguessin tingut l’oportunitat de sortir en llibertat i haguessin tornat a ser citats a declarar.
Vaig comparèixer. Com ho faria el dia del judici si abans fos deixat en llibertat. No tinc por. No m’agrada la presó i em fa mal, sobretot per la meva família. Però defensaré on calgui el drets i les llibertats que se’ns estan conculcant. I ho faré davant del Tribunal quan toqui. Si estic empresonat m’hi portarà la Guàrdia Civil. Si estigués en llibertat hi aniria pel meu propi peu.
La meva llibertat té, per mi, tot el valor del món, però la defensa de la llibertat d’expressió i el dret a la manifestació pacífica té tot el valor del món per a milions de persones, no només de Catalunya, sinó d’arreu d’Espanya. Com també el té, i el defensaré, el dret a votar lliurement per decidir col·lectivament
“Ahir va fer 11 mesos que soc a la presó per haver-me atrevit a criticar i a protestar contra una actuació judicial”
el futur polític del país.
Ahir va fer 11 mesos que soc a la presó per haver-me atrevit a criticar i a protestar contra una actuació judicial. Per haver exercit el dret a manifestació i a la llibertat d’expressió. Sempre pacíficament. Manifestacions, com la d’aquesta darrera Diada, tan cíviques com massives. Per això soc a la presó. Perquè no poden empresonar dos milions de ciutadans. Perquè no hi ha prou presons per a tanta democràcia, malgrat que alguns togats ens voldrien a tots definitivament silenciats. L’escàndol d’aquest procés judicial els acabarà devorant. Vostè que pot, senyor ministre, ajudi a posar seny. I no oblidi, vostè que és un home il·lustrat, que permetre que la gent voti, s’expressi i es manifesti pacíficament és l’essència de la democràcia.