Encara som a la fase de tempteig
Govern espanyol i Generalitat han començat l’acostament, però encara són lluny de poder entaular un diàleg a fons. Puigdemont exigeix resultats concrets a Sánchez i aquest s’esforça a tancar acords que trenquin la desconfiança inicial.
Primer de tot, molta calma. Els ponts que ha començat a bastir el Govern de Pedro Sánchez amb la Generalitat per evitar un nou conflicte que s’acabi en una altra declaració d’independència i una consegüent aplicació de l’article 155 són molt fràgils. I els artificiers que corren a banda i banda amb ganes de trencar-ho tot són molts i persistents. La setmana passada apuntàvem que calia fer atenció al fet que es movia alguna cosa entre un front i l’altre, i així sembla que ja comença a ser percebut de manera més general. També vam escriure, però, que el fil és molt fi i que es pot trencar amb facilitat. Al qüestionari que va respondre a aquest diari l’exconseller Joaquim
Forn hi ha una de les claus de la situació actual. Forn parla de “crear les condicions favorables” per al diàleg. Som aquí. Seria un error pensar que ja som en una fase de negociació per discutir una data i una pregunta per al referèndum. El Govern socialista s’ofereix a jugar a fons la via bilateral i millorar algunes de les velles reivindicacions de la Generalitat en un àmbit purament de millora autonòmica. Només demana a canvi que el Govern abandoni tota temptació d’unilateralitat i redueixi tant com pugui la tensió dialèctica. Per això va ser ben valorat el discurs del president Quim
Torra del que va arribar en un primer moment a la Moncloa i el que després es va acabar dient. A partir d’aquí, si aquesta via prospera, es podrà avançar a intentar abordar el problema més de fons. Aquesta fase de tempteig i acostament serà posada a prova els pròxims mesos amb tota mena de dificultats que poden fer perillar la bona voluntat de totes dues parts. La Diada era la primera fita del llarg camí a recórrer i ja s’ha superat sense generar cap problema nou. L’independentisme va evidenciar que continua tenint bona salut amb una demostració impressionant de civisme i de convenciment, i el Govern socialista va preferir no minimitzar-la, com sí que va fer l’Executiu de Rajoy. Prova superada. La commemoració de l’1-O és la següent etapa i immediatament després arriba el debat de política general al Parlament, on no es poden descartar posicionaments de la majoria sobiranista que sacsegin els fonaments de la Moncloa. Hi ha preocupació, perquè l’oposició de Ciutadans i PP magnificarà qualsevol moció que surti del Parlament, i alhora no hi ha dubtes que la CUP mirarà d’arrossegar JxCat i ERC que votin a favor d’implantar la República immediatament. De tota manera, el moment més complex serà, sens dubte, la celebració del judici contra l’independentisme, però es confia que en aquest moment les vies de diàleg que ara es posen a caminar puguin estar molt més consolidades.
Quines són aquestes vies? Hi ha les formals entre un govern i l’altre, com bé recordava aquesta setmana la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que ha comptat fins a 15 reunions formals entre consellers i ministres, i n’hi ha d’altres de menys públiques amb Waterloo i amb la presó de Lledoners, on Jordi Sánchez i
Oriol Junqueras tenen un paper molt important. De tota manera l’home clau continua sent
Carles Puigdemont. L’expresident tenia un gran concepte de Pedro Sánchez quan aquest era a l’oposició, però ara ja ha deixat clar que no se’n refia en absolut i demana proves ràpides del nou tarannà del Govern espanyol. Hi ha pressa perquè el clima existent es tradueixi en alguna cosa positiva, però ja se sap que l’Administració de l’Estat va al seu ritme. L’expresident no està per a bromes i no posarà gens fàcil la negociació amb el Govern socialista si no veu resultats tangibles. El trasllat dels presos a presons catalanes ja el té descomptat. En canvi, des d’alguns mitjans del Govern comencen a sonar veus d’alts càrrecs que creuen que es pot aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir acords concrets com el traspàs de Rodalies d’una vegada per totes, la retirada dels 14 recursos que el Govern de Rajoy va interposar contra lleis de la Generalitat o consensuar un bon acord sobre inversions a Catalunya per al pròxim any. Ja se sap quines són les dues ànimes de l’independentisme: la possibilista i la més radical. Quan els exconvergents són a una banda, els republicans són a l’altra, i a la inversa. Sembla que ara es poden posar tots en el punt més pragmàtic, però el Govern del PSOE hauria de moure fitxa ràpidament.