Qui em representa?

Soc catalana i Catalunya és el lloc que més m’estimo. Jo vaig defensar les urnes, perquè volia i vull votar. Però votaré no. I si algun dia hi hagués una majoria important, l’acceptaria. Ara bé, no vull que m’imposin un resultat d’un referèndum simbòlic i sense garanties.

M’agradaria que no hi hagués ningú en presó preventiva, crec que no hi haurien de ser. Però sí que se’ls jutgi d’acord amb les normes que es van saltar. La justícia hauria de ser per a tothom i independent. Vull que em representin i no que m’ excloguin quan parlen del mandat del poble català. També vull que quan el Govern central parla ho faci pensant també en els catalans.

Bons i dolents? Tan simples ens hem tornat? Això no es tracta de dos bàndols o d’equips de futbol. Les dues meitats vivim i convivim plegats.

La independència resoldrà tots els problemes? Certes promeses em fan pensar més en creences religioses que en una realitat del segle XXI.

Mai aniré a treure un llaç groc. però hi ha moltes causes molt dignes i no per això inundem espais públics amb pintades.

Crec en la normalització i el bilingüisme. Qui em representa? No vull separar-me i sobretot no vull la fractura social que s’ha creat. Jo sé qui és independentista i qui no del meu entorn, però veig amics, companys i gent que respecto i aprecio. I si la gent jove, les properes generacions, ja no veuen persones que pensen diferent, sinó l’enemic, ens podem penedir molt de no haver estat capaços de parlar.

CARME PÉREZ ESCRIBANO

Premià de Mar