El fiasco de Tarragona 2018 amaga un negoci ruïnós
El marxandatge dels Jocs va facturar un 20% del previst: de 500.000 a només 100.000 euros
Els ingressos pel marxandatge de Tarragona 2018 van quedar molt per sota de les previsions dels organitzadors. Les xifres, a què ha tingut accés La Vanguardia, reflecteixen el fracàs dels XVIII Jocs del Mediterrani i el desinterès del públic, dins i fora de Tarragona. La mascota, en Tarracus, una de les cares més simpàtiques de l’esdeveniment, no servirà per quadrar els números. La facturació final per la venda dels articles promocionals va ser d’un 20% del previst en l’adjudicació del contracte de marxandatge, dos anys enrere.
Les vendes són qualificades de “ridícules” i de “desastre” per empleats que van estar a la xarxa de dotze punts de comercialització repartits per les seus. La facturació va rondar els 100.0000 euros, en espera que la Fundació Tarragona 2018 presenti els resultats oficials. “La previsió de vendes” que es va fer en la licitació del marxandatge era de 500.000 euros (més IVA).
Dos mesos i mig després de la finalització dels Jocs, la Fundació Tarragona 2018, presidida per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, no ha fet públic el balanç d’ingressos i despeses i ni tan sols ha volgut explicar quantes entrades es van vendre durant els deu dies de competicions. El marxandatge, que depèn sempre directament del volum d’espectadors i de l’interès que genera qualsevol esdeveniment esportiu, ha significat un negoci ruïnós per a l’empresa adjudicatària (Expolicencias SL), amb la seva seu a Fraga i experiència en campionats de prestigi com els Mundials de Natació de Barcelona 2013, o aquesta setmana el Mundial de bàsquet femení a Tenerife. Per a la Fundació Tarragona 2018 suposa una retallada notable dels ingressos previstos. Ni el comitè organitza-
dor ni l’empresa no han volgut fer ara per ara cap valoració.
Quan es va adjudicar a través de concurs públic, el 2016, el disseny, producció i comercialització dels productes de marxandatge, inclosa la mascota, es va establir que el proveïdor pagaria d’entrada un cànon fix de 15.000 euros, diners que ja van ser ingressats. A més, en concepte de royalties l’empresa hauria de pagar a l’organització el 15% de l’import total de les vendes.
Si s’haguessin complert les expectatives, Tarragona hauria cobrat 75.000 euros més en royalties, però el fiasco ha deixat aquesta xifra en uns 15.000 euros, una cinquena part. Es van presentar només dues empreses al concurs públic del 2016. L’altra firma, la catalana Signo, va oferir pagar un cànon fix superior (30.000 euros), però en canvi va rebaixar els royalties: un 8% fins als 500.000 euros en vendes, i un 10% si se superava. Unes previsions que ara semblen ciència-ficció, o una broma.
El fracàs s’atribueix a la poca assistència de públic en gran part dels deu dies de competició (16 seus i 33 disciplines), amb excepcions com l’estadi d’atletisme de Camp Clar o el Palau d’Esports, a les finals. El comitè organitzador esperava 150.000 espectadors (200.000 entrades a la venda). Tot i que no s’ha volgut donar fins ara cap dada oficial, la realitat va ser una altra de ben diferent.
L’organització de Tarragona 2018 no tenia el compromís d’assumir el material que no s’arribés a vendre ni les pèrdues generades, ja que l’empresa adjudicatària assumeix el risc de vendre menys del previst. Els costos de comercialització (dotze botigues i una vintena d’empleats) anaven a càrrec també dels proveïdors. Tot plegat, ruïnós.
Quan finalitza un esdeveniment d’aquestes característiques, la ciutat organitzadora acostuma a voler quedar-se en molts casos part dels articles no venuts a un preu rebaixat per regalar-los, per exemple, a patrocinadors o voluntaris. Tarragona 2018 no ha volgut comprar un sol peluix dels que no es van vendre ni dedicar un euro més a la compra del marxandatge sobrant. L’organització ni tan sols s’ha interessat en voler saber el volum del material sobrant, que algunes fonts estimen que té un valor d’uns 180.000 euros.
Els treballadors dels punts de venda del marxandatge parlen de sensació d’engany. Una de les situacions més tenses entre la Fundació Tarragona 2018 i Expolicencias es va viure abans de l’inici de les competicions, quan la companyia no va poder obtenir per part del comitè organitzador cap resposta sobre el ritme de venda d’entrades, dada clau per fabricar un volum o un altre d’articles. La incertesa i el desinterès detectat van fer que la companyia rebaixés les seves previsions de producció.
Les escasses vendes no han estat l’únic fiasco del marxandatge. El retard dels Jocs del Mediterrani, oficialitzat a finals del 2016, va deixar inservibles milers d’articles que ja s’havien fabricat amb la inscripció de Tarragona 2017. Només els peluixos es van poder aprofitar després de fer un canvi, assumible econòmicament, a la fàbrica. Uns 10.000 peluixos d’en Tarracus van fer un viatge d’anada i tornada a la Xina per ser modificats. El material que l’organització va ordenar destruir, perquè resultava massa car arreglar-lo o era inviable tècnicament, tenia un valor d’uns 200.000 euros, segons fonts coneixedores de la dura negociació que va mantenir la Fundació Tarragona 2018 (aleshores 2017) amb l’empresa per veure com es repartien les pèrdues. Expolicencias va haver d’assumir una part de les pèrdues i la resta, l’organització. Quan es faci públic el balanç oficial és de suposar que es concretaran aquests percentatges.
Samarretes, tasses, ventalls; imants, dessuadores, gorres, clauers antiestrès o peluixos d’en Tarracus segueixen a la venda al web de Tarragona 2018. L’interès ha estat mínim després de la clausura: uns 200 euros en vendes. Quan es tanqui el web, aquesta tardor, es deixarà de vendre el marxandatge sobrant, ara guardat en magatzems a Osca. Gairebé amb tota seguretat serà destruït, tot i que també s’han valorat altres escenaris per donar alguna sortida comercial als articles no venuts. Qui sap si l’entranyable Tarracus (12 euros el peluix petit, 15 el gran) acabarà sent algun dia objecte de col·leccionista. Encara hi sou a temps.
Els royalties deixen 15.000 €: cinc vegades menys del que s’esperava a Tarragona
L’organització no vol saber res del que no es va vendre: 180.000 €, ara al magatzem