A poc a poc i bona lletra
Falten vuit mesos per a les eleccions municipals i el cartell de candidats a l’alcaldia de Barcelona continua incomplet. Malgrat que els quarters generals dels partits són molt actius, sembla que no hi ha gaire pressa per prendre decisions. I és que el ritme trepidant de la política catalana i espanyola fa que vuit mesos sigui molt de temps, prou perquè hi pugui haver canvis rellevants i deixi obsoleta la millor estratègia electoral. En aquest sentit, el calendari que hi ha a la paret dels partits mostra una data marcada en vermell (22 d’abril), que és l’últim dia per inscriure les candidatures de les eleccions del 26 de maig. Per això, són discretes i previngudes les negociacions que miren d’arribar a aliances que permetin constituir candidatures unitàries o, en cas contrari, propiciïn compromisos de pactes postelectorals. “Hi ha temps”, diuen els estrategs.
A Barcelona hi ha dues grans incògnites. L’ex-primer ministre francès Manuel Valls aclarirà la primera. Valls insisteix en una proposta de llista transversal conscient que és pràcticament impossible unir els partits constitucionalistes (Ciutadans, PP i PSC). Per això, intenta incorporar a la seva llista persones que representin les sensibilitats d’aquestes tres formacions. Un exemple d’això és la creació, per part de Ciutadans, de la plataforma Espanya Ciutadana, a la qual s’ha integrat l’exministre socialista Celestino
La canviant política catalana i espanyola desaconsella córrer a l’hora de crear candidatures unitàries a Barcelona
Corbacho. L’anunci de la candidatura de l’ex-primer ministre pot ser imminent per recuperar presència pública després d’un estiu en què gairebé ha desaparegut.
La decisió de Valls pot determinar la resta de peces de la partida, especialment al PP, que encara no ha aclarit com afrontarà la batalla de Barcelona, ja sigui integrant una candidatura transversal o en solitari. En aquest sentit, Alberto Fernández, el cap de files municipal dels populars, es manté en espera que la nova direcció del partit prengui una decisió.
La situació d’impasse és semblant al front sobiranista, en què tampoc no hi ha pressa. La pretensió d’una candidatura unitària per part de diversos actors independentistes és vigent i la feina entre bambolines és intensa. D’aquí poques setmanes es podria anunciar la candidatura barcelonina que impulsarà la Crida Nacional, la formació liderada per l’expresident Carles Puigdemont i que compta amb l’exconseller Ferran Mascarell per substituir la candidata del PDECat Neus Munté. La intenció de Mascarell és aconseguir una llista unitària sobiranista com la que impulsa el periodista i filòsof Jordi Graupera mitjançant unes primàries que tenen el suport gens menyspreable de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
La llista unitària de l’independentisme és la segona gran incògnita. Dissabte Graupera va visitar Puigdemont però no va obtenir cap concreció en aquest sentit, mentre que ERC i la CUP se’n desentenen. Però com dèiem al principi, encara queda molt de temps i ningú no descarta que s’hi puguin afegir a l’últim minut.