“El meu personatge s’assembla a House, que fa emprenyar tothom”
Michael Weatherly, actor protagonista de ‘Bull’ (Fox Life)
Durant tretze temporades, Michael Weatherly va interpretar l’agent Anthony DiNozzo al drama NCIS (Navy: Investigación criminal), una de les sèries amb més audiència de tot el planeta. I el 2016 va passar a ser el protagonista de la seva pròpia sèrie, Bull, en la qual dona vida a un psicòleg encantador però una mica presumptuós que ha desenvolupat un sistema per predir i influir en la decisió final d’un jurat basant-se en certs paràmetres. El canal Fox Life va estrenar la setmana passada la segona temporada de la sèrie, els dimecres a les 22.10 h.
Bull es basa en un personatge real especialista en comportament humà, el doctor Phil McGraw, una celebritat televisiva als Estats Units. Després d’una temporada, ha après alguna cosa sobre aquest tema?
He après molt sobre com s’analitza el comportament humà, però no tant sobre què és el comportament humà. És com quan un llegeix un llibre de Stephen Hawking en què t’explica física quàntica i ell està convençut que t’ha explicat els conceptes d’una forma molt fàcil, però tu no t’has assabentat de res.
Vostè ha assegurat no haver-se basat gaire en el personatge original.
Crec que hi ha força diferències entre com són el doctor Feel i el doctor Bull. El primer és un personatge real del sud-oest del país mentre que el segon n’és un de fictici del nord-oest, amb enfocaments diferents a l’hora de treballar. Feel és combatiu i agressiu mentre que Bull és més càlid i s’esforça per acostar-se a la gent i connectar-hi.
Per a qui encara no hagi vist la sèrie, pot dir-se que Bull és el doctor House dels judicis?
En certa manera, sí. En els dos casos, els protagonistes són homes de caràcter difícil que s’encarreguen de resoldre un problema que d’entrada gairebé sembla impossible de resoldre, però que acabaran fent-ho i abans d’això hauran aconseguit emprenyar absolutament tothom. S’assemblen en això... i que porten una barba de tres dies (riu).
Ens pot explicar alguna cosa de la segona temporada?
Tenim un nou showrunner, Glenn Gordon Caron, que ha creat sèries com Medium o Luz de luna. És una persona que es dedica a crear històries molt fortes i personals. Crec que ens mostrarà un costat del doctor Bull més profund i divertit.
Ha passat d’una sèrie coral com NCIS a ser el protagonista principal. Com ha viscut aquest canvi?
Era el moment en què em trobava preparat per narrar una història des d’un altre punt de vista. He tingut una enorme sort perquè porto ja més de 15 anys treballant en sèries com Dark angel, amb Jessica Alba, o NCIS, amb Mark Harmon entre d’altres, i durant tot aquest temps treballava en unes condicions que em recordaven als gossos de les carreres de trineus. El primer té una vista fantàstica del paisatge però el número dos només veu el cul del primer. Llavors encara que, metafòricament, el cul d’Alba i Harmon són fantàstics, està molt bé anar davant. Canvia molt el punt de vista.
Vostè es defineix com a amant del cinema clàssic. Creu que en l’actualitat els millors guions estan a la televisió?
La televisió està permetent als guionistes escriure històries de forma completa. Quan tens més de 20 episodis tens molt de temps per explicar una història, encara que és veritat que amb tants capítols poden produir-se certes repeticions o que s’estiri una mica una trama. En una pel·lícula només tens entre 90 i 120 minuts, un temps molt breu
“He après a analitzar el comportament humà, però no com funciona”
per explicar una història. Avui ens trobem a la televisió amb històries que es narren entre sis i deu hores, la qual cosa dona moltes possibilitats als guionistes. Crec que aquest és el motiu pel qual la televisió està atraient tants bons guionistes. I també a molta altra gent del cinema, com el director Steven Sodenbergh (The knick) o els actors Ewan McGregor (Fargo) i Daniel Craig (Purity).
Quines són les seves pel·lícules clàssiques preferides?
Moltes, però n’esmentaré només tres: El llarg adéu (Robert Altman), Annie Hall (Woody Allen) i Encadenados (Alfred Hitchock). I sento una enorme passió per alguns actors, com Marcello Mastroniani.
I les seves sèries favorites?
Sempre recordo les sèries amb què vaig créixer: Magnum, Hill street blues, Els Picapedra o I love Lucy. Quan era petit, la televisió era un element molt poderós a casa meva però també al país. Avui no tinc temps per veure tantes sèries però una de les que més m’han agradat últimament és Mad men, perquè el meu pare es dedicava a la publicitat en la mateixa època de la sèrie i com a bon fill em despertava molta curiositat conèixer el món en què ell va treballar.