Jondo melòdic

Rocío Márquez

Lloc i data: Macba (15/IX/2018)

El concert de la cantaora de Huelva Rocío Márquez, englobat en el cicle Momentos Alhambra en Flamenco, va permetre gaudir-ne en la seva faceta menys transgressora, oposada a la que l’ha portat a envoltar-se de Christina Rosenvinge o The New Raemon i abans a col·laboracions de risc amb Refree o Niño de Elche.

Acompanyada pel guitarrista granadí Miguel Ángel Cortés –que ha tocat per a José Mercé, Carmen Linares o Estrella Morente–, el seu virtuosisme va donar ales a una cantant que sap transmetre el quejío del jondo i alhora entretenir amb cobles i cançons d’anada i tornada, com la milonga El año del cometa, amb la qual va començar el recital.

Després es va incorporar el percussionista Agustín Diassera, per afegir accent andalusí a una buleria que li va permetre lluir-se amb sons que emulaven al dels antics atuells i també al caixó. El seu ritme va ser un estímul per a una primera part amb moltes buleries. Després, de nou sols, la guitarra va aportar frasejos virtuosos, que combinaven el ritme amb cordes premudes, i ella va aprofitar per plorar jondament de manera continguda i fràgil. Sense tenir ni l’acústica ni la sonorització a favor, es va imposar amb la seva manera sòbria de cantar, amb “ayes” que van aixecar olés, o jugant a una espècie d’embarbussament recitat, en homenatge a Pepe Marchena, en què semblava Martirio.

Va deixar clar que és una justa guanyadora del prestigiós premi Lámpara Minera de La Unión, perquè sap convertir el raig de veu en un dolor que no troba consol, com diu un dels seus versos, és capaç de reflectir l’alegria de la Infancia creuant fandangos i una jotilla, i d’acabar amb magnificència enllaçant Me embrujaste, un cuplet per buleries, amb Se nos rompió el amor ,la celebèrrima composició de Manuel Alejandro per a Rocío Jurado.