Líder amb esmenes
El Barça arriba a la Champions sense fallar en les matemàtiques però amb llacunes en el joc
Està preocupat?”, li van preguntar a Anoeta a Ernesto Valverde. L’entrenador blaugrana va donar voltes a la seva resposta abans de concedir que “una miqueta”, encara que el to de la contestació era més que res per mostrar-se condescendent amb l’informador. Tot i això, el Barça es mou entre dos paràmetres. El dels comptes i el de les sensacions. A nivell numèric, res a objectar: cinc partits oficials, cinc victòries, campió de la Supercopa d’Espanya i líder en solitari a la Lliga. Però pel que fa al joc, el futbol barcelonista està sent irregular, amb moments de lucidesa i llacunes de concentració i d’imaginació importants. Aquests pecats de vegades es paguen cars, especialment a la Lliga de Campions, que per al Barcelona arrenca demà contra el PSV. En un grup perillós, els blaugrana faran bé de prendre-s’ho amb total seriositat des del minut 1.
És un líder avisat, amb costures per tancar, amb fissures per soldar. Ho saben malgrat que no ho vulguin reconèixer obertament. Hi ha diverses constants que s’estan repetint. La primera, que els inicis de partit del Barça no són precisament abassegadors. Al contrari. Per a l’aficionat barcelonista és millor arribar tard perquè sap que no es perd res de bo. En tres dels cinc partits (Sevilla, Osca, Reial Societat) el Barcelona va començar perdent i va haver de remuntar i contra el Valladolid es va quedar molt a prop de ser caçat de sortida. El conjunt de Valverde busca que passi el temps i desgastar el rival abans que sotmetre’l per la via exprés. És cert que ho aconsegueix però pel camí deixa molts dubtes. Ha fet només quatre gols (tres a l’Osca) a les primeres parts i dotze a les segones. En canvi, els quatre gols que ha encaixat han arribat abans del descans.
Ja passava la temporada passada però al final acostuma a arribar un dia que l’equip s’ofega de tant remar contra corrent. El Barça està vivint d’un notable Messi al Camp Nou, dels gols decisius de Dembélé, de la punteria recuperada encara que de vegades desesperi de Luis Suárez, de la solvència majúscula de Ter Stegen i d’un incisiu Coutinho, excel·lent revulsiu contra l’Alabès i a Anoeta.
Valverde ha trobat molt aviat un equip tipus. Això pot ser bo. La part negativa és que s’aprecia molta diferència entre els onze titulars i els altres. Semedo, en la seva segona temporada, ha estat substituït dues vegades en l’entreacte perquè Sergi Roberto tornés al lateral, i els fitxatges estan jugant un paper testimonial. Entre tots quatre no sumen a la Lliga ni un partit complet (88 minuts). L’únic que ha estat present en cada matx, a estonetes, ha estat Arturo Vidal, al qual ha recorregut el tècnic fora de casa per protegirse contra desenllaços ajustats. El resultat ha estat que la sortida del xilè ha coincidit amb un pas enrere de l’equip, i això ha multiplicat els problemes que tenia. Quan li han preguntat sobre el xilè Valverde sí que es mostra un punt molest, cosa que no és habitual en ell. Malcom ara està lesionat, però amb prou feines va disputar set minuts al Nuevo Zorrilla, Lenglet només va donar un petit respir a Umtiti contra l’Osca quan la golejada era un fet i la gran esperança Arthur encara no compta i fins i tot es va quedar fora de la llista per al partit de dissabte.
Millor créixer des de la victòria que lamentar derrotes, però el Barça és lluny del nivell a què ha d’aspirar. No serà per què els rivals no l’estiguin avisant.
L’equip de Valverde comença els partits amb errors de concentració i va contra corrent
L’entrenador ha decidit molt aviat un onze tipus i la diferència amb els suplents s’engrandeix