Catalunya va perdre 3.700 seus d’empreses entre l’octubre i el juliol

El Govern català no incentivarà el retorn de les firmes que se n’han anat

Entre l’octubre i el juliol passats, durant la fase més crítica del procés, 3.700 empreses van traslladar les seves seus fora de Catalunya, segons un informe difós ahir per la Generalitat en el qual per primer cop fa balanç d’aquest fenomen. Les sortides van ser fruit de 2.501 “decisions empresarials”, segons el Govern, ja que un únic grup o companyia pot tenir diversos CIF corresponents a àrees d’activitat empresarials independents. Es tracta d’un volum inferior a l’últim recompte del Col·legi de Registradors Mercantils, que va xifrar aquests moviments en 4.500. En qualsevol cas, és molt superior a l’habitual abans de l’esmentada crisi. En aquest període convuls, després de l’aprovació de les lleis de desconnexió i la celebració del referèndum de l’1-O i durant la suspensió de l’autonomia per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, les fugues mensuals van oscil·lar entre les 112 de l’octubre i les 863 del gener, segons el document. La situació va remetre gradualment a partir del maig i sembla que ja s’ha normalitzat.

L’aprovació del decret per part de l’anterior Govern espanyol que va facilitar el canvi de seus socials té bona part de la culpa d’aquest volum de sortides, segons l’Executiu català. La consellera Àngels Chacón en va reclamar la derogació ja que va ser aprovat “amb una marcada intencionalitat política que menysprea el dret dels accionistes amb una urgència i excepcionalitat que no estaven justificades”. Al seu parer, buscava “fomentar la crispació entre territoris i la por” amb la voluntat de “perjudicar l’economia catalana”. Amb tot, la titular d’Empresa i Coneixement va admetre que aquesta norma només va afectar directament un 20% de les companyies que van moure els seus quarters generals, les que tenen juntes d’accionistes.

La facturació anual conjunta de les empreses que han traslladat les seves seus és d’uns 100.000 milions d’euros, segons la consellera. La gran majoria, aproximadament el 80%, tenen mida petita o molt petita i només el 8,4% són grans. Chacón va passar per alt que dins d’aquest percentatge es troben pràcticament totes les companyies de gran envergadura de Catalunya, amb casos tan rellevants com el de Gas Natural Fenosa (avui Naturgy) o les dues principals entitats financeres, CaixaBank i Sabadell.

El Govern català no té previst afavorir les empreses que han decidit moure les seves seus perquè reverteixin la mesura. “No hi haurà cap incentiu perquè tornin, però estem oberts que ho facin. A les que ho desitgin, els donem la benvinguda a Catalunya”, va dir Chacón, per a qui la millor manera de corregir la situació és “fent atractiu el nostre territori”. En aquest sentit, va recordar que factors com la posició geoestratègica, l’ecosistema innovador o la internacionalització juguen a favor. “Tenim un marc estable i una aposta ferma per l’economia productiva”, va insistir la consellera, que va recordar les “inversions estratègiques” de gran volum que grups espanyols i estrangers estan fent a Catalunya.

Pràcticament el 80% dels CIF traslladats són del sector serveis, principalment del comerç (26%), activitats financeres (22,2%), consultories i bufets jurídics (15,4%) i immobiliàries (11%). Per destinacions, el 61% ha triat Madrid, el 10,3% la Comunitat Valenciana i el 7,2% Aragó.

“Òbviament [els trasllats] no tenen un efecte innocu” en l’economia, va reconèixer Chacón, però va provar de relativitzar-los. Els CIF afectats representen el 0,59% del total, va precisar, per destacar tot seguit que el 2017 el nombre de societats amb domicili social a Catalunya va augmentar en 9.385 i es va situar en 618.366, encadenant quatre exercicis seguits d’alces i superant els nivells previs a la crisi. A més, la consellera va recordar que l’exercici passat va ser el que va registrar un nombre més alt d’entrades de CIF procedents de la resta d’Espanya, exactament 660, que Catalunya és la comunitat líder en nombre d’empreses amb seu social, amb un 18,5% del total, i que el PIB va créixer un 3,4%, també per sobre de la mitjana estatal.

Aquests trasllats de seu tenen “un impacte fiscal pràcticament nul” sobre els comptes de la Generalitat, va afegir el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer. La raó és que l’impost de societats va a càrrec de l’Agència Tributària estatal. Sí que hi podria haver un efecte “petit” sobre les transmissions patrimonials, encara que no consten trasllats rellevants de centres productius.

Després de conèixer aquestes dades, la patronal Foment del Treball va fer una crida a no minimitzar l’efecte dels trasllats de seus fora de Catalunya. El seu director d’economia i estudis, Salvador Guillermo, va destacar que “no se n’ha anat el senyor de la cantonada”, sinó “grans empreses del sector de les assegurances o del financer”.

LES RESPONSABILITATS La consellera Chacón culpa el govern del PP, que va generar “crispació i por”

FOMENT DEL TREBALL

La patronal crida a no minimitzar l’impacte perquè se n’han anat seus importants