“Si el judici triga, no seria lògic allargar la presó preventiva”
La vicepresidenta atorga un “valor extraordinari” al fet que la Generalitat s’assegui amb l’Executiu Calvo desvincula d’un avançament electoral l’aprovació del pressupost: “No tenim pressa”
Carmen Calvo repassa els cent dies del Govern de Pedro Sánchez: acusa el PP i Cs d’estar “a les barricades pel seu mal perdre”, defensa les dimissions que hi ha hagut a l’Executiu per “exigència ètica” i el gir a l’hora d’afrontar la crisi catalana. “Sobra molt de soroll”, afirma.
Des de fa més de cent dies, tot el que passa a l’Executiu de Pedro Sánchez, i també el que al final no passa, té l’epicentre al despatx de la vicepresidenta del Govern espanyol, la cordovesa Carmen Calvo (Cabra, 1957).
Què passa al Govern central? Malgrat que va generar tantes expectatives, ja té bonys. S’ha acabat l’estat de gràcia?
No n’hi ha hagut mai, d’estat de gràcia! La dreta va contestar des del minut u el desajust que els va generar als dos partits la nostra arribada, a un perquè governava i a l’altre perquè tenia unes expectatives mediàtiques de govern. Però estem fent moltes coses, molt importants i en molt poc temps. Vam arribar per produir canvis, perquè la dreta va aprofitar la crisi per instal·lar una mirada molt neoconservadora, molt restrictiva dels drets i molt debilitant de l’Estat de benestar.
Han dimitit dos ministres i una directora general, hi ha hagut rectificacions serioses... Hi ha problemes de coordinació?
No. Les dimissions es produeixen per una exigència ètica d’aquest Executiu que se substancia per afers que no tenen res a veure amb la gestió. No són crisis ni estan en el capítol de les rectificacions, sinó en el de la regeneració democràtica. Si abans no dimitia ningú i ara tenim aquest nivell d’exigència, és que estem fent bé les coses. La gent vol que no hi hagi ningú amb cap màcula que pugui tacar un càrrec públic. Aquest Govern és molt transparent. Un membre important de l’anterior govern del PP em va dir: “A nosaltres ens ha passat moltes vegades, però no ho va saber ningú”. Sí que hi va haver una rectificació, i no ho amaguem: el contracte amb l’Aràbia Saudita. No vam calibrar les connexions.
La ministra de Defensa no va rectificar públicament, tot i que el president la va desautoritzar.
Quan fem una cosa que no hem de fer, ens rectifica el Consell de Ministres o el president del Govern, que n’és el responsable últim. És tan senzill com que la ministra, pel poc import de l’operació, va pensar que no tindria les conseqüències col·laterals que tenia. Però la ministra, que té molta solvència política, té la confiança del president. No hi va haver res més.
Per aprovar els pressupostos cal tramitar-los, i aquí acaba d’esclatar un conflicte. L’Executiu i la presidenta del Congrés estan en rumb de col·lisió?
Esperem que la Mesa del Congrés no canviï de criteri només per a aquest cas i per a aquest Govern. És una pràctica de tots els parlaments del món. Si la Cambra no bloquegés la urgència de treure uns pressupostos per als quals hi ha majoria, no ho hauríem fet. El nostre Govern només mou peces constitucionals, legals i legítimes. La Mesa no és un òrgan polític, i no pot tenir control polític sobre les normes, només en tenen les comissions i el ple. Tenim l’hostilitat de dos grups, disposats constantment a obstruir la feina de l’Executiu.
I si la Mesa persisteix?
Serà una situació insòlita i inhòspita. Però utilitzarem totes les eines que tenim.
Si es resol favorablement per als seus interessos, aquest xoc amb el PP i Cs, quines opcions tenen d’aprovar els pressupostos?
Raonables. Volem fer els pressupostos, complint els terminis. Però quan la dreta no governa, gairebé tot s’hi val.
El primer esglaó per aconseguir-ho és Podem. Hi haurà acord?
Sí. Amb el pla de despesa que vam comunicar a Brussel·les, és a les nostres mans una disponibilitat de gairebé 6.000 milions d’euros, per fer polítiques progressistes de redistribució i reconstruir drets, per a les comunitats autònomes i la Seguretat Social.
El pacte amb Podem no trencarà el sostre de Brussel·les?
No, aquest Govern compleix els seus compromisos. Ens barallem
“El PP i Cs són a les barricades pel seu mal perdre i són egoistes contra el seu propi país”
“No hi haurà eleccions si no hi ha pressupost, no tenim pressa per convocar-les”
“Les dimissions han estat per una exigència ètica; abans no dimitia ningú”
per totes les pilotes i som creïbles a Brussel·les. I no s’aconseguirà per l’obstruccionisme egoista i contra el seu propi país de Cs i el PP? Que ens deixin fer el pressupost!
Per cert, Casado ara veu clar l’horitzó judicial pel seu màster, mentre que a Sánchez el continua perseguint la seva tesi.
És una situació força curiosa. Casado no ensenya el seu treball [de màster] i va fer en sis mesos una llicenciatura, però discutim eternament que el president va fer una tesi en condicions absolutament normals. El motiu és que el PP i Ciutadans s’han dretanitzat molt. A aquest Govern li demanen per les rectificacions, però si hi ha algú que ha rectificat de blanc a negre són Cs i el PP. Cs va començar sent socialdemòcrata i ja va per la ultradreta. I el PP, que fa no res lluitava pel centredreta, també està gairebé alineat amb la ultradreta.
Un altre suport imprescindible per als comptes és el del PNB.
A aquest Executiu se l’acusa constantment de pactes foscos, però no és veritat. Vam anar a una moció de censura al descobert, no la vam pactar. Sense trampa, està a la vista. Amb el PNB vam parlar, però no hi ha pactes ocults. Té unes peticions raonables, i a d’altres peticions li hem dit que no: no transferirem la Seguretat Social.
ERC demana que la Fiscalia elimini l’acusació de rebel·lió contra els polítics presos per poder donar suport al pressupost.
És difícil d’entendre que es barregin els pressupostos, que atenen les necessitats dels catalans, amb una cosa que no hi té res a veure. Al Govern central no li toca qualificar en un procediment. Si algú ho vol barrejar, perquè no millorem les condicions de Catalunya, ja s’ho farà!
Negociaran els comptes de l’Estat amb Carles Puigdemont?
El Govern central no pot negociar res amb algú que ha fugit de la justícia. Som el mateix partit, i fins i tot les mateixes persones que, quan es va trencar la legalitat, hi van ser per complir i fer complir la Constitució. Però moltes vegades vam dir a l’anterior govern del PP que no es posés en un nivell tan terrible d’incapacitat de treballar políticament, fins al punt que tot estigui lliurat a la justícia. Una crisi d’aquesta naturalesa no pot estar exclusivament en mans de la justícia. L’anterior govern hi va tenir una desídia absoluta. La política està per parlar, entendre i saber com portar pacíficament els temes a port, en el marc de la legalitat.
Al si dels partits independentistes hi haurà fortes pressions perquè no votin el pressupost.
El Govern central defensa els interessos generals, també dels catalans. Catalunya ve a la comissió d’Hisenda i també a la d’infraestructures, després de set anys sense cap comissió bilateral. Té un valor extraordinari que la Generalitat ja segui amb el Govern espanyol per treballar per Catalunya. A aquest mateix despatx hi van venir la consellera de Presidència i el vicepresident de la Generalitat. Abans no hi venien. Aquesta situació no es resoldrà ni de pressa ni al 100% dels desitjos de ningú. Però algú pot dir quina altra cosa es pot fer millor que continuar reconduint la situa-
ció pel bé de tots els catalans?
Si no hi ha pressupostos, hi haurà eleccions al febrer?
No. Farem pressupostos, amb un altre camí diferent, però els farem. Amb una millora que no estarà a l’entorn de 6.000 milions, sinó de 1.000, però en farem uns altres. Tot i que intentarem fer els que volem. I sens dubte, no vinculem tenir pressupostos amb la convocatòria d’eleccions. No tenim cap pressa a convocar eleccions. Hem d’aprofitar el màxim temps possible per fer tot el que hem de fer, tot i que hi ha coses que no podem fer tan de pressa perquè tenim les dretes en una barricada contra aquest Govern, pel seu mal perdre.
No descarten tampoc una pròrroga pressupostària?
Ara mateix preveiem tots els escenaris, perquè l’única cosa que volem és que les dretes acabin d’entendre que l’una ha sortit del Govern central i l’altra és el quart grup de la Cambra.
La sentència del procés sortirà després de les eleccions municipals?
Hem sentit, com tothom, dues notícies: que la vista oral seria l’any que ve o que aniria fins i tot després de les eleccions. Només és competència del jutge. Nosaltres som conscients que a Catalunya hi ha un projecte independentista. L’anterior govern jugava a fer veure que això no existia, però existeix. I els partits independentistes són legals i legítims. Aquest Executiu ha fet un gir de comprensió molt gran.
Un any després del 155, que vostè va negociar amb el govern del PP, quin és el seu diagnòstic?
És un mecanisme constitucional que ha funcionat, perquè va obrir un procés electoral ordinari que va donar la paraula als catalans i va constituir un Govern que no té màcula, perquè cap dels seus membres, començant pel president Torra, no està encausat en cap procediment judicial. Ara l’única cosa que li demanem al president Torra és que governi per a tots els catalans, que no utilitzi la institució en benefici exclusiu del seu ideari.
PP i Cs reclamen un altre 155.
Potser perquè no tenen cap altra cosa per fer en la política.
El Govern socialista mantindrà la seva política de distensió?
On no s’incompleixi la legalitat, hi ha d’haver la política. I sovint requereix paciència. Però amb una frase no s’ataca l’Estat. El president Torra ha fet la seva proclama independentista, però la Generalitat no pren cap decisió que no estigui en l’àmbit estrictament legal. I quan vam entendre que no ho estava, aquest Govern va reaccionar.
Els ministres Borrell i Batet admeten que tenir polítics presos és una dificultat per al diàleg. Sánchez no els ha desmentit.
Ho va dir fins i tot Felipe González: que siguin a la presó no hi ajuda. Si s’allarga gaire la vista oral, es podrien prendre altres mesures. S’ho podria plantejar el jutge, seria raonable. Allargar tant una presó preventiva, si s’allarga la vista oral... semblaria raonable que poguessin estar en altres condicions. Evidentment no en llibertat, perquè estan sent part important d’un procediment, però si s’allarga tant en el temps com s’està dient, per a l’any que ve o per després de les eleccions, semblaria raonable que tinguessin altres mesures diferents. La presó preventiva hi és per al que hi és.
La llibertat provisional seria més raonable?
Les mesures les decideix un jutge, no li diré el que ha de fer, faltaria més. Però si s’allarga tant en el temps, potser el jutge es plantegi la mesura que consideri. Per a aquests preventius com per a qualsevol altre. Van sortir els de La Manada, per exemple. Si s’endarrerís molt en el temps seria allargar massa una situació de presó preventiva. I semblaria lògic que el jutge, en l’àmbit de les seves competències i amb total independència, sense pressió de ningú, pogués decidir que estiguessin en altres condicions.
Com valora els insults que alguns jutges, en el xat de la magistratura, van abocar contra els independentistes catalans?
La independència judicial consisteix en la imparcialitat del que diguin en els seus pronunciaments jurídics. Fora d’això, sobra molt de soroll per reconduir aquesta crisi.
“Té un gran valor que la Generalitat segui a discutir amb el Govern central”
“Demanem que Torra no faci servir la institució en benefici exclusiu del seu ideari”
“En aquests moments sobra molt de soroll per reconduir la crisi catalana”