La Mercè descobreix el Besòs
El circ, la dansa i la música desborden els nous escenaris del parc fluvial
Els foscos túnels de la ronda del Litoral plens de vehicles i fum no feien presagiar que a uns quants metres més amunt del formigó i de l’asfalt, hi hauria un tresor natural. El parc fluvial del Besòs, entre el barri del Bon Pastor i el parc del Molinet, és un veritable oasi urbà que ara, per primera vegada a la Mercè, s’ha convertit en un escenari innovador de les festes. Llum contra foscor. Aire pur contra pol·lució. Una aposta segura guanyadora que ahir va atreure centenars de persones, sobretot famílies amb nens petits, a gaudir de l’aigua –clara i amb peixos, per cert–, el sol i els diferents espectacles organitzats des de les dotze del migdia.
El programa de festes ho deixava ben clar: “Veniu amb tota la fatres mília, però no us deixeu les estovalles de quadres perquè a la llera d’aquest riu podreu fer el pícnic perfecte”. La Isabel i els seus dos fills, del barri de Sants, s’ho van prendre al peu de la lletra. “És de quadres! –ensenya– Hem vingut a gaudir de la Mercè i a descobrir aquesta zona, que no la coneixíem. Després de veure les atraccions de fira d’Antigua i Barbuda, els nens es volien refrescar a l’aigua”. El seu petit Max xipolleja feliç en una séquia lateral del Besòs, amb poc més d’un pam d’aigua glaçada, i juga amb trossos de gespa a mode de minivaixells. La Isabel apunta que “està molt bé que vagin descentralitzant les festes. Amb el metro hi ets en un moment!”, exclama somrient.
En un lateral de la llera, les furgoteques ofereixen delícies que obren la gana, mentre els nens juguen amb uns originals jocs fets amb material reciclat. En l’altre extrem, l’animador Joan Nan Valentí presenta l’espectacle itinerant La tartana, de la companyia Cíclicus. Unes notes de swing del grup Masnou Orleans animen un públic entregat que comença a rostir-se als gairebé 30 graus que cauen al migdia.
Al cap d’una estona, Nan Valentí anima els presents a traslladar-se a l’ombra, on hi ha muntat un espai per als acròbates de la companyia etíop Fekat Circus, que sorprenen tothom amb les seves tombarelles a l’aire, a l’estil parkour.
A pocs metres, dues parelles d’amics. l’Òscar, la Pamela, el Pablo i la Jaqueline, s’asseuen relaxats a sobre d’unes teles, mentre preparen el pica-pica previ al pícnic. Els seus fills, equipats amb canyes de riu, simulen que pesquen felicitat. Fa 12 anys que l’Òscar viu a Nou Barris, després de Sant Andreu i de criar-se al Clot. Reconeix que el parc fluvial del Besòs és “un espai brutal. Vinc a córrer i en bici amb el meu fill i hi ha sis quilòme- de recorregut al costat del riu. L’herba està molt ben cuidada i tot està net. Els caps de setmana es poden trobar uns pakistanesos jugant a criquet, uns marroquins a futbol... Tots es respecten”, reconeix. Els amics debaten sobre el fet que barris com el del Bon Pastor estan “considerats més marginals, de la perifèria, i hi ha gent que no s’hi acosta per les diferències socioeconòmiques. Però ens sembla un encert que la cultura i la festa arribi a tots els racons”, destaca la Pamela. El Pablo raona que “cal evitar que la Mercè sigui una festa segregada per estrats socials. És de tots i aquest és el camí”, apunta, convençut. Al cap de pocs minuts, amb seus fills, els pares tenen els peus en remull, esquitxant-se entre rialles, i fan equilibris perquè no sigui el cul el que passi per aigua.