La ferida segueix oberta
La sala parisenca cancel·la els concerts del raper Médine per la indignació que susciten els seus textos islamistes
El raper Médine ha suspès els concerts que havia de fer a la sala Bataclan arran de les protestes sorgides per les lletres de les seves cançons, considerades per alguns massa ambigües amb els ideòlegs del gihadisme.
Les ferides estan encara massa obertes i no convé tocar-les, ni tan sols en nom de la llibertat artística. Amb aquest raonament de fons, la sala d’espectacles parisenca Bataclan i el polèmic raper Médine van decidir suspendre els concerts previstos per als pròxims dies 19 i 20 d’octubre.
Als supervivents de l’atemptat del 13 de novembre del 2015 i a les famílies dels 90 morts els provocava esgarrifances la simple idea que al mateix lloc del crim s’hi poguessin cantar temes amb lletres ambigües o clarament provocadores que poden considerar-se massa complaents amb els ideòlegs del gihadisme i fins i tot una apologia del terrorisme.
Els responsables del local i el mateix artista van comunicar abans-d’ahir, en vista de l’ambient, que, “per una voluntat d’apaivagament”, havien decidit renunciar als concerts. El raper actuarà en una altra sala de la capital francesa, la Zénith, el 9 de febrer del 2019.
Médine va escriure al seu compte d’Instagram que la decisió havia estat “dolorosa” i la va atribuir, en part, a les amenaces de “grups d’extrema dreta que preveien organitzar manifestacions amb l’objectiu de dividir, sense dubtar a manipular i revifar el dolor de les famílies de les víctimes”. Segons el raper, la cancel·lació de les seves actuacions es va prendre “per respecte a aquestes mateixes famílies i per garantir la seguretat del meu públic”.
La idea que el cantant ocupés l’escenari marcat pel terrible atemptat era insuportable per als afectats. Diversos advocats representants de les víctimes, entre els quals Philippe de Veulle, van qualificar d’“humiliació” els concerts previstos i volien posar en marxa accions legals per evitar que un artista que van acusar d’“incitar a l’odi, la violència i la discriminació” pogués cantar allà. “Triar Bataclan per al seu concert és ofensiu i menyspreador”, va afegir De Veulle, que va actuar en nom d’un matrimoni italià que tenen una filla que va resultar ferida de bala durant l’atac.
Patrick Jardin, que tenia una filla que va morir a Bataclan, també va presentar una denúncia davant un jutjat de París. “Jo no faig política, és l’acció d’un pare que va perdre la seva filla en condicions atroces –va declarar Jardin a una emissora RTL–. A mi no m’importa gens ni mica que Médine actuï, però no vull que ho faci justament a Bataclan”.
Médine (que té per cognom Zaouiche però utilitza artísticament el seu nom de pila), d’ascendència algeriana però nascut a Normandia fa 35 anys, sempre ha condemnat els atemptats de matriu islamista i acusa de mala fe els qui, segons ell, distorsionen el sentit de les seves composicions musicals.
Les lletres de les cançons de Médine, com les d’altres rapers –amb independència de la seva fe–, poden ser molt agressives. Però en el context del terrorisme islamista el to de Médine adquireix molta més gravetat. És ben sabut que els autors dels atemptats han estat adoctrinats i alguns han passat de les paraules als fets. Ja el 2005, Médine va titular Gihad el seu àlbum. El 2015, una cançó incloïa aquesta frase: “Crucifiquem els ateus com al Gòlgota".
El juliol passat es van produir tres detencions al si d’un grupuscle d’extrema dreta que entre altres objectius es plantejaven l’assassinat de Médine i d’islamistes que haguessin complert les seves condemnes de presó.
El 13 de novembre del 2015 va ser una de les jornades més negres del terrorisme gihadista a França. Hi va haver una cadena d’atemptats a París i als seus suburbis que van exposar la vulnerabilitat del país. Els terroristes van intentar atacar l’Stade de France en ple partit amistós de futbol entre la selecció nacional i la d’Alemanya. A la tribuna hi era el llavors president François Hollande. Com que no van poder entrar al recinte, els gihadistes es van immolar fent esclatar les càrregues explosives que portaven. Altres accions molt més greus van tenir lloc a continuació. Un comando va metrallar les terrasses de diversos cafès i restaurants. El pitjor atac va passar a Bataclan, en plena actuació del grup de rock dels Estats Units Eagles of Death Metal. Tres gihadistes van disparar contra els assistents al concert i van convertir la sala en un infern. Hi va haver 90 morts i centenars de ferits. En total 130 morts sumant les víctimes de les altres accions. França no havia viscut res semblant des de la Segona Guerra Mundial.
Dimecres passat, el president Emmanuel Macron, als jardins dels Invàlids, durant la cerimònia anual d’homenatge a les víctimes del terrorisme, va anunciar que té intenció de construir un museu i memorial en honor de tots els qui han perdut la vida en atemptats, i també d’establir una jornada nacional d’homenatge. També pretén crear, abans de final d’any, el Centre Nacional de Recursos i Resiliència (CNRR), que s’ocuparà de fer un seguiment i d’ajudar les víctimes.
Per molt bona voluntat que tingui Macron, la controvèrsia està garantida perquè el terrorisme ha estat de diversa mena –des del recent terrorisme gihadista que van practicar durant anys els independentistes corsos– i costarà molt de consensuar com es recorda. L’episodi del raper Médine i Bataclan evidència que difícil que és gestionar la sensibilitat en aquest terreny.
Víctimes de l’atemptat del 2015 i familiars veien ofensiu que sonessin lletres provocadores al mateix local
L’artista, francès amb ascendents algerians, condemna el terrorisme i denuncia l’amenaça de l’extrema dreta