Pànic al totxo
La projecció de nous grans projectes urbanístics a la Comunitat Valenciana dispara les alarmes
Els nous i mastodòntics projectes edificatius a València han activat les alarmes davant el temor d’una nova bombolla immobiliària.
Es tracta només de projectes, iniciatives, plans d’actuació integrada (PAI), gairebé tots en fase de negociació, però ja s’han disparat algunes alarmes, especialment entre sectors a l’esquerra del PSPV i de grups ecologistes. Té lògica. A la Comunitat Valenciana, referència de la denominada febre del totxo fa uns quants anys, hi continua havent una extensa consciència social sobre el que ha passat les últimes dues dècades: urbanisme salvatge, depredador, ocupació irresponsable d’ecosistemes naturals i quilòmetres de murs de ciment a pocs metres del litoral en són alguns exemples.
Però les últimes setmanes,s’han posat sobre la taula iniciatives que per molts amenacen de tornar a desencadenar una altra febre urbanitzadora, a repetir els mateixos errors del passat. És el cas de la ciutat de València, on el projecte del PAI del Grau, a l’últim tram del jardí del Túria, enganxat al litoral, preveu construir 2.550 habitatges, 19 edificis d’entre 20 i 45 plantes i transformar 379.663 metres quadrats de terreny, 284.747 de superfície residencial i 94.915 de terciari.
Juntament amb aquest projecte, criticat per València en Comú, soci de govern del PSPV i Compromís a l’Ajuntament de València, s’han anunciat dues grans iniciatives urbanitzadores més, que suposaran la creació pràcticament d’un nou barri a la ciutat, a prop del nou hospital La Fe, i el PAI de Benimaclet, un altre barri emblemàtic. Des de l’esclat de la bombolla immobiliària gairebé no s’havia mogut res en aquest sentit a València.
Però la capital no és l’únic lloc. En una de les ciutats més importants de la perifèria, Paterna, la corporació municipal, amb alcalde socialista, dona suport a la construcció d’un gran centre comercial, conegut com a Port Mediterrani, que transformarà 375.000 metres quadrats i ocuparà un paratge natural. La iniciativa, que ja va rebutjar la Generalitat Valenciana, s’ha tornat a presentar. Des de Compromís i Podem es rebutja; mentre el PSPV li dona suport. Hi ha més PAI en marxa, com el del Portitxol a Xàbia o el denominat Manhattan de Cullera, amb 30 torres de fins a 25 plantes i dos hotels de 40 plantes. Les alarmes s’han disparat.
El regidor d’urbanisme de València, Vicent Sarrià, deixa clar que les actuacions a la capital ja estaven aprovades per l’anterior govern del PP, “i no podem paralitzar-les, ja que caldria indemnitzar-ne els promotors o suportar processos judicials complexos”. “El que hem aconseguit, afegeix, és consensuar amb els promotors un urbanisme sostenible i respectuós, i hi estem posats”. El PSPV, en aquest cas, té el suport de l’alcalde de Compromís, Joan Ribó. Però la regidora d’Educació, Patrimoni i Habitatge, María Oliver, de València en Comú, es mostra molt crítica:“La pregunta és per a qui s’estan planejant aquests barris, per als habitants de les nostres ciutats o per als inversors especulatius? El PAI del Grau plantejat no suposa cap canvi substancial respecte al del PP”, afegeix.
La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha activat les lleis que impedeixen, en teoria, l’urbanisme desmesurat, però el problema, com passa a Xàbia o a Cullera, és que els PAI aprovats no es poden fer enrere. Fet que inevitablement generarà nous grans projectes urbanístics, malgrat que el nou executiu autonòmic d’esquerres s’ha proposat defensar un model completament allunyat del que va implantar el PP.
La diputada autonòmica popular, Elisa Díaz, assenyala, tot i això, que l’esquerra “ara accepta tramitar un projecte sobre una visió urbanística que a nosaltres ens va estigmatitzar”. La tensió sobre aquests projectes, que ha generat acusacions entre socis polítics, amenaça de contaminar greument la pròxima campanya electoral.
A València, Cullera, Paterna o Xàbia s’han activat plans faraònics que recorden el passat