SALVAR LES BALDRIGUES
Petits canvis en els mètodes de pesca podrien salvar la vida de milers de baldrigues a les costes de la Mediterrània.
El matí mostra un cel blau i una atmosfera lluminosa mentre l’Ula avança mar endins en aigües calmades davant la costa del Maresme. Els biòlegs de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO BirdLife) recorren periòdicament aquests caladors per observar l’activitat dels pesquers i donar a conèixer el seu projecte, destinat a fer que els hams de pesca deixin de matar ocells marins. La pesca té una factura massa cara per als ocells, sentencia la investigadora i biòloga Verónica Cortés mentre un altre membre de l’equip, Carles Tobella, a la popa, comença a llançar anxoves a l’aigua com a reclam per atreure els ocells.
Verónica Cortés ens explica que cada any moren 1.000 ocells als hams del palangre de fons al triangle de l’aigua catalano-balear-valenciana. Així ho recull la seva tesi. “I és una estimació conservadora, ja que caldria afegir-hi la mortalitat d’altres arts de pesca”, precisa, mentre creixen les ones i alguns periodistes convidats deixen anar el bolígraf i les càmeres i recorren a la biodramina.
El més greu –afegeix Cortés– és que un percentatge elevat dels exemplars capturats accidentalment són baldriga balear, una espècie en greu perill d’extinció.
S’estima que cada any cauen uns 200.000 exemplars d’ocells
Cada any moren gairebé 1.000 baldrigues als hams del palangre a Catalunya, les Balears i la zona valenciana
marins per aquesta causa en aigües comunitàries. És una amenaça addicional, que s’afegeix a la contaminació, la pèrdua d’hàbitats o la disminució de preses.
A la Mediterrània, la preocupació més gran és pel palangre de fons, en què les línies d’hams són trampes mortals. El problema sorgeix perquè l’ham porta un esquer (moltes vegades sardines o anxoves) que atreu els ocells, de manera que, quan el capturen, queden enganxats en la immer-