El llegat Thannhauser
El Guggenheim Bilbao exhibeix l’extraordinària col·lecció Thannhauser, que el marxant alemany va llegar al museu novaiorquès a mitjans dels anys seixanta
El museu Guggenheim de Bilbao acull una exposició tan valuosa per la seva qualitat artística com per la història que oculta, ja que es tracta de la col·lecció atresorada pel marxant Justin K. Thannhauser, que va haver de fugir d’Alemanya per l’arribada dels nazis per recalar als Estats Units juntament amb els seus Picasso, Renoir i Van Gohg.
Capritxós i consentit, Donald Trump trucava el setembre passat a les portes del Guggenheim de Nova York per demanar en préstec un petit i tranquil quadre de Van Gogh. Volia decorar les estances privades de la Casa Blanca i, tirant per terra la seva reputació de pagerol, el president assenyalava Paisatge amb neu (1888), una obra de bellesa commovedora que mostra els últims dies de l’hivern a Arles: un home i el seu gos caminant per un camp, la terra i els nous brots d’herba verda pugnant per sobresortir entre les clapes de neu.
La comissària del museu novaiorquès Nancy Spector li va respondre oferint-li una alternativa, que els Trump van rebutjar: un vàter utilitzat i banyat amb or de l’artista italià Maurizio Cattelan. Perquè el Van Gogh objecte de desig presidencial, li va explicar, havia de viatjar en els propers mesos a Bilbao i després tornaria al seu lloc a la col·lecció permanent. Paisatge amb neu , efectivament, forma part de l’expedició de les gairebé cinquanta obres de la col·lecció Thannhauser arribades al Guggenheim Bilbao. Un excepcional conjunt de peces de Rousseau, Cézanne, Degas, Manet, Picasso, Mondrian... moltes de les quals –és el cas del mateix Van Gogh– han tornat a travessar l’Atlàntic per primera vegada des que a finals dels anys trenta van desembarcar a Nova York fugint del nazisme.
De Van Gogh a Picasso. El llegat Thannhauser, que així es titula l’exposició patrocinada pel BBVA (fins al 24 de març), reuneix un conjunt de cinquanta obres pertanyents a la col·lecció que el marxant Justin K. Thannhauser i la seva esposa Hilde van donar a la Solomon R. Guggenheim Foundation el 1965. Qui era aquest Thannhauser i com va poder armar una col·lecció així? Nascut a Munic el 1882, als 17 anys va començar a treballar amb el seu pare, marxant d’art, a la Moderne Galerie, temple que a començaments del segle XX va donar a conèixer artistes de gran talent com Vassili Kandinski i va organitzar importants exposicions de Munch, Cézanne, Klee o Picasso. En Justin obriria una segona seu a Lucerna i la casa mare es va traslladar a Berlín, però el 1937 va haver de buscar refugi a París, després que part de la seva col·lecció fos confiscada i destruïda pels nazis. Des d’allà van anar enviant obres a museus com el MoMA (va salvaguardar Muntanyes de Saint-Rémy de Van Gogh) i exposicions itinerants pels Estats Units i Amèrica Llatina (Dona amb periquito, de Renoir, i El Palau Ducal vist des de San Giorgio Maggiore, de Monet) per tal de protegir-les de la barbàrie, però després de l’ocupació alemanya, el 1941 es va exiliar definitivament a Nova York.
Donald Trump segurament ho ignorava, però al capçal del llit del matrimoni Thannhauser penjava El Moulin de la Galette, de Picasso, amb qui van mantenir amistat fins al final. Com a regal de noces, el malagueny els va fer arribar Llagosta i gat, dos animals enfrontats violentament en una escena carregada de tensió sexual. A Bilbao Picasso té sala pròpia, amb 22 pintures, entre la que destaca el sensual retrat de Marie-Thérèse Walter adormida (La dona dels cabells grocs )o la més enigmàtica L’ocell, en la que una au negra torna la mirada a l’espectador.
En la selecció feta per la comissària Megan Fontanella, un petit museu que arrenca mostres d’admiració, hi ha també un convidat especial, Els jugadors de futbol de Rousseau, que el col·leccionista va vendre per poder moblar la seva casa de noucasat i ara li cedeix el mateix Guggenheim, qui, coses de l’atzar, l’havia adquirir als seixanta.
La mostra inclou el Van Gogh que Trump va demanar per a les estances privades de la Casa Blanca