Antoine Camilleri
SOTSSECRETARI DEL VATICÀ
L’acord provisional que va signar ahir amb la Xina Camilleri, el sotssecretari per a les Relacions amb els Estats, pel qual es reconeixen set bisbes nomenats per Pequín, obre el camí cap a la normalització diplomàtica.
El plugim que estava a punt d’amarar Vílnius al final no va ser la notícia del dia. Tampoc la important arribada del papa Francesc a la capital lituana, que cada vegada s’acosta més a les fronteres de Putin, en un viatge clau per al futur de l’Església dels països bàltics.
Tot va ser eclipsat per un comunicat que va arribar al migdia: el Vaticà havia firmat un acord provisional amb la Xina, un pacte històric i un pas importantíssim per al desglaç entre dos països que no tenen relacions diplomàtiques des del 1951.
Es tracta d’un acord pastoral, no pas polític, va subratllar el portaveu de la Santa Seu, Greg Burke. De moment només se sap que Francesc ha reconegut set bisbes nomenats unilateralment per Pequín, als quals se n’afegeix un altre de mort que abans de traspassar havia expressat el desig per la reconciliació. Almenys tres havien estat excomunicats explícitament.
La convivència entre els bisbes considerats oficials a la Xina (nomenats per l’Associació Patriòtica Catòlica, supervisada per l’Estat) i els clandestins (pel Vaticà), era el principal escull entre la Santa Seu i el règim xinès i l’objectiu de les reunions que han anat mantenint les dues delegacions aproximadament cada sis mesos els últims temps. La Xina no té relacions diplomàtiques amb la Santa Seu d’ençà que Pius XII va excomunicar dos bisbes designats per Pequín. Llavors les autoritats xineses van respondre expulsant el nunci apostòlic (o ambaixador), que es va assentar a Taiwan. La designació de bisbes per part del Partit Comunista forma part de la seva voluntat d’assegurar-se que les religions prediquen d’acord amb el punt de vista patriòtic oficial.
“Això no és el final d’un procés; és el començament. S’ha parlat de diàleg, una escolta pacient entre una part i l’altra fins i tot quan es ve de dos punts de partida molt diferents. L’objectiu de l’acord no és polític sinó pastoral, per permetre als fidels que tinguin bisbes que estiguin en comunió amb les autoritats xineses”, va explicar el portaveu Greg Burke. Es calcula que a la Xina hi viuen uns 12 milions de catòlics i que hi ha al voltant de 110 bisbes, uns 65 d’oficials i uns 45 més de clandestins.
El papa Francesc no ha amagat mai la seva intenció d’avançar perquè els catòlics de la Xina tinguin els mateixos drets que a la resta del món. El seu objectiu principal és que les autoritats comunistes deixin d’ofegar l’Església catòlica. Ningú no oblida la campanya recent contra les esglésies, sobretot protestants, en províncies com la industrialitzada Zhejiang. Allà van obligar a retirar unes 1.800 creus i a demolir desenes de temples. L’acord provisional firmat ahir a Pequín pel sotssecretari per a les Relacions amb els Estats, Antoine Camilleri, i el viceministre de Relacions Exteriors xinès, Wang Chao, no parla de quin serà la destí dels líders catòlics que fa dècades que lluiten a la clandestinitat contra el règim.
“És bo que hi hagi un pacte”, valora el director d’Asia News, Bernardo Cervellera, que com a missioner de l’Institut Pontifici per a les Missions Exteriors (PIME) ha passat molts anys a la Xina. “Caldrà veure, però, què passarà amb els bisbes clandestins, que segurament se sentiran oblidats, com també amb el destí dels sacerdots i dels fidels que no reconeixen l’autoritat de l’Associació Patriòtica”, adverteix. El cardenal Joseph Zen, bisbe emèrit
La Santa Seu subratlla que es tracta d’un acord religiós, no pas polític
de Hong Kong, parlava abans que es fes públic el pacte d’una “traïció increïble”. “Les conseqüències seran tràgiques i duradores, no només per a l’Església a la Xina sinó per a tota l’Església, perquè perjudiquen la credibilitat. Potser és per això que mantenen l’acord en secret”, va afegir.
En qualsevol cas, es tracta del primer reconeixement que fa la República Popular de la Xina de l’autoritat d’un pontífex els últims setanta anys. S’entén que a partir d’ara les dues esglésies, l’oficial i la clandestina, passaran a ser una de sola i es posaran d’acord per nomenar els nous bisbes. Encara cal veure quin serà el procediment. Segons Cervellera, la teoria més estesa és que serà el règim totalitari de Xi Jinping qui proposarà candidats al Pontífex, i al final aquest tindrà l’última paraula. Tot i això el Papa només tindria un poder de veto temporal. És a dir, que el Govern xinès pot proposar un candidat i el Papa s’hi pot negar, però sempre oferint una justificació. En cas que Pequín considerés insuficients les objeccions papals, al final prevaldria el seu candidat, preveu Cervellera. Altres veus assenyalen que el Papa sempre serà la màxima autoritat. Els detalls finals encara no se saben. “Per primera vegada avui tots els bisbes a la Xina estan en comunió amb el Sant Pare, amb el Papa, amb el successor de Pere. I el papa Francesc, com els seus predecessors immediats, mira el poble xinès amb una atenció particular i una cura especial”, va celebrar el secretari d’Estat, Pietro Parolin. És important que el Vaticà subratlli que s’han creat les condicions per afavorir el diàleg bilateral. Un expert que ha participat en les negociacions assegura que en cap cas no es tracta d’un acord només eclesiàstic.
Per això un dels punts calents a partir d’ara serà l’estat de les relacions entre la Santa Seu i Taiwan. Si se segueix aquest camí i finalment s’acaben normalitzant les relacions amb la Xina, el Vaticà hauria de deixar de reconèixer Taiwan. En un comunicat el Govern de Taipei va assegurar que té la promesa del Vaticà que l’acord per als bisbes “no afectarà” les seves relacions diplomàtiques.
Una altra complicació és la discrepància entre el nombre de diòcesis reconegudes per les parts. A finals de l’any passat el Vaticà reconeixia 144 diòcesis, mentre que la Xina només 96. Ahir la Santa Seu va fer saber que reconeixia la nova diòcesi de Chengde, que va establir Pequín el 2010 per a l’excomunicat bisbe Guo Jincai, un dels set reconeguts ahir.