‘Keep calm’
Puigdemont va transmetre als seus que mantinguin la calma fins a les municipals, quan es tornaran a dirimir les forces de l’independentisme. Però pel camí les legislatures espanyola i catalana afronten reptes decisius.
Ara toquen vuit mesos de calma”. Ho va dir Carles Puigdemont fa unes setmanes a Waterloo, segons relaten alguns dels membres de Junts per Catalunya que es van reunir amb ell per abordar la tardor de mobilitzacions independentistes a Catalunya. L’expresident situava així les eleccions locals i europees de finals de maig com la pròxima fita en el calendari polític. El test de les municipals serà molt significatiu. I totes les mirades es posen sobre Barcelona.
Constitueix una ironia de la història que els diversos dels possibles candidats a l’alcaldia de la capital catalana es reivindiquin hereus d’una manera o altra de Pasqual Maragall ,el president que va obrir el meló del nou Estatut amb la voluntat de resoldre una vegada per sempre el contenciós de Catalunya amb la resta d’Espanya, un esforç que ell mateix va reconèixer el 2007 que va resultar erm. “No va valer la pena”, va admetre. I és que Maragall sempre va voler canviar la Constitució, més que l’Estatut, perquè recollís Espanya com “una nació de nacions”.
Avui, els que el van assessorar llavors donen el seu suport a un Manuel Valls que, per molt que constitueixi una plataforma electoral a l’estil de la maragalliana Ciutadans pel Canvi, defensarà les tesis de Ciutadans, allunyades del pensament de l’alcalde olímpic. El seu germà i mà dreta en aquells anys,
Ernest Maragall, reivindicarà la secessió, igual com qui va ser el seu regidor,
Ferran Mascarell, si aconsegueix ser el cartell electoral de Puigdemont a Barcelona. I, mentrestant, els comuns d’Ada Colau advocaran per un referèndum sobre la independència en què no acaben de tenir clar quin vot demanar. Tal com va escriure Naguib Mahfuz, “el pitjor que et pot passar és tenir un cor nostàlgic i una ment escèptica”.
La batalla municipal mesurarà les forces de l’independentisme un any després del desenllaç que va portar els seus líders a la presó i a l’estranger. I serà un termòmetre perquè Puigdemont avaluï si li resulta convenient l’avanç electoral a Catalunya, sempre pendent del judici i, sobretot la sentència, als dirigents encausats. Les municipals dirimiran no només les forces a favor o en contra de la secessió, sinó també la pugna per l’hegemonia en el bloc independentista entre Puigdemont i l’ERC d’Oriol Junqueras. I, per tant, entre la via més expeditiva o la més possibilista. Esquerra va advocar ahir per aconseguir una “majoria inapel·lable” a favor de la independència abans d’endinsarse en vies unilaterals.
Però la calma no està ni de bon tros garantida. Les legislatures espanyola i catalana pengen d’un fil. Fins i tot podria dir-se que del mateix fil. Ni el PDECat ni ERC no desitgen que Pedro Sánchez convoqui eleccions al febrer o el març vinent, però tampoc no saben com evitar-ho, ja que veuen molt difícil donar suport als Pressupostos que presentarà el líder socialista. Aquest pot recollir el suport de Podem i el Partit Nacionalista Basc, però cada dia són més evidents les dificultats de Puigdemont i d’Esquerra per justificar davant dels seus un vot a favor si no es produeix, almenys, un canvi en la Fiscalia a favor dels polítics empresonats que s’entreveu difícil, tot i que mig govern socialista ha advocat pel final de la presó provisional.
Al Parlament, la situació també és peremptòria. Després de donar-se la treva d’un llarg estiu per eludir el seu desacord, el grup de Junts per Catalunya i el d’Esquerra hauran d’acordar com compleix amb el mandat del Suprem d’apartar de les seves funcions els diputats encausats. Puigdemont continua negant-se a ser substituït, ni tan sols temporalment, que és una manera d’empènyer el president del Parlament, el republicà Roger
Torrent, a desobeir el tribunal. Tan àrdues estan sent les negociacions que el debat de política general del 2 d’octubre es presenta arriscat per a la unitat independentista.
Encara que Puigdemont rescati el vell lema britànic “keep calm and carry on”, els mesos que s’acosten venen carregats d’incerteses. I l’expresident pot contribuir amb les seves decisions a una volatilitat política més gran.