Ideologia de l’independentisme
El grau de populisme és una mica superior entre els votants independentistes, del PP i CatComú
Els electors independentistes són tan d’esquerres com es proclamen a les enquestes? O, per contra, són més de dretes del que es pensen, tal com afirmen els seus crítics? Alguns estudis (O
catalanistes o fatxes?, de Muñoz, Rico i Liñeira) han detectat que molts votants catalanistes associen “l’espanyolisme amb la dreta” i com a resultat d’aquesta percepció s’autoubiquen a l’esquerra de l’eix ideològic. Però el resultat d’aquesta autoubicació dona magnituds poc creïbles: els electors d’una formació de centre liberal, com JxCat, apareixen sovint més a l’esquerra que els d’un partit socialdemòcrata com el PSC.
Tanmateix, en una situació com la catalana, l’encreuament entre les apel·lacions a la legitimitat democràtica i les acusacions de “populisme” obliga a formular-se una altra pregunta: els electors independentistes són més o menys partidaris de les institucions representatives que els contraris a la secessió?
Si s’atén la primera qüestió –la filiació ideològica dels votants–, les enquestes suggereixen que en l’independentisme hi conviuen posicions més liberals (en línia amb les dels electors de Ciutadans) amb altres de vernís socialdemòcrata (similars a les de l’electorat del PSC o els comuns). En la primera categoria se situarien els votants de JxCat i en la segona els d’Esquerra o la CUP.
Ara bé, fins i tot l’esquerranisme dels votants d’ERC o la CUP presenta matisos que el distancien de l’esquerra clàssica. Per exemple (vegeu gràfic), els nivells de suport a mesures de govern per reduir diferències d’ingressos són molt semblants entre els votants de Cs i JxCat, d’una banda, i d’ERC i PSC, per un altra (o de CatComú i la CUP). Tot i això, quan es valora l’intervencionisme governamental en l’economia, el rebuig dels electors de Cs, JxCat i Esquerra assoleix magnituds similars, molt per sobre de les del votant socialista (que estan fins i tot per sota de les de l’elector de la CUP). És a dir, tot i que amb gradacions diferents, en el votant independentista domina una empremta de liberalisme econòmic i antitestatalisme que, a la pràctica, l’empeny cap al centre de l’eix ideològic.
Pel que fa al segon dilema –entre populisme i democràcia representativa–, les magnituds semblen més definitòries. Així, a la pregunta sobre si els diputats han d’obeir cegament la voluntat del poble, la meitat dels votants de la CUP o Esquerra i el 42% dels de JxCat o el PP s’hi mostren molt d’acord. En canvi, només expressen aquest mateix suport un de cada quatre votants de Cs o un 19% del PSC.
Finalment, davant l’afirmació que el poble i no els polítics ha de prendre les decisions polítiques més rellevants, el suport més incondicional es dona entre els votants de la CUP, CatComú i ERC. I tot i que baixa entre l’electorat de JxCat, el menor percentatge de suport es troba novament entre els votants de Cs i, sobretot, del PSC. De fet, els nivells de suport global (“molt” o “bastant” d’acord amb aquesta afirmació) se situen entorn d’un 80% entre els votants de CatComú o ERC i per sobre d’un 70% entre els de la CUP i JxCat. En definitiva, les pulsions populistes són una mica més accentuades entre els electors independentistes i dels comuns (amb alguna relliscada entre els del PP), i semblen molt menors entre els votants de Cs i el PSC.
L’ideari econòmic de l’elector sobiranista és liberal, tot i que el d’ERC inclou trets socialdemòcrates