Xoc al PNB per l’Estatut
Urkullu, a diferència d’Egibar, defensa que un acord només entre nacionalistes no té futur
El ple de política general basc evidencia la divisió ‘jeltzale’ entre pragmàtics i més sobiranistes
S’ assemblen com un ou i una castanya”. Les paraules d’un parlamentari basc de Podem tenien com a diana el grup del PNB. Més concretament, els discursos del lehendakari Iñigo Urkullu i el portaveu jeltzale, Joseba Egibar, que en només dues hores van mostrar des del mateix faristol les seves desavinences entorn del nou estatut basc en què treballa la Cambra, amb unes bases que només tenen el suport dels penabistes i EH Bildu. Va ser dijous, durant el ple de política general, quan les dues veus del partit van grinyolar més que mai. La divisió entre l’ala pragmàtica i la més sobiranista és ben patent.
El text que pretén substituir l’Estatut de Gernika és un mar d’incerteses. Als dubtes sobre la seva col·locació a la Constitució s’hi afegeix la falta d’un aval plural. El PNB i EH Bildu són els únics valedors d’un esborrany de tall identitari que dota el poble basc de la categoria de nació, diferencia entre ciutadania i nacionalitat i proposa una relació “d’igual a igual” i de naturalesa “confederal” amb Espanya. És més, recull una consulta al País Basc sobre el seu contingut una vegada que s’aprovi a la Cambra autonòmica, abans de la seva tramesa a Madrid per ser debatuda al Congrés, una votació que ultrapassa els marcs legals –només està reconeguda la ratificació del text després de passar el tràmit de l’Estat– i la funció de la qual seria proporcionar un coixí de suport social al nou estatut. Un mecanisme de pressió a Madrid.
Si la seva adequació legal genera recels, l’embolcall polític del document és un altre focus d’incògnites de cara a la seva viabilitat. Aquí topen les dues visions del PNB. Per la més nacionalista, encarnada en Egibar, la majoria parlamentària entre jeltzales i esquerra abertzale –46 dels 75 escons és una garantia de la legitimitat del text. Urkullu, per contra, és conscient que si no es presenta a Madrid com un pacte transversal que sumi més partits, el seu recorregut està abocat al naufragi. “Com a lehendakari i com a lehendakari nacionalista, un acord que només tingui el suport de nacionalistes seria un fracàs estrepitós”, va exposar dijous davant una audiència sorpresa.
La frase no va cridar l’atenció tant pel seu contingut –ho ha dit en altres ocasions– com per la seva contundència. Proferides en un torn de rèplica, les paraules inundaven la Cambra basca poques hores després que el discurs d’Egibar hagués seguit uns camins completament diferents. Pel portaveu penebista, la suma d’altres forces és una possibilitat que, si no es produeix, no anul·la el nou text estatutari; pel president basc, en canvi, és una condició indispensable perquè sigui factible “jurídicament i políticament”. “Ha de ser un projecte per ser negociat i aprovat a les Corts”, va subratllar. L’ombra del pla Ibarretxe és allargada i repetir l’error seria la seva última intenció.
La defensa imperativa d’Urkullu per eixamplar l’acord no sembla que tingui una aplicació pràctica senzilla. El PSE, el seu soci de Govern, i Podem continuen desmarcats de qualsevol acostament, i del PP ningú no n’espera res. Les bases del nou estatut pactades fins ara han estat remeses aquest mes a un grup de cinc experts –un per cada partit de la Cambra– perquè el converteixin en un text articulat. Encara que no es descarta la inclusió dels vots particulars introduïts durant el seu debat a la ponència d’Autogovern, la base del seu treball serà l’acord blindat entre el PNB i EH Bildu. “La grandesa de la democràcia no es conforma només reflectint el dret de la majoria, sinó també amb la consideració de la minoria per tal de facilitar la integració”, va insistir el president basc.
Malgrat les crides al diàleg, la resta de forces van burxar en l’evident divisió en el si del PNB. L’elegit pel PP per a la redacció del text, Jaime Ignacio del Burgo, expresident de la diputació de Navarra, va equiparar el document amb el “projecte d’ETA”, i el PP va retreure al lehendakari que tot plegat sigui un “laberint” ordit pel seu propi grup. Podem, per la seva banda, va assegurar que les ofertes al pacte van ser “dinamitades una vegada més” per Egibar. Els experts tenen ara vuit mesos per a la redacció del nou document articulat –s’espera després de les eleccions de maig de l’any que ve–, un període de temps en què el lehendakari tindrà la difícil tasca de convèncer els altres i també els seus.