Eixamplem la base

És bo ser optimista si s’és realista; no serveix de res ignorar la realitat. Siguem optimistes amb la perspectiva d’un futur millor.

No obstant això, hem d’analitzar el garbull en què estem ficats.

Poca comprensió de les nostres aspiracions podem esperar del món si no aconseguim convèncer els més propers, com són els catalans unionistes. Haurem d’admetre que no són l’enemic. Són els nostres conciutadans amb els quals haurem de conviure.

A aquests catalans se’ls ha de fer pedagogia perquè entenguin que la independència beneficia a tothom per igual.

Ja hi ha altres nacions que, tot i ser petites, gaudeixen d’un benestar econòmic i social reconegut. L’administració, com més a prop del ciutadà, més efectiva i controlable és. Solament amb la partida dedicada a l’exèrcit, imagineu-vos quina educació i sanitat tindríem.

Què s’aconseguiria assolint la independència, si la meitat de catalans no hi estan d’acord. Estarem cada quatre anys pendents de les eleccions?

Ningú ha de cedir els seus drets. Tots tindrem l’opció d’expressar-nos en la nostra llengua, com ha estat sempre. Seguirem cobrant les pensions, ja que, com ara, les rebem dels que treballen. No ens deixem enganyar, no perdrem res i hi guanyarem molt.

Per això es vol el canvi i junts ho aconseguirem.

VALENTÍ MIRÓ PLA

Barcelona